Reproduïm a continuació una declaració dels partits Workers Voice/La Voz de los Trabajadores (EE. UU), Partito di Alternativa Comunista-PdAC (Itàlia), EmLuta (Portugal), Corriente Roja (Estat espanyol), International Socialist League-ISL (Anglaterra) i Ligue Communiste des Travailleurs-LCT (Bèlgica) de la LIT-QI (Lliga Internacional dels Treballadors-Quarta internacional), sobre la invasió de Rússia a Ucraïna:
El dimarts 22 de febrer, el president rus, Vladímir Putin, va iniciar la invasió d’Ucraïna. L’objectiu de Putin és derrocar el govern de Zelensky, posar el país sota la seva dominació, annexar el Donbass, evitar que Ucraïna s’uneixi a l’OTAN i advertir les exrepúbliques soviètiques del que els espera si s’oposen a la seva voluntat.
Després d’atacar furiosament la política de nacionalitats de Lenin i fer servir l’excusa barata de «desnazificar Ucraïna», Putin, l’amic de l’extrema dreta europea, ha llançat una invasió utilitzant els mateixos mètodes que va fer servir la Wehrmacht de Hitler per envair l’URSS a la Segona Guerra Mundial.
Des que va començar la invasió, les tropes russes han trobat una forta i heroica resistència de l’exèrcit i el poble ucraïnesos. La població civil no ha dubtat a prendre les armes que se li oferien i enfrontar-se als invasors. Aquesta valenta resistència ha frustrat els plans de Putin per a una conquesta ràpida i ha alterat grandiloqüentment el curs dels esdeveniments. Si Putin finalment conquereix Ucraïna, ho farà sobre la base de la destrucció del país i d’una massacre espantosa. Mentre escrivim això, més de 2.000 ucraïnesos han mort i ja són més d’1.000.000 de refugiats els que han travessat les fronteres cap als països veïns.
Donem suport a la resistència del poble ucraïnès contra la invasió russa
El poble ucraïnès necessita agafar les armes per derrotar la invasió. El govern de Zelensky va trigar molt a decretar la mobilització general de la població i armar milícies. No la va decretar fins tres dies després d’iniciada la invasió, quan coneixia amb molta antelació els plans d’invasió. Ara està repartint algunes armes a civils i donant instruccions sobre com fer còctels Molotov. No obstant això, la distribució de les armes és limitada i s’està fent lentament.
Com a socialistes revolucionaris donem suport que el poble ucraïnès prengui les armes per repel·lir les tropes russes, així com les mobilitzacions a Rússia (i Bielorússia) contra la invasió, que enfronten una brutal repressió, amb milers de detinguts, molts d’ells apallissats per la policia. La història ha demostrat que els treballadors són capaços de derrotar les tropes enemigues si s’organitzen. Per això donem suport al desenvolupament de les milícies obreres i populars d’autodefensa. Fem una crida a les organitzacions sindicals i de la classe obrera d’Ucraïna i dels països veïns perquè prenguin elles mateixes les tasques d’organitzar la defensa d’Ucraïna, de manera independent de les forces imperialistes nord-americanes i europees. Estenem la nostra solidaritat als refugiats, inclosos els residents asiàtics i africans a Ucraïna, vilment discriminats a les fronteres.
Denunciem el suport criminal que els règims cubà, nicaragüenc, veneçolà i iranià, així com els partits neoestalinistes amics de Putin, estan donant a la invasió russa.
La invasió només afavoreix les potències imperialistes, permetent-los aparèixer com els defensors del poble ucraïnès i de la seva independència nacional. Però només fan servir el poble ucraïnès per expandir la seva força i per als seus jocs de poder. Els imperialistes europeus com Anglaterra, França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Portugal o Espanya han deixat un rastre de milions de morts a les seves guerres colonials. Pel que fa als Estats Units, segons el càlcul força benigne de la Universitat de Brown, des de l’11 de setembre de 2001, les seves intervencions militars, amb el suport dels seus aliats europeus de l’OTAN, han destruït societats senceres com l’Iraq i l’Afganistan, provocat 38 milions de desplaçats i 900.000 morts. Tots ells han impedit l’alliberament de la patent de les vacunes anti-Covid, mantenen el seu suport a la guerra brutal al Iemen, l’apartheid a Palestina o la dominació neocolonial a Puerto Rico. Macron intervé militarment a Àfrica per donar suport als règims neocolonials sotmesos a França. Tots ells mantenen una política racista i xenòfoba davant de l’onada de refugiats i migrants que ells mateixos provoquen.
Els treballadors ucraïnesos que combaten la invasió braç a braç amb l’exèrcit ucraïnès no haurien de tenir cap mena de confiança a l’OTAN i oposar-se a la intervenció de les seves tropes, si volen garantir que el seu país continuï sent veritablement independent. Tampoc haurien de tenir cap confiança en la Unió Europea, que té com a objectiu aconseguir el control de l’economia ucraïnesa. Tampoc haurien de donar suport polític al govern de Zelensky, sinó exigir-li que prengui més mesures per garantir la sobirania nacional: posar més armes a disposició dels civils disposats a lluitar, apoderar-se dels actius dels capitalistes ucraïnesos necessaris per donar suport als esforços a la defensa i alleujar les necessitats materials bàsiques de la població, expropiar les propietats privades buides necessàries per albergar els refugiats.
Alhora, no podem compartir la postura dels qui s’emparen en una part de la veritat (que l’OTAN i els seus governs són uns imperialistes cínics, amb un historial xop en sang, que només busquen aprofitar l’agressió russa en benefici propi), per negar-se a donar suport a la resistència ucraïnesa per derrotar la invasió. Tampoc no compartim la posició dels qui, en nom d’un pacifisme abstracte («totes les guerres són dolentes») s’obliden que la primera obligació és ajudar un poble a defensar-se quan està sent massacrat.
Ens oposem a l’ús de la invasió per llençar una escalada de guerra sense precedents entre les grans potències mundials
En resposta a la invasió russa, els governs de la UE i els EUA van començar a imposar diverses sancions econòmiques a Rússia i van augmentar el moviment de tropes. El 10 de febrer, abans de la invasió, els EUA i l’OTAN junts tenien uns 22.000 soldats i 22 avions de combat desplegats a les seves línies orientals. Els Estats Units tenen les seves pròpies bases militars a Europa, la majoria a Alemanya, després a Polònia i també a Romania i Lituània, així com a països com Itàlia i també l’estat espanyol. Els EUA tenen aproximadament 90.000 soldats a Europa i el Pentàgon va anunciar que desplegaria tropes addicionals. Les darreres 3 setmanes, el Regne Unit i països de la UE també han enviat tropes addicionals al front oriental.
En aquest context, l’anunci del rearmament alemany té una importància enorme. NYTimes informa: “El Sr. Scholz va anunciar un augment de 100.000 milions d’euros (113.000 milions de dòlars) per a despeses de defensa i es va comprometre a gastar més del 2% del PIB d’Alemanya anualment en defensa. També va proposar consagrar aquest llindar de despesa militar a la Constitució, assegurant que els futurs governs el segueixin”. Darrere de les paraules del Canceller hi ha la decisió alemanya de convertir-se en una gran potència militar, en ruptura amb la seva ubicació estratègica des de la Segona Guerra Mundial. Com diu el canceller Scholz, la invasió russa els ha col·locat “en una nova era”.
En resposta a aquests moviments, Rússia ha declarat que ha posat les armes nuclears en alerta màxima. A més, Bielorússia acaba de celebrar un referèndum per renunciar al seu estatus no nuclear, que li permetria albergar armes nuclears, mentre col·labora amb Rússia en la invasió militar d’Ucraïna.
Enmig d’aquesta rivalitat, el poble ucraïnès té cada cop menys espai per fer valer la seva sobirania nacional. La brutal invasió de Rússia ha acostat el govern de Zelensky a la UE i l’OTAN que, sota el pretext de la solidaritat i la defensa de la llibertat nacional ucraïnesa, busquen convertir Ucraïna en una semicolònia econòmica de la UE i un lloc militar de l’OTAN. Aquest és el rerefons de la votació simbòlica del Parlament Europeu que reconeix Ucraïna com a candidata a ingressar a la UE.
Cridem a dissoldre l’OTAN i la CSTO
L’OTAN és una organització militar que serveix com a força d’intervenció per protegir els interessos de l’imperialisme nord-americà i els seus aliats a Europa, mantenint-los sota control. Compta avui amb 30 estats «aliats» i té la capacitat de desplegar gairebé 3,5 milions de personal, tropes i civils combinats.
Va ser creada el 1949 després de la Segona Guerra Mundial pels EUA per establir una aliança militar a Europa occidental sota el domini nord-americà i “contenir” l’avenç de la Rússia soviètica. S’ha fet servir en aventures militars com l’ocupació de l’Afganistan. L’OTAN també ha estat un mecanisme per gastar fons gegantins en importants despeses militars que amenacen la nostra seguretat i el medi ambient, en lloc de fer-los servir per enfrontar la pandèmia de Covid-19 i les accions climàtiques urgents després del fracàs de la COP26.
Amb el col·lapse de la Unió Soviètica i el bloc de l’Est el 1991, l’URSS va dissoldre el Pacte de Varsòvia amb l’entesa que l’OTAN actuaria de manera semblant. Però va ser tot al contrari, els EUA, amb el suport dels principals actors de la UE, van començar a impulsar l’expansió de l’OTAN cap a l’est, i entre el 1999 i el 2020 va absorbir 14 estats de l’antic Pacte de Varsòvia, tres d’ells, Letònia, Lituània i Estònia, antigues repúbliques de l’URSS. En resposta, Rússia ha consolidat la CSTO com un bloc militar a càrrec de la repressió de qualsevol moviment popular que posi en perill les dictadures submises al Kremlin a les exrepúbliques soviètiques de l’Àsia Central, com va passar al gener al Kazakhstan.
Sota l’OTAN, la classe treballadora i els pobles d’Europa no estan més “segurs” ni protegits per aquesta aliança militar, al contrari. L’expansió de l’OTAN representa una militarització més gran d’Europa i cada intent d’expansió de l’OTAN ha empès Rússia a prendre represàlies.
A més, en última instància, l’OTAN és l’aparell militar que els treballadors hauran d’enfrontar i derrotar quan s’aixequin contra els plans d’austeritat i misèria, les retallades a les llibertats i la militarització sense fi. Sens dubte, les tropes de l’OTAN no es quedaran quietes quan els treballadors posin en perill els règims burgesos europeus i es posin al camí de la revolució socialista.
Les sancions econòmiques han de ser per als oligarques russos i el seu govern
Donem suport activament els esforços dels ucraïnesos per adquirir armes i subministraments per defensar-se. Alhora, cal dir que les mesures dels nostres governs imperialistes, com les seves sancions, zones d’exclusió aèria i tropes sobre el terreny, tenen un alt preu i pràcticament no fan res per aturar la maquinària de guerra de Rússia.
El preu que estan pagant els treballadors a Rússia ja és molt alt: la caiguda del ruble, forts augments de preus, escassetat, diners molt més cars i dificultats per aconseguir efectiu. I això només és el principi perquè acaba de començar un procés de tancament d’empreses.
D’altra banda, els oligarques, que Putin representa, malgrat la propaganda dels nostres governs, no es veuen realment afectats en els béns que han saquejat. I és precisament aquí on Putin pot i ha de ser colpejat per aturar-lo i fer-lo retrocedir.
Segons diferents estudis (Novokment, Piketty i Zucman), els grans oligarques russos han dipositat a països occidentals com el Regne Unit, Suïssa i altres i en paradisos fiscals, una riquesa equivalent al 85% del PIB rus. No obstant això, els governs de les potències imperialistes no se n’apoderen perquè influents empresaris i polítics occidentals comparteixen els seus negocis i perquè fer-ho significa atacar les grans institucions financeres que renten els seus diners, així com el dels magnats occidentals.
En lloc de castigar el poble treballador rus, exigim la confiscació de les grans fortunes dels oligarques i disposar-ne per armar el poble ucraïnès i reconstruir el seu país així com tornar-les al poble treballador rus.
Els treballadors europeus hem de fer que les nostres organitzacions de classe construeixin una solidaritat material directa amb els treballadors que resisteixen a Ucraïna i amb els refugiats.
L’1 de març, el ministre d’Economia francès, Bruno LeMaire, va declarar que França “lliuraria una guerra econòmica i financera total contra Rússia”, va afegir “provocarem el col·lapse de l’economia russa” i va reconèixer que el seu govern no té objeccions a fer mal i empobrir el poble rus. En darrera instància, les potències imperialistes europees, encapçalades per Alemanya i França, busquen apoderar-se dels recursos energètics i minerals de Rússia, sense dependre més de Putin.
Algunes lliçons de la història sobre la lluita per la pau
La lluita per la pau significa abans que res ajudar el poble ucraïnès a derrotar la invasió de Putin així com defensar la unitat i independència d’Ucraïna, evitant que es converteixi en una semicolònia militar i econòmica, sigui de Rússia o de l’OTAN i la UE.
No defensem la «pau en general» ni «estem en contra de la guerra en general», sinó que hem d’especificar molt clarament quin és el caràcter de classe de la guerra i quins són els termes de la pau pels quals ha de lluitar la classe treballadora. Com va explicar Lenin a La qüestió de la Pau (1915), l’única pau que acceptem és aquella que es recolza en “el reconeixement del dret a l’autodeterminació de totes les nacions, i també la renúncia a totes les annexions”. No volem les versions de pau de Putin, Macron o Biden, una Ucraïna que legitimi annexions, ocupacions militars o la submissió del poble ucraïnès als capricis de qualsevol poder imperial extern. No hi pot haver pau per a la classe treballadora i els pobles de la regió fins que Rússia retiri totes les tropes d’Ucraïna, fins que tant l’OTAN i la CSTO es dissolguin i totes les tropes nord-americanes es retirin d’Europa.
Com va recordar Lenin durant la Primera Guerra Mundial: “En lloc de deixar que els hipòcrites xerraires enganyin el poble amb frases i promeses sobre la possibilitat d’una pau democràtica, els socialistes han d’explicar a les masses la impossibilitat d’una cosa semblant a una pau democràtica, llevat que hi hagi una sèrie de revolucions i a menys que es lliuri una lluita revolucionària a cada país contra el govern respectiu. En lloc de permetre que els polítics burgesos enganyin els pobles parlant de la llibertat de les nacions, els socialistes han d’explicar a les masses de les nacions opressores que no poden esperar el seu alliberament, mentre ajudin a oprimir altres nacions i no reconeguin i defensin el dret d’aquestes nacions a l’autodeterminació, és a dir, la llibertat de separar-se”.
L’única sortida permanent a la crisi i la militarització d’Europa de l’Est és organitzar la classe treballadora allà i als països imperialistes per impulsar mobilitzacions de masses contra la guerra amb un programa clar. Ens hem de solidaritzar amb la resistència ucraïnesa i la seva lluita per derrotar la invasió i amb tots els refugiats que fugen de la guerra i, alhora, oposar-nos a l’escalada d’ull per ull incitada pels EUA, la UE i Rússia. A Europa occidental i els EUA Hem de seguir l’exemple de diversos sindicats de Rússia (KRT), Polònia, Bielorússia i Ucraïna, que estan prenent la iniciativa d’oposar-se als esforços de guerra des de baix, amb una clara independència i solidaritat de classe treballadora, i mobilitzar les organitzacions obreres i populars per impulsar i participar en manifestacions massives.
