Eleccions 21-D?: “Jo vaig votar l’1-O”Fer balanç i mirar endavant
L’objectiu del règim monàrquic amb les eleccions del 21-D és enterrar el referèndum de l’1-O i reintegrar el moviment sobiranista en la tanca constitucional.
Marta Rovira (ERC) va dir que les eleccions només es podien fer si els partits independentistes volien. I, efectivament, si haguessin volgut fer boicot, les eleccions del 21-D haurien nascut mortes.
Però això no canvia la seva naturalesa. Les eleccions del 21-D són les del 155: convocades per Rajoy després de cessar el Govern i intervenir la Generalitat, amb Puigdemont a Brussel·les i Junqueras i els Jordis a la presó, amb un munt de processaments en marxa, atacs a la llibertat d’expressió i actuacions impunes de grups feixistes.
Els treballadors i la independència
Hi ha un sector de treballadors que, per origen, cultura i llaços familiars se senten espanyols i els espanta que Catalunya se separi. Atrapats per aquest sentiment, s’han oblidat de la seva condició obrera i s’han deixat arrossegar per la dreta espanyolista, avalant la negació del dret a decidir i fins i tot la repressió. S’han col·locat així en la trinxera del Rei, els banquers, els grans empresaris i l’Europa del capital; dintre d’un bloc encapçalat pel PP i C’s, on s’ha integrat el PSOE/PSC, que d’obrer i socialista ja només li queden les sigles.
Aquests treballadors no han pensat que reforçar aquest bloc significa, a més de repressió i atacs a les llibertats, noves agressions a la sanitat, l’ensenyament o les pensions, als drets de tota la classe treballadora, “independentista” i “espanyolista”.
Pel que fa a la majoria de treballadors catalans, van repudiar la brutalitat policial i són partidaris del dret a decidir però, per diverses raons, viuen el conflicte sobiranista com una cosa aliena. Els sindicats els hi diuen que el conflicte no va amb ells; partits com els Comuns es declaren neutrals i, a la resta de l’Estat, Unidos-Podemos no ha mogut un dit contra la repressió ni ha aprofitat el conflicte per defensar la República. Els treballadors veuen també que l’independentisme no ha fet seva cap reivindicació obrera i que al seu capdavant hi ha personatges odiats com Artur Mas.
El 21-D i el moviment sobiranista
Els dirigents independentistes es presenten a les eleccions després d’haver-se rendit al 155 sense oferir resistència. Per a ells ja no es tracta de proclamar la República catalana i defensar-la, sinó de governar una autonomia dins de les normes i límits de l’Estat i de la Unió Europea, que neguen l’autodeterminació.
Hi ha votants independentistes que pensen que obtenint una majoria electoral la lluita seguirà com si no hagués passat res. Per a la majoria, però, la preocupació és acabar amb el 155, alliberar a los presos y, en particular, barrar el pas a Ciutadans que, igual que el PP, ha anunciat que si forma govern es carregarà la immersió lingüística, TV3 i tot signe d’identitat nacional catalana.
Cal recuperar el camí de les reivindicacions, de la ruptura amb el règim monàrquic
L’objectiu que persegueixen amb el 21-D és subordinar l’independentisme a la Constitució i aprofundir la divisió entre els treballadors.
Corrent Roig pensem que, més enllà dels resultats, el que realment necessitem és recuperar la lluita al carrer, el camí de les reivindicacions i de la ruptura amb el règim monàrquic. No anirem a votar ni cridarem a fer-ho.
Creiem que els treballadors som els primers interessats a defensar el dret a l’autodeterminació, entre altres coses, perquè la unitat entre nosaltres només és possible en base a l’acceptació de la decisió democràtica del poble.
Els treballadors, a més, som l’única classe social que podem lluitar de forma conseqüent pel dret a l’autodeterminació, guanyant-nos la simpatia de les classes mitjanes catalanes i lluitant, colze a colze amb els treballadors de la resta de l’Estat, per dinamitar el règim monàrquic hereu del franquisme, obrint així vies possibles a una transformació socialista de la societat.
La República catalana no ha de ser una consigna “separatista” sinó base per construir una unió lliure de repúbliques. Els treballadors necessitem una unió, però lliure, no forçada.
La lluita per la sobirania catalana ha d’estar vinculada a les reivindicacions socials. La volem per fer fora les forces policials d’ocupació, alliberar els presos i assegurar les llibertats però també per derogar les reformes laborals, acabar amb la precarietat, tenir unes pensions dignes garantides pels pressupostos, revertir retallades i privatitzacions o parar definitivament desnonaments.
