Escrit per May Assir (UAM), Rocío Nicolas (UCM) , Axel Vergés (UAB), Francesc Capellas (IES-EI) i Arnaud Darche (IES-TA)
El passat 30 de gener, el Consell de Ministres va aprovar el decret 3 + 2, proposat pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert. Amb aquest decret, es pretén que a partir de setembre de 2015, cada universitat pugui reduir els graus a tres anys i augmentar els màsters a 2 anys.
Mentre que el pressupost del 2015 destinarà a l’educació només 1.469 milions d’euros, el govern gastarà 35.490 milions al pagament d’interessos del deute dels banquers i els empresaris, deixant en evidència quines són les prioritats per al govern del PP.
Aquest decret s’aprova en un context marcat per l’augment de les desigualtats i les mesures repressives. La joventut es troba davant el major atur juvenil a nivell europeu, amb condicions laborals precàries avalades per la reforma laboral, amb un increment de l’exili forçat, amb l’aprovació de la cadena perpètua, la prohibició del referèndum per l’autodeterminació a Catalunya i la imposició de la “llei mordassa”.
Per això tampoc ens ha de sorprendre que aquest decret s’aprovés sense consultar a la comunitat universitària ni a les famílies més desfavorides i precisament el 30 de gener, un dia no lectiu per a la majoria dels estudiants que volem fer front a aquest nou atac.
3+2: La culminació dels plans de privatització de l’educació universitària
En els últims anys, els atacs a l’educació pública a l’Estat Espanyol han estat continus i formen part d’un mateix pla internacional, que a escala europea es concreta en l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Les retallades en el pressupost destinat a l’educació pública, l’augment de l’educació privada i la lògica educacional al servei dels interessos del mercat, són el que predomina a l’hora de desenvolupar els plans educatius a nivell internacional.
A l’Estat espanyol, el Pla Bolonya que es va introduir pel govern del PP sota el mandat d’Aznar (i complementat després pel govern del PSOE de Zapatero), va ser l’encarregat d’adaptar l’educació superior al marc internacional. El Pla Bolonya és un full de ruta que canvia l’estructura de la universitat en tots els àmbits: plans d’estudi, governança, finançament… A nivell de plans d’estudi, va instaurar un projecte d’universitat compost per un grau de caràcter generalista i un màster o postgrau que atorga l’especialització. D’aquesta manera, s’adaptava l’educació superior a les necessitats del mercat, creant en menys temps (de 5 anys es passa a 4) titulats amb formació bàsica per al mercat laboral i gran flexibilitat, abaratint més costos; el màster o postgrau passa a ser el que atorga l’especialització dels títols, per a una ínfima minoria que s’ho pugui pagar. El pla es va implementar amb un progressiu augment de les taxes universitàries, reducció de beques, enduriment per accedir a les mateixes i en benefici de les beques préstec.
A més el procés de Bolonya va col·locar a les universitats europees (i en particular les de l’Estat espanyol), sota el comandament de les grans empreses i bancs, que van passar a finançar i dirigir l’ensenyament superior amb criteris mercantilistes a través d’acords universitat-empresa, de l’entrada directa dels representants empresarials en els organismes de direcció de les universitats, controlant la investigació i els plans d’estudi i de la gestió dels centres, prioritzant les carreres més rendibles econòmicament i retallant també la democràcia i autonomia universitària.
Aquest pla només es va poder implementar després de la derrota del moviment anti-Bolonya, per això creiem imprescindible estudiar i aprendre dels errors comesos per encarar la lluita que ara se’ns presenta.
En la nostra opinió, el principal obstacle que va impedir derrotar el pla, va ser que no es va aconseguir massificar la resposta. Els estudiants van sortir al carrer i van començar a organitzar-se. Tot i així el moviment no es va arribar a massificar. D’una banda, pel nefast paper de la burocràcia sindical que va acceptar les reformes, va impedir la unitat de professors i estudiants i va evitar unificar la lluita universitària amb la resta de les lluites. D’altra banda la repressió que des dels rectorats i el govern es va exercir cap als estudiants. Aquest context va atemptar contra l’expansió de les assemblees (que es va unir a la dificultat per coordinar les mateixes a nivell estatal) i va fomentar actituds poc democràtiques en el moviment, orientades a satisfer els desitjos dels activistes i no a les necessitats dels estudiants, aïllant cada vegada més al moviment i disminuint la seva capacitat de resposta.
En què consisteix el decret 3+2?
El Decret d’ordenació d’ensenyaments universitaris oficials, també conegut com 3+2, és la culminació del EU15 i el Pla Bolonya. Consta principalment de 2 parts:
- 3+2. Reducció dels graus de 4 a 3 anys i ampliació dels màster d’1 a 2 anys: Això suposarà l’augment del cost de l’educació, ja que el màster té un cost molt més elevat. El grau universitari es converteix en un “3r de batxillerat” bàsic i generalista, que busca generar mà d’obra barata i ràpida, mentre que aquells que puguin pagar el màster seran els que puguin accedir a una educació de més qualitat.
- La reducció i generalització dels graus: que implicarà la fusió (i per tant l’eliminació de graus) ja que serà el màster què atorgui l’especialització. Aquest procediment es realitzarà sota els criteris ja presents a la universitat, de rendibilitat i demanda.
Què significa per als estudiants aquesta reforma?
Aquestes mesures, definides a porta tancada, van més enllà de modificar l’estructura de la universitat, convertint als graus en mers cursos de caràcter bàsic i generalista i obligant als estudiants a estudiar un màster o postgrau duplicant els crèdits i anys de durada del mateix.
Les importants conseqüències econòmiques d’aquest decret repercuteixen també sobre les dinàmiques socials. A l’Estat Espanyol el preu màxim d’un curs de màster és 44 vegades més gran que el màxim d’un curs de grau. El finançament dels cursos de màster per part de les institució pública és menor que la del grau pel que fa a inversió econòmica, la qual cosa implica que es duplicarà el cost que tindrà per a les famílies la formació dels seus fills.
El preu d’un any de màster a la Universitat Complutense de Madrid (primera universitat en nombre d’alumnes) oscil·la entre els 4.000 i 7.000 €. D’ara endavant, amb aquest decret, poder tenir uns estudis amb els quals poder accedir al mercat de treball oscil·larà entre 8.000 i 14.000 €. Això obligarà a milers d’estudiants a abandonar els estudis, quedant així una educació elitista. Però aquests milers d’estudiants no seran aleatoris sinó seran aquells que no puguin pagar-se els estudis, és a dir, la classe treballadora. De nou aquest govern allunyarà encara més a la classe obrera dels seus drets com són una educació pública i de qualitat. Per això empra la reducció en beques i una pujada de les taxes (com porta fins ara en més d’un 20% d’increment), obligant als estudiants a abandonar la seva formació i crear així una universitat elitista al servei dels pocs que puguin pagar-la.
D’aquesta manera el govern deixa de finançar el cost que suposa l’educació pública per poder finançar el deute generat pels bancs i per al manteniment i benefici dels mateixos. A més introdueix mesures antipopulars com ara les famoses “beques-préstec” on un servei públic com és la concessió de beques queda relegat als bancs que donen uns diners als estudiants que després han de tornar amb interessos, ja que òbviament han de treure un benefici econòmic dels mateixos.
Els objectius ja no queden únicament en excloure la classe obrera dels serveis públics sinó que busquen generar una mà d’obra barata basada en la formació bàsica que és l’única que pot ser pagada per les famílies treballadores. L’especialització (màster i doctorat) queda per als que puguin pagar les altes taxes.
La CRUE rebutja el 3+2 o és còmplice de Wert?
Davant d’aquest assalt a l’educació per part del Govern, el president de la conferència de rectors espanyols (CRUE) va anunciar el passat 3 de febrer l’acord per una moratòria fins al 2017. De fet la CRUE es mostra favorable al model del 3+2 però, en paraules del mateix president, amb “una actuació prudent, demorada en el temps que permeti analitzar i qüestionar d’una manera raonable l’adaptació a un nou sistema”. És a dir, la moratòria no és una mesura de rebuig sinó un prec al Ministeri perquè les universitats tinguin més temps de “explicació” a la comunitat universitària i menor rebuig a la mesura esmorteint la imminent mobilització fins al 2017. Fins i tot a Catalunya, després de la reunió de la CRUE, 6 rectors de diferents universitats ja es plantegen l’aplicació del decret en el proper curs.
L’actuació dels rectors en el seu conjunt és de total complicitat amb el Ministeri d’Educació, perquè el mateix decret planteja que el nou pla és una “possibilitat” que ofereix a les universitats.
Les comunitats autònomes tampoc mostren un rebuig unitari a la mesura. Mentre que Astúries i Andalusia plantegen no aplicar-la i reivindiquen la moratòria, la de Catalunya respecta la moratòria però deixa la porta oberta a aquelles universitats que vulguin aplicar el decret el proper curs.
Unitat, lluita i democràcia estudiantil per enfrontar el decret Wert!
Davant d’aquest nou atac a la Universitat pública, imposat per un govern completament desacreditat i corrupte, els estudiants hem d’organitzar la resposta. La experiència de la lluita contra Bolonya ha demostrat que necessitem d’accions conjuntes per enfortir la baralla. Ara més que mai, hem d’envoltar la nostra lluita de solidaritat i redoblar les accions unificades entre estudiants, professors i administratius.
Per tirar avall aquest decret, la clau està en massificar la lluita amb una àmplia campanya que permeti explicar les implicacions del decret 3+2 al conjunt de l’estudiantat. Per això hem de promoure xerrades, debats, discussions a les nostres classes i buscar tots els mecanismes possibles per estendre la informació, com s’ha començat a fer en diverses universitats, mitjançant l’exigència als rectorats per a la realització de referèndums.
Aquesta lluita no pot quedar en mans d’organismes com el Sindicat d’Estudiants o les burocràcies de CCOO, UGT o CSIF, que arrogant-se la representació d’estudiants i treballadors, imposen decisions sense cap mètode democràtic de consulta i menys encara sense preparar amb les bases les accions, el que porta la lluita a un carreró sense sortida.
Des Corrent Roig, defensem que per enfrontar aquest decret, l’única opció és sortir al carrer i impulsar accions i vagues organitzades mitjançant assemblees de base. La vaga és només l’inici. Els estudiants ens hem d’organitzar amb la màxima democràcia, buscar la unitat amb els professors i el PAS, ampliar i coordinar el moviment a escala estatal per massificar i enfortir la resposta.
Les nostres responsabilitats estan no només amb els nostres companys de classes, sinó també amb les i els estudiants d’altres universitats i instituts, amb qui hem unificar per exigir la derogació del decret i la dimissió de Wert.
Per això des de Corrent Roig, fem una crida a la unitat del moviment estudiantil, impulsant la mobilització i aportant la nostra força militant per a la construcció d’alternatives de lluita per la derogació d’aquest decret.
No al decret 3+2 que culmina amb la EU2015! Wert dimissió!
May Assir – Universitat Autònoma de Madrid
Rocío Nicolas – Universitat Complutense de Madrid
Àxel Vergés – Universitat Autònoma de Barcelona
Francesc Capellas – IES Escola Industrial de Sabadell
Arnaud Darche – IES Triana d’Andalusia
ALGUNS ELEMENTS SOBRE LA VAGA DEL 25-26F
Presentem un breu recompte sobre la passada jornada de vaga estudiantil duta a terme els dies 25 i 26 de febrer en contra del decret 3+2
MADRID: A la manifestació del dia 26, uns 4.000 estudiants d’universitat i instituts, recolzats per professors, treballadors de les subcontractes i activistes en defensa de l’educació pública, vam deixar clar el nostre missatge: Wert dimissió, per feixista i per lladre!, 3+2 a la foguera!, Ja està aquí el moviment estudiantil!
La manifestació va ser un èxit malgrat els enfrontaments entre diferents sectors del moviment estudiantil. La facultat de filosofia i lletres de la UAM va ser part dels exemples de lluita construïda des de les bases, realitzant una assemblea amb la participació de més de 150 persones, que després es van posar a la disposició per fer pancartes, difusió per classes i posicionar-se com uns dels més combatius en aquesta jornada de vaga.
CATALUNYA: La vaga va ser impulsada en diversos centres d’estudi pels estudiants organitzats en assemblees, com va ser el cas de l’Escola Industrial de Sabadell, l’Institut de Valldoreix, o la Massana de Barcelona. A la UAB les aules es van buidar i es van celebrar actes per animar a participar de la vaga, a la Facultat de Lletres es va fer una xerrada i es continua amb una campanya de recollida de signatures per declarar la Facultat insubmisa al decret, a la Facultat de Ciències per exemple es va celebrar una macro assemblea.
La manifestació que va començar a Plaça Universitat, comptava amb aproximadament 15 mil persones, una de les mobilitzacions més grans després de la lluita contra la LOMCE. Les consignes eren clares i contundents: No al 3+2!, Universitat per a tots!, Universitat pública i de qualitat!, No pagarem el seu deute amb salut i educació!, Obrers i estudiants units i endavant!
SEVILLA: A Sevilla s’ha treballat per construir la vaga des de la base estudiantil, amb iniciatives per organitzar assemblees en diferents instituts, xerrades, pamflets… per organitzar i involucrar al conjunt dels/les estudiants.
A la manifestació (amb unes 2000 persones) s’ha expressat un gran descontent amb els mètodes antidemocràtics del Sindicat d’Estudiants, fins al punt que el gruix de la manifestació hem marxat separats del Sindicat, fent un tancament alternatiu.
Des Corrent Roig animem a seguir amb la lluita contra aquest decret que precaritza cada vegada més la universitat i impossibilita l’entrada de la joventut treballadora. Aquesta vaga ha estat l’inici, hem de seguir treballant per augmentar la participació en les futures mobilitzacions, construint assemblees democràtiques i representatives.