L’Obrera és un Centre Social Okupat de la ciutat de Sabadell que des de l’1 de maig de 2015 s’ha desenvolupat de forma autogestionada per cobrir les necessitats dels barris del sud que no tenien un centre cívic propi i que estaven desproveïts d’espais públics per la joventut i pel conjunt de les veïnes. Durant aquests anys les militants de l’espai han construït un projecte amb un munt d’activitats, vinculat a les lluites obreres del Vallès i del país, i que ha sigut un punt de trobada i autoorganització de centenars d’activistes dels moviments social i organitzacions polítiques, incloses les militants de Corrent Roig.
Per: Corrent Roig
Des de l’estiu de 2022, i després de passar per tot el circuit institucional i judicial per intentar defensar l’espai, els tribunals van decretar el desallotjament del CSO. El passat 6 de novembre de 2023 va ser la primera data tancada d’intent de desallotjament. Diem intent perquè el matí del 6N més de 500 persones ens vam plantar a la porta de L’Obrera per dir alt i clar que ens quedàvem al barri.
Aquest primer assalt enfront de la constructora Nedax es va guanyar per l’autoorganització i l’esforç col·lectiu de les militants de l’espai, de totes les entitats combatives de la ciutat i de les organitzacions polítiques que vam donar el nostre suport, així com el suport de les veïnes que no vam dubtar a fer costat a L’Obrera.
Lamentablement, al gener d’aquest any ens va arribar la notícia que no hi hauria pròxima data tancada, sinó que L’Obrera pot ser desnonada en qualsevol moment, sense cap preavís a partir de ja. La jutgessa a càrrec va desestimar el recurs que demanava que s’apliqués la Llei d’Habitatge, per la qual no es pot aplicar dates obertes als desallotjaments. La data oberta ens deixa en una gran situació de vulnerabilitat i només defensa els interessos de Nedax que ens vol fer fora com més aviat millor per especular.
L’Obrera s’ha convertit en una referència en l’àmbit local, nacional i estatal perquè s’ha guanyat la legitimitat del barri i de Sabadell com a “casa del poble”. És aquesta legitimitat juntament amb l’esforç de les militants del projecte el que ha permès que siguem un dels CSO més antics de l’estat espanyol. Per això el desallotjament de L’Obrera no és un problema únicament de les militants de l’espai, sinó que afecta el conjunt de treballadores i classes populars de la ciutat. És per això que el futur de L’Obrera ha de ser decidit tenint en compte la voluntat del barri, de les veïnes i amb la força del conjunt de la classe treballadora dels barris del sud i de Sabadell.
En aquest sentit, creiem que la millor forma de mobilitzar ara mateix al barri és involucrant-lo en una campanya pública de denúncia al desallotjament amb data oberta, i de reivindicació de l’espai. Hem de sortir cap a fora i hem de dir-li a la gent que el barri està sent desallotjat, que ens estan traient un dels nuclis que més vida i color dona a Sabadell. S’ha d’explicar pacientment que l’Ajuntament de la Marta Farrés és incapaç de cobrir les necessitats dels barris obrers, que no ha mogut un dit per nosaltres i que els seus discursos i campanyes criminalitzant l’okupació només beneficien els empresaris com Pere Casajoana de Nedax, el responsable de què L’Obrera sigui desnonada i derruïda per construir més pisos amb els quals especular.
Per portar a terme aquesta campanya i explicar que no és només el “nostre” desallotjament, hem de reprendre les assemblees de barri com a eina per autoorganitzar al barri. Amb assemblees democràtiques, decisòries i preparades amb temps, per aglutinar al màxim de gent possible. Ajuntar a les treballadores de Sabadell al voltant de les necessitats del barri i les de L’Obrera com espai que està al servei del barri. Amb el barri mobilitzat i la ciutat combativa podrem encarar una nova okupació en el cas que així es decideixi.
Vivim en un moment de crisi brutal del sistema capitalista on les treballadores no podem pagar els lloguers, els aliments són cada cop més un luxe, i on els espais públics són més i més retallats i destruïts. En aquest context els espais com L’Obrera fan una doble funció: cobreixen aquestes necessitats més bàsiques des de recollides d’aliments fins a classes gratuïtes de repàs o esports de contacte; i ens permeten autoorganitzar-nos com a classe enfront d’aquestes injustícies. Per això, les necessitats del barri han de ser les de L’Obrera, i la lluita de L’Obrera ha de ser la del barri.
Corrent Roig construïm les lluites amb el conjunt de la classe treballadora, de forma autoorganitzada i democràtica. Tot i això, recolzarem a les activistes de L’Obrera que decideixin continuar el projecte sigui com sigui, lluitarem contra la repressió que puguin patir i formarem part dels nous projectes en la mesura que puguem i se’ns vulgui, com hem fet fins ara.