Davant la crisi política a Brasil: Fora tots ells!

    PSTU (Brasil)

    Fora Dilma, Cunha, Témer, i aquest Congrés. Vivim una agudització de la crisi econòmica i política al país. Al mateix temps en què la recessió s’aprofundeix, la crisi política guanya força ara amb els nous fets de l’Operació Lava Jato. La divulgació de la suposada delació premiada del senador Delcídio Amaral (PT-MS), exdirigent del govern, i l’escorta de Lula per la Policia Federal per a prestar declaració a Sao Paulo, acceleren molt la dinàmica d’aquesta crisi.

     

    PT, PSDB i PMDB junts contra els treballadors

    El govern del PT i l’oposició burgesa liderada pel PSDB van signar plegats un acord per imposar una sèrie d’atacs l’únic sentit dels quals és llançar el cost de la crisi sobre les esquenes dels treballadors. Entre les mesures està la realització d’una nova reforma de les pensions per establir l’edat mínima de les jubilacions i un projecte de llei que torna permanent l’ajust fiscal, establint mecanismes automàtics per imposar retallades al Pressupost, fins i tot revocar l’augment del salari mínim.

    Ja al Senat, Dilma va realitzar un acord amb el senador José Serra (PSDB-SP) per lliurar el Pré-Sal (jaciment petrolier descobert en 2010) a les petrolieres multinacionals i avançar en la privatització de la Petrobras. I per acabar aquest veritable paquets de maldats, a la Cambra de diputats van aprovar l’anomenada “Llei Antiterror”, enviada pel propi govern Dilma amb l’objectiu de criminalitzar els moviments socials i prevenir eventuals explosions socials.

    S’aprofundeix la crisi política

    Però ni els acords entorn d’aquests atacs van ser capaçoa de detenir la crisi política. A Brasília, el Suprem Tribunal Federal (STF) va acceptar finalment l’acusació contra el president de la Cambra, Eduardo Cunha (PMDB-RJ), que ara és oficialment un reu. Cunha també va tenir un procés de cassació aprovat pel Consell d’Ètica.

    Planalto [la Casa de Govern] es veu en una situació cada vegada més difícil. La revista Istoé va divulgar el 3 de març una suposada delació premiada del senador Delcídio Amaral, poc abans d’abandonar la presó. En ella, el senador incrimina directament la president Dilma i el propi Lula.

    I el 4 de març, finalment, Lula va ser blanc de la nova fase de l’Operació Lava Jato, sent escortat per la Policia Federal per prestar declaració coercitiva (obligatòria). Contra ell pesen acusacions de favoritisme de grans contractistes, incloent regals per R$30 milions de les cinc majors contractistes, amés de les reformes de l’apartament d’Atibaia i del triplex en Guarujá, realitzada per la Oderbrecht i OAS [contractistes].

    Lula i el PT pateixen les conseqüències d’haver adoptat una política de governar en aliança amb els patrons i els seus partits i de fer un govern bolcat a atendre els interessos dels banquers i les grans empreses. Una política que no és molt diferent de la del PSDB. És producte d’aquesta aliança amb l’empresariat que el PT va acabar incorporant també el modus operandi de tots ells, com l’esquema de corrupció, que abasta de forma indiscriminada al PMDB, el DEM, el PP de Maluf, tots els partits patronals, també al PSDB, que ja va governar el país i va acabar amb el govern de Fernando Henrique Cardoso (FHC) enfonsat en la corrupció. Fins i tot avui està involucrat en el desviament dels fons del berenar [de les escoles] a Sao Paulo

    No anar als actes convocats pel PT ni als del PSDB

    Amb l’agreujament de la crisi política, el PSDB venia reforçant la crida a les manifestacions del 13 de març. L’operació contra Lula ha precipitat aquest procés. El PT, que venia convocant la seva militància a defensar a Lula i el Govern el proper 31/3, juntament amb la CUT i el “Front Poble Sense Por”, també ha cridat als militants a anar als carrers. La direcció de la CUT també va anunciar que farà vigília permanent en defensa del govern i de l’ex president del PT [Lula].

    Ni un ni un l’altre són alternatives per als treballadors. No és possible lluitar contra els atacs del Govern estant al seu costat. Tampoc el PSDB representa res diferent. Tots ells junts estan involucrats en la corrupció, en l’aprovació de la reforma de les pensions, en l’ajust fiscal i en el lliurament del petroli a les multinacionals.

    Eleccions generals ja!

    El impeachment o la impugnació de la llista Dilma-Témer no serveix als treballadors. Canviar Dilma per Eduardo Cunha o per Renan Calheiros és canviar sis per mitja dotzena. Ja el senador Aécio Neves (PSDB) està defensant de forma oportunista la renúncia de Dilma i apunta cap a noves eleccions presidencials, volent triar-se president. El PSDB no té la menor moral per postular-se com a alternativa al govern del PT i fa una proposta que canvia molt poc. No basta amb canviar el president, cal canviar tot aquest Congrés de lladres, on més de 70% va rebre finançament dels contractistes i més de 130 estan investigats per corrupció.

    El país solament canviarà quan els treballadors i la majoria de la població facin fora a tots ells i construeixi un govern socialista dels treballadors, recolzat en consells populars i no en aquest Congrés Nacional. Mentre no tinguem consells populars, defensem eleccions generals ja, no solament per a president sinó per a “tothom”. Noves eleccions on aquests corruptes implicats en la Lava Jato i altres escàndols de corrupció, incloent Aécio, no puguin participar.

    Defensem noves eleccions sense finançament d’empreses i banquers, en condicions iguals per a tots, fins i tot amb temps de televisió igualitari. Eleccions amb mandats revocables, ja que el poble té el dret de treure en qualsevol moment a qui va triar; sense cap privilegi i amb salaris iguals als d’un obrer qualificat.

    Però és necessari dir que aquest país solament canviarà amb un govern dels treballadors, sense patrons ni corruptes. Un govern basat en consells populars en el qual governin els treballadors i la població.

    Anar als carrers per fer fora tots

    És necessari anar als carrers contra Dilma, Aécio, Témer, Cunha i aquest Congrés Nacional corrupte. És necessari impulsar un dia de lluita de la classe treballadora. En aquest sentit, guanya cada vegada més importància la crida realitzada per la CSP-Conlutas, l’Espai Unitat d’Acció i diverses entitats dels empleats públics federals per a una jornada de lluita, el proper 1 d’abril, contra aquests atacs.

    També s’està convocant per l’1 de maig una gran manifestació nacional a Sao Paulo. És necessari unificar les lluites rumb a una Vaga General per derrotar els atacs. I això és possible fent-los tots ells fora

    Exit mobile version