A més de per la pandèmia, aquest 8M ha estat marcat per la seva criminalització. No només per la dreta com ja ens tenen acostumades, sinó també pel Govern.
En un salt de qualitat per reprimir la lluita social, va prohibir les manifestacions de l’8M a Madrid, amb l’excusa de tenir una major incidència de contagis. Davant aquest atropellament democràtic, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid va donar la raó a la Delegació de Govern i igualment el Ple del Tribunal Constitucional va refusar aixecar la prohibició.
Una prohibició que ha encoratjat a la dreta. El mural que homenatja les dones al barri madrileny de Ciudad Lineal, clarejava aquell dilluns amb pintades i guixades negres sobre de la cares de les protagonistes. Però no ha estat l’únic. La Mateixa sort han corregut més d’una desena d’obres reivindicatives a Madrid, Gandia o Huelva. I a Sevilla, van trencar davant de la Diputació una pancarta feminista.
També la seu de Podem, situada al districte de Ciutat Lineal, va ser vandalitzada amb pintades. A Sol, va acudir a la concentració un grup d’extrema dreta, en un intent clar de provocar i dues dones d’aquest mateix grup, increpades per cantar sense màscares, van acabar agredint amb bosses a diverses persones i amb un cop de peu a una de les nostres companyes.
Sanchez es va permetre dir aquest 8M que el principal adversari de les dones “es diu ultradreta”
Però és el Govern qui ha deixat a la deriva a les treballadores que van perdre la feina en aquesta pandèmia. A les migrants en situació irregular o a les dones desnonades al costat dels seus fills, mentre regala ajudes multimilionàries a les multinacionals
És aquest govern el que segueix sense derogar les reformes laborals, responsable del nostre atur i precarietat, segueix sense tancar els CIES ni regularitzar a les companyes migrants. Segueix sense garantir Educació en igualtat ni acabar amb els privilegis vergonyosos de la reaccionària i misògina Església Catòlica . Ni la seva flamant vicepresidenta ni les seves diverses ministres, ens estan servint de res a les treballadores. Perque el que defineix un govern no és la ideologia ni el gènere dels seus membres, sinó les polítiques que apliquen quan arriben a ell.
És el govern de PSOE i Unides Podem, el qual el que amb les seves mesures insuficients, les seves promeses incomplertes i les seves vacil·lacions, li obre a la ultradreta les portes de les institucions. És el govern el que ha prohibit l’8M a Madrid i el que amb les seves mesures repressives dóna cada vegada més ales a aquesta.
Com hem dit tantes vegades, no és amb discursos ni des les butaques que anem a combatre a la dreta, sinó des dels nostres centres d’estudi i treball i des dels carrers, que és també l’únic lloc des del qual la classe treballadora va conquistar sempre els seus drets.
Per la seva banda, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha assegurat que la prohibició de les concentracions programades per a aquest 8M, són fruit d’una campanya de “criminalització de la dreta a el moviment feminista”. Però també va garantir que compliria “al detall” les recomanacions sanitàries i no acudiria a les mobilitzacions del 8 de març. Mateixos arguments i de nou un esquizofrènic intent per part de UP, de desvincular-se de les decisions de govern de què fa més d’un any en formen part.
Menys multitudinari però no menys combatiu!
Aquest va ser també un 8M menys multitudinari que altres anys, per les necessàries restriccions a causa de la pandèmia i per la prohibició de govern a Madrid, que va ser acatada per moltes organitzacions feministes. Però va ser igualment un 8M de classe i combatiu en el qual les treballadores sortim a lluitar pels nostres drets, colze a colze amb els nostres companys, des de les organitzacions de classe.
Un 8M que va tenir com a protagonistes indiscutibles a les treballadores de serveis essencials i especialment, a aquelles que en aquesta pandèmia han estat i segueixen estant en primera línia contra la Covid. En l’Estat Espanyol i a tot el món, aquest 8M vam estar amb les treballadores sanitàries i de les cures a el front, per exigir vacunes per a totes i tots i més mesures socials i sanitàries per combatre aquesta crisi i aquesta pandèmia terrible. En defensa d’una Educació i una Sanitat 100% pública i de qualitat, que es va demostrar necessitem.
Ciutats de tot l’Estat s’han omplert d’actes i protestes, amb mascaretes i mantenint totes les distàncies de seguretat. Molt menys nombroses que altres anys, però en els que s’han tornat a escoltar consignes contra el racisme institucional i la llei d’estrangeria, que condemna a les nostres companyes migrants a la presó dels CIES o de l’exclusió social
Per exigir més recursos contra la violència masclista, contra la bretxa salarial i en pensions, per la derogació de la reforma laboral o per denunciar la feminització de la pobresa que s’ha estès pels barris obrers i que les ajudes miserables dels diferents governs no serveixen per eradicar.
I va ser també per desgràcia, un 8M dividit per una part del feminisme, en què des de CR i la LIT en altres llocs de món, vam sortir per deixar clar que les dones trans són també dones. Els que des de la dreta o des de la suposada esq, s’entesten a dividir a la classe treballadora amb els seus rancis estereotips i prejudicis i les seves ideologies, que sàpiguen que la classe treballadora està despertant. Està prenent consciència que ella és una de sola. Diversa i diferent, però igualment oprimida i cada vegada més explotada.
Corrent Roig al 8M
Des CR vam estar als carrers des de primera hora del matí. A Catalunya, presents a la manifestació estudiantil de Barcelona, per exigir Educació sexual i en igualtat com a assignatura curricular, més recursos a les aules per combatre la violència masclista i fora jutges i jutgesses que protegeixin violadors i maltractadors. Vam estar també a la manifestació de Sabadell i Vendrell a la tarda.
A Madrid donant suport a la concentració de les 12h a Plaça de Sol, en solidaritat amb el SE i les companya de Lliures i combatives i per protestar contra la prohibició de l’8M a Madrid i cridar ja n’hi ha prou de criminalitzar la lluita social! També vam participar a la tarda en la concentració de barri de Ciutat Lineal convocada per l’Associació de veïns i veïnes, en rebuig a la destrossa per part de la ultradreta del mural en homenatge a les dones.
A Galícia on hi va haver concentracions i manifestacions en més de 30 localitats, vam estar a A Coruña y Santiago.
A Sevilla vam participar amb els companys i companyes de Cobas, en l’acte unitari de la Plataforma “La Lluita està al Carrer”, que es va celebrar a la tarda a la Plaça del Pumarejo. Un acte que va comptar amb el testimoni de treballadores del SAD o d’auxiliars d’enfermería.També amb el d’altres dones, el treball va ser igualment declarat essencial en aquesta pandèmia, com és el cas de les jornaleres o el de les Kellys. Però que tot i els discursos dels governs, un any després d’aquesta crisi, segueixen sent igual de precàries i invisibles per a aquells.