Corrent Roig
En un context espanyol de greus problemes de governabilitat, la política catalana està marcada per tres fets interconnectats: el pacte de Junts pel Sí i la CUP, la investidura del convergent Carles Puigdemont com a President de la Generalitat i la constitució del nou govern, una coalició entre Convergència i Esquerra, amb suport extern de la CUP.
Ara, després de setmanes d’angoixa, els votants de Junts pel Sí han respirat alleujats i, amb la investidura, viuen una relativa eufòria inicial. Un sector de les bases de la CUP comparteix aquest sentiment; un altre, fent un arriscat acte de fe, s’ha resignat a acceptar l’acord, i una petita minoria s’oposa a combregar amb un pacte que converteix la CUP-CC en ala esquerra del govern de JpS , acaba amb la seva independència política i la fa entrar en un procés autodestructiu.
Però més enllà de les bases militants de la CUP, l’impacte del pacte ha estat demolidor entre la majoria dels seus votants de les poblacions i barriades treballadores, molts dels quals havien votat a la CUP per primera vegada a les passades municipals o al 27S. La inconsistència política mostrada i la capitulació final davant de Convergència i Esquerra han desacreditat fortament la CUP i li tanquen el camí per arrelar-se a l’àrea metropolitana, afavorint altres opcions com Catalunya Sí que es Pot (CSQP) o En Comú Podem, revestides de retòrica social i defensores d’un referèndum pactat amb l’Estat que saben que no té cap viabililitat.
Ara, mentre prepara els propers pressupostos, el govern Puigdemont- Junqueras ha desplegat una intensa campanya mediàtica basada en una política de gestos (fórmula de prometatge de Puigdemont…) i en una imatge de govern dialogant i contrari a les retallades. Però el govern de JpS és un govern sotmès a la Unió Europea i obedient a les seves normes, directives i “recomanacions” antiobreres i antipopulars. I és també un govern amic de les patronals, amb les que s’ha compromès a salvaguardar la “seguretat jurídica” i a rebutjar tota política de ruptura unilateral amb l’Estat. Amb Junts pel Sí al govern ho hi haurà independència.
Malgrat la seva disfressa i algunes concessions socials menors obligades , el govern Puigdemont-Junqueras mantindrà la política d’austeritat de Mas, s’enfrontarà a les lluites que sorgeixin, como va fer Mas amb Panrico, i claudicarà davant la lluita per la República catalana. De moment, el termini de 18 mesos per proclamar-la ja ha deixat de ser-ho.
Aquest govern no mereix cap suport polític i serà necessari enfrontar-lo i combatre’l de front. Per suposat, si sofreix una agressió de l’Estat caldrà sortir a defensar-lo front la repressió espanyolista.
Fa uns dies hem viscut la vaga i victòria parcial dels companys de SEAT Componentes de El Prat i ara els treballadors/es del Metro de Barcelona anuncien vagues per al mes de febrer contra la precarietat laboral i pels seus salaris. General Elèctric avisa que vol fer fora 298 companys/es a Barcelona. És el moment de la lluita i la solidaritat, de parar els peus als acomiadaments i de recuperar el que hem perdut aquests anys. El govern Puigdemont-Junqueras i també l’Ajuntament d’Ada Colau tindran ocasió de mostrar de quin cantó s’hi posen en aquestes lluites.