La matinada del sis de novembre a L’Obrera es reunien al voltant de mig miler de persones a la porta per defensar el centre social davant l’imminent avís de desnonament. Finalment, el desnonament es va aconseguir aturar gràcies a la quantitat persones que vam ser-hi a la porta, i que des de les cinc del matí, amb esgotament, però amb determinació, teníem un objectiu comú: que L’Obrera es quedava al barri. Aquesta ha sigut una primera victòria davant de la constructora NEDAX, actual propietària de l’immoble.

Per: Corrent Roig

Des de Corrent Roig vam participar durant tota la jornada de defensa juntament amb la multitud de militants d’altres organitzacions, entre elles les companyes del Moviment Socialista; les activistes de les associacions de veïns de la ciutat; militants d’altres CSO d’arreu de Catalunya i també de la resta de l’Estat Espanyol; delegats sindicals de diferents empreses del Vallès i de Catalunya com els nostres companys de co.bas de l’empresa Azko Novel (Titanlux); les companyes de la CRIDA (de les quals hi havia regidors/es de Sabadell); moviments socials com la PAH; i molts veïns i veïnes de l’Eixample, on es troba el Centre Social.

Aquesta involucració del conjunt d’organitzacions polítiques i socials de la ciutat així com del conjunt del barri a la lluita, va ser clau per omplir la concentració, amb més de 400 persones, i va ser la raó per la qual no es van presentar ni la comitiva judicial, ni els mossos d’esquadra.

Tal com dèiem fa un any: “Aixecar la bandera de “L’Obrera es queda al barri” ha de ser un crit contra la precarietat del jovent que ens veiem sense espais propis d’oci i esport; contra les polítiques que criminalitzen l’okupació, però beneficien als grans especuladors en mig d’una crisi brutal de l’habitatge; contra la privatització dels serveis públics; i, en definitiva, un crit per la defensa dels espais populars al servei i autogestionats per la classe obrera i el jovent.”

Per això, aquesta primera batalla guanyada, no només suposa una victòria per L’Obrera, si no pel conjunt de la classe treballadora i popular i les seves organitzacions.

Malauradament, la realitat ens continua colpejant. El mateix 6 de novembre, van desallotjar a un jove, en situació de vulnerabilitat, de l’emblemàtica casa Orsola de Barcelona. Es van mobilitzar al voltant de més de 20 furgons i 140 mossos per desnonar a un jove equipat amb un sac de dormir i una motxilla. Un cas més d’abús policial i de la constant barbàrie que vivim dins del sistema capitalista en favor de l’especulació i els interessos dels fons voltors i la banca.

La lluita social contra l’especulació, per un habitatge i espais dignes i públics continua, i ara no podem abaixar la guàrdia, perquè sabem que els atacs a L’Obrera no pararan. Per això necessitem continuar implicant a la classe obrera i popular en aquesta batalla. Hem d’arribar a tots els racons de Sabadell, i obrir les portes de L’Obrera més que mai implicant a tothom en la defensa de l’espai. Aquesta serà la millor forma de continuar massificant les properes convocatòries i guanyar aquesta guerra.

Els atacs a L’Obrera són una expressió més del salvatge sistema capitalista en què vivim, que està al servei dels interessos d’una minoria parasitària a costa de la vida de la gran majoria, de la classe treballadora i els sectors més empobrits. El conjunt de la classe treballadora i popular, i les seves organitzacions, hem de continuar defensant els espais autogestionats com L’Obrera que qüestionen d’arrel la lògica de la propietat privada, i la posen al servei de la majoria.

Als mesos que venen L’Obrera et necessita més que mai! Participa de les assemblees, de les xerrades, de les activitats setmanals, i a més organitza’t al teu barri, classe, o lloc de treball, perquè construir un fort moviment social a Sabadell és també enfortir L’Obrera i la seva defensa.

Hem demostrat que la consigna “L’Obrera es queda al barri” és més possible que mai. Continuem lluitant perquè sigui una realitat!

Imatge: L’Obrera (@l_obrera) via https://twitter.com/l_obrera/status/1721413419172065379