La Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda popularment com a “Llei Mordassa”, va entrar en vigor l’1 de juliol de 2015, en substitució de l’anterior Llei Orgànica sobre protecció de la seguretat ciutadana (1992).
Des del seu desenvolupament, aprovació i posada en marxa va estar envoltada de fortes polèmiques, fins i tot a escala internacional. En aquest sentit, un editorial del The New York Times va instar la Comissió Europea a afanyar-se a condemnar la nova Llei, així com als legisladors espanyols que la deroguessin. Una llei que segons el New York Times “li recordava als pitjors dies del règim de Franco”.
Encara que durant la tramitació parlamentària, el projecte de Llei va rebre nombroses esmenes, la Llei va ser finalment aprovada pel ple del Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 amb els vots favorables del grup parlamentari del Partit Popular i l’oposició de la resta de partits.
La seva aprovació va comportar la inclusió de 44 conductes que es divideixen en molt greus (4), greus (23) i lleus (17) i que, en funció de la gravetat del fet, les sancions abasten des dels 100 fins als 600.000 euros com quantia màxima. Segons dades del Ministeri d’Interior, del 2015 al 2020 s’han emès un total d’1.385.659 sancions a tot el país, per les quals s’han recaptat més de 816 milions d’euros. A això cal denunciar que la gran majoria de les multes no es van produir en els tres anys següents del govern de Rajoy sinó en els dos darrers anys del govern “progressista”.
La repressió va anar augmentant amb l’estat d’alarma
Amb l’estat d’alarma per la crisi sanitària de la Covid-19, la Llei mordassa ha estat l’eina en què s’han donat suport per imposar centenars de milers de multes i sancions. És a dir, de les falses promeses de la derogació d’aquesta Llei es va passar a contínues campanyes per criminalitzar la joventut de les conseqüències de la pandèmia i castigar tots aquells que intentessin frenar el descontentament social.
Els barris obrers van ser testimonis de com en els moments més durs de la pandèmia l’assetjament, els escorcolls i les multes es van posar a l’ordre del dia mentre als barris més rics la permissivitat i mirar cap a una altra banda era la tònica general. La prohibició de manifestacions i la repressió va anar en augment com va passar amb l’entrada a la presó de Pablo Hasél, els confinaments i les concentracions convocades contra l’assassinat de Samuel.
En resum, el govern de coalició que es va presentar al seu dia com el “govern més progressista de la història”, el de l’”escut social”, el que pregonava a so de bombo i platerets que no deixaria ningú abandonat a la seva sort i es postulava com a referent de la protecció dels drets socials a Europa, no només no ha derogat les lesives Reforma Laborals les greus conseqüències de les quals ve patint la classe obrera en els últims anys, sinó que ha aprofitat també el marc de la pandèmia per retallar drets i llibertats democràtiques.
Per aquest viatge no calien tantes alforges
Enrique Santiago, secretari general del PCE i secretari d’Estat, presentava el 28 de novembre passat el nou acord que substancialment no canvia res.
La principal modificació sobre la Llei de Seguretat Ciutadana aprovada el 2014 pel govern del PP, serà l’eliminació de les sancions contra manifestacions no comunicades, sempre que no generin violència o desordres públics, així com la presa d’imatges de protestes o intervencions policials (sempre que no vulnerin el dret a la intimitat dels agents), cosa que hauria de ser bàsica per protegir-nos d’un estat policial els representants del qual ens sotmeten al seu albir amb ocupació desproporcionada de la força, mentides i un principi de veracitat que atenta directament contra la llibertat. És per això, que no deixa de ser sorprenent com fa escassos dies tant el cos de Policia com de la Guàrdia Civil posaven el crit al cel declarant que amb aquesta modificació “se’ls deixa venuts”. Una queixa que confirma la impunitat amb què aquests cossos han actuat en els últims anys cometent abusos sabent que aquestes actuacions no tindran un elevat cost, ja que no estaran sotmeses a una rendició de comptes independent. També es pretén reduir el temps de detenció sense justificació per la no identificació i acabar en la mesura del possible amb el material antiavalots propens a lesions. No consta la prohibició expressa de l’ús de pilotes de goma, ni de les porres d’acer que actualment es reparteixen entre els cossos i forces de seguretat, ni tampoc les anomenades pistoles Taser, sinó la necessitat «d’evitar» els elements que causin lesions irreparables. A més, aquest nou acord manté les devolucions en calent i les deixa pendents de la negociació de la reforma de la Llei d’Estrangeria. Una negociació en què el Ministeri d’Interior ja ha avançat que les modificacions estaran sempre subjectes als acords i als tractats internacionals subscrits per l’Estat espanyol. Devolucions en calent que es produeixen a la línia fronterera de la demarcació territorial de Ceuta i Melilla i que suposen una violació dels drets humans en tota regla, ja que es duen a terme sense procediment d’identificació i sense incoar procediment d’expulsió.
Com resulta senzill de comprovar es tracta de modificacions que a més de maquillar l’actual Llei Mordassa, no van fins al final i porten a la seva pròpia redacció una ambigüitat calculada que en molts dels casos deixaria en paper mullat aquests canvis.
Els més de sis anys que anem patint la Llei Mordassa han estat dominats per l’arbitrarietat, retallant llibertats com les de reunió, expressió i informació. Per no tocar pràcticament, ni tan sols s’ha tocat la presumpció de veracitat de les forces de l’ordre, que continuarà vigent quan sigui «coherent, lògica i raonable». Dit d’una altra manera, n’hi haurà prou amb el que digui un agent, sense més testimonis ni suport documental per condemnar un ciutadà com de fet ha passat amb el ja exdiputat d’UP, Alberto Rodríguez.
Ja són tres, els anys que portem esperant per a la derogació de la “Llei Mordassa”, i després de tot aquest temps sense haver mogut una sola coma del text, el govern despatxa aquest important assumpte en pocs mesos. I és que com a molt bé recull el ric i savi refranyer popular “per a aquest viatge no calien tantes alforges”, ja que les modificacions que es plantegen encara recullen bona part de l’esperit repressiu del PP. El retrocés que va suposar la “Llei Mordassa” en matèria de llibertats va ser tan enorme que el marge de millora era gran, però PSOE i Unides Podem s’han limitat a “suavitzar” una Llei que al seu dia van prometre derogar, cosa que lamentablement ja ens hi tenen acostumats.
Entre els punts més controvertits que la Llei Mordassa va passar a castigar hi ha:
