Davant el rebuig als pressupostos de Puigdemont-Junqueras i la qüestió de confiança

Comunicat de CR

1/ El dia 8 de juny el Parlament, amb els vots de la CUP, va refusar el projecte de pressupost per a 2016 presentat pel Vicepresident Junqueras en nom del govern de Junts pel Sí (JxS).

2/ L’esmena a la totalitat de la CUP estava més que justificada davant uns pressupostos submisos a la UE i al Tribunal Constitucional, presoners del pagament d’un deute insostenible que creix cada any, perpetuadors de les retallades i privatitzacions i, una vegada més, intervinguts per Rajoy-Montoro a través del FLA.

3/ L’argument de Junqueras que érem davant “els pressupostos més socials de la Generalitat” és pura propaganda: ¿què són 285 milions d’increment de despesa social davant la situació d’emergència que viuen tantes famílies treballadores, davant unes retallades de més de 5.300 milions des de 2010, davant 7000 milions que es destinen al servei del deute?

4/ Ens congratulem de la decisió de la CUP de mantenir l’esmena a la totalitat,malgrat les considerables pressions a què ha estat sotmesa perquè la retirés. Les condicions de la CUP per votar a favor del pressupost eren de mínims, ben lluny de qualsevol “extremisme anticapitalista”: retornar a la fiscalitat autonòmica de l’època del tripartit (PSC-ERC-ICV) i fer gestos de desobediència, com ara no reconèixer el topall de dèficit marcat per Rajoy-Montoro o consignar com a ingressos pressupostaris els impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional. Malgrat això, van ser rebutjades pel govern de JxS

5/ La negativa de Convergència i d’Esquerra a assumir les condicions plantejades per la CUP reflecteixen l’essència de la seva política, que van expressar amb molta claredat a la trobada del Cercle d’Empresaris de Sitges: Puigdemont deixant clar que ell mai s’enfrontarà a la legalitat espanyola i Junqueras que sempre respectarà les directrius i normes europees.

6/ Arran de l’esmena a la totalitat de la CUP, la dreta nacionalista, encapçalada pel president Puigdemont, ha sortit en tropell, amb el suport de tot el seu aparell mediàtic, en un atac furibund a la CUP, en el que no han faltat col·laboracions com la d’Antonio Baños. Crida l’atenció que sigui CDC qui denuncia la CUP per trencar el compromís d’estabilitat quan són ells (i ERC) qui van redactar el recurs de la Mesa del Parlament que definia la declaració sobiranista del 9N com a una “mera declaració de voluntat” sense efectes jurídics. Quant a ERC, observa amb complaença l’enfrontament de CDC amb la CUP, mirant de treure’n profit electoral.

7/ El President Puigdemont ha donat per trencat el pacte d’estabilitat parlamentària firmat amb la CUP i ha anunciat que se sotmetrà a una qüestió de confiança parlamentària el proper mes de Setembre, després de la Diada. Amb això miren de posar la CUP entre l’espasa i la paret i tracten, alhora, de guanyar temps, a l’espera d’un possible espai negociador amb el proper govern espanyol.

8/ Amb l’esmena a la totalitat, la CUP s’ha dividit per la meitat. El sector liderat per Poble Lliure s’ha manifestat públicament en contra de l’esmena i la diputada Mireia Boya mostrava públicament la seva plena confiança en Puigdemont ” avui i en quatre mesos”.

9/ Creiem que la CUP ha ser conseqüent amb la lluita per la República catalana,excloent estratègies conjuntes amb la burgesia catalana i els seus partits, que mai trencaran ni amb la legalitat espanyola ni amb els dictats de la UE i la Troika. Ara la CUP amenaça entrar en un altre procés agònic, com quan es va plantejar el dilema de “Mas o Març”. La CUP no ha d’acoblar-se a allò que sigui assumible per Esquerra i Convergència sinó defensar amb fermesa la convocatòria d’un referèndum unilateral d’autodeterminació, sense demanar cap permís de l’Estat. És també davant d’això que Colau i Podemos s’han de pronunciar, en lloc de deixar el dret a decidir en mans de majories impossibles a les Corts espanyoles.