Per Antonio RodríguezLa crisi econòmica i social ha obert una finestra d’oportunitats a nous actors polítics que apareixen amb discursos d’extrema dreta. Vivim un auge de partits d’aquest tipus a tota Europa i al món.
Recolzant-se en la crisi econòmica, el seu programa aprofundeix en els atacs sobre els de baix per salvar els de dalt. És un programa que té com a centre la xenofòbia, el racisme, el masclisme i el nacionalisme, que són defensats com a solució dels problemes socials. Un exemple d’això és culpar als immigrants per la manca d’ocupació o pel deteriorament dels serveis de salut i de protecció social.
L’extrema dreta basa el seu discurs en la identitat nacional. Desenvolupen un discurs en el qual l’“altre” –majoritàriament l’immigrant, però també el musulmà, el gitano, la comunitat LGTBI o la feminista- són el perill.
La ment es va adaptant i acaba incorporant aquestes mentides. És allò familiar, el que tothom afirma. Estem obligats a omplir-nos d’arguments per a desmentir el que de manera interessada es difon.
Alguns arguments per a desmuntar el discurs de la ultradreta espanyola
a) La falsa caritat
Una de les característiques principals de la caritat és que aquesta sigui desinteressada. I és en aquest punt on grups com Hogar Social Madrid s’aparta d’aquesta idea. Els dubtes són immediats: farien feina d’ajuda si la gent que estigués tirada al carrer fos tota estrangera? No, perquè la principal motivació és l’acció política i no la caritat o la solidaritat. L’objectiu és aprofundir en el discurs xenòfob d’ajudar els espanyols primer per treure rèdit.
b) Espanya està sent envaïda pels estrangers
Un dels arguments favorits de l’extrema dreta. En aquest cas, n’hi ha prou amb veure les estadístiques del padró a Espanya. Dels 46,6 milions d’habitants d’Espanya només 4,57 són estrangers: un 9,8%. En els últims anys el nombre d’estrangers a Espanya s’ha reduït constantment, amb l’excepció de 2015. Probablement la percepció ve per la poca acceptació de la major diversitat a la societat, de persones que no són blanques i que s’instal·len, conviuen i tenen descendència a Espanya.
c) Els estrangers s’emporten totes les ajudes
La nacionalitat no és un criteri a l’hora d’accedir a ajudes. Les ajudes es dirigeixen als col·lectius amb major risc d’exclusió social, entre els quals es troba la població immigrant. Per exemple, el 60,3% dels fills d’immigrants a Espanya estan en risc de pobresa segons les dades d’Unicef. O en algunes comunitats com el País Basc la taxa d’atur de la població immigrant triplica la dels autòctons. Una vegada més, si ets una persona immigrant, les possibilitats de viure en pitjors condicions que la resta de la societat són majors. I per rematar el tema de les ajudes, nombrosos estudis demostren que els immigrants aporten a l’Estat molt més del que reben, fins i tot en plena crisi econòmica.
d) La falsedat contra la violència de gènere
Vox ha tergiversat amb la seva campanya la realitat masclista que viu la nostra societat per a, entre altres coses, demanar la derogació de la Llei de Violència de Gènere o reclamar que es tregui l’avortament de la sanitat pública. Però la terrorífica realitat és ben diferent: el Consell General del Poder Judicial va assenyalar que cada dia es recullen prop de 500 denúncies al dia per violència masclista. No obstant això, a través de les xarxes socials, Vox ha aconseguit difondre una imatge intencionadament errònia, que frivolitza entorn dels 972 feminicidis que s’han comès a Espanya des de l’any 2003.
e) El mite de les denúncies falses
Per a enarborar el discurs de l’odi, els integrants d’aquest partit parlen de les denúncies per violència de gènere falses. No obstant això, les dades descobreixen una realitat masclista: l’any 2015 només el 0,015% de les denúncies van ser falses.
f) La majoria d’assassinats masclistes no són comesos per estrangers
No, la majoria dels assassins que cometen crims de violència de gènere no són estrangers. Segons el Poder Judicial, el 37% dels assassinats els protagonitzen els immigrants, un percentatge que assenyala com a principal criminal al masclista espanyol.
g) La immigració no porta la delinqüència
Segons l’INE, l’any 2017 el 77% dels condemnats per delictes van ser espanyols. No obstant això, Vox menteix de nou. D’aquesta manera, justifica la instal·lació de murs “infranquejables” a Ceuta i Melilla.