Gabriel Huland
Palestina és una terra especial. Pels seus colors, olors, història i paisatges. Però sobretot per la seva gent. Senzillesa, amabilitat i valentia són les paraules que millor identifiquen aquest poble fascinant. Senzillesa perquè han crescut en un ambient d’escassetat, on no hi ha espai per al luxe i el balafiament tan presents en les societats de consum occidentals. Amabilitat perquè sempre tenen un somriure per regalar i perquè reben als visitants (no així als ocupants) com si fossin amics de tota la vida. I valentia perquè han d’enfrontar-se diàriament a la duresa de viure en un país ocupat i no els hi queda més remei que defensar la seva terra de totes les formes, fins i tot deixant la sang i la vida si és necessari. La particular combinació d’aquests tres aspectes formen un poble especial, que cal respectar i admirar.
Als territoris de 1967 (Jerusalem i Cisjordània) a dia d’avui es comptabilitza la presència de més de 400.000 colons jueus (en 1993 quan es van signar els Acords d’Oslo eren prop de 20.000) distribuïts en desenes d’assentaments que ocupen més del 50% de la terra a Cisjordània. Solament l’any passat prop de 10.000 francesos, 8.000 russos i més de 5.000 ucrainians han emigrat a Palestina, la majoria per residir en assentaments construïts il·legalment.
Una turista nord-americana d’origen jueu que va estar uns dies amb la seva família a un assentament a Cisjordània ens deia que, segons el seu oncle, el que els va moure a mudar-se va ser “la crida de Déu”. No crec que Déu tingui res a veure amb això, sinó més aviat els privilegis concedits per l’estat d’Israel als colons que es disposen a anar a ocupar les terres que, segons les resolucions de l’ONU, pertanyen als palestins. La jove va afirmar a més, amb una mica d’indignació en la veu, que la majoria dels colons no treballa i pansa gairebé tot el temps en l’assentament ,resant i en activitats lúdiques. Tots els assentaments estan “protegits” per voltes i murs i tropa que els separen dels territoris palestins.
La rebel·lió en curs des de setembre ja es va cobrar la vida de més de 100 palestins, entre ells joves que protestaven desarmats, persones que simplement observaven els xocs i suposats atacants. Molts dels “atacs” han estat muntatges provocats per l’exèrcit d’Israel per justificar els assassinats i detencions. Uns altres han ocorregut de fet, en una demostració de desesperació i rebel·lia enfront d’una situació que no es resol. A part dels morts, milers de persones han estat detingudes i més de 10.000 ferides per les bales reals utilitzades per les Forces de Defensa d’Israel (IDF) per reprimir als civils.
L’enorme majoria dels activistes amb els quals parlem no vacil·la a l’hora de denunciar el paper còmplice de les autoritats palestines a reprimir les protestes i fer crides a la calma. Els funerals dels màrtirs assassinats són massius. En Khalil (Hebron) més de 50.000 persones segons diferents mitjans de comunicació han acudit a acomiadar als 16 màrtirs de la regió. Israel està utilitzant una nova arma de guerra per torturar psicològicament les famílies dels morts: establir com a condició per retornar els cossos la no realització de funerals públics durant el dia. En alguns casos han retingut els cossos més de 80 dies.
Al cansament dels palestins pel fracàs de les inexistents “negociacions de pau” se suma una situació econòmica degradant. La taxa d’atur a Cisjordània supera el 30% de la població econòmicament activa. Més de 400.000 persones no tenen treball a Gaza i Cisjordània i més de 250.000 famílies es troben en situació de pobresa, la meitat d’elles sense rebre cap ajuda per part del govern palestí. L’economia depèn totalment d’Israel i de les ajudes internacionals, que s’han convertit en armes polítiques per ensinistrar les elits palestines.
Solidaritat amb la resistència palestina
Aquests tres elements: crisi econòmica, avanç de l’ocupació i desgast dels partits palestins tradicionals estan a la base de l’actual revolta. Per a uns ja es pot parlar d’Intifada, per a uns altres és massa aviat per a fer-ho. El sentiment de la joventut que protagonitza els actuals esdeveniments es plasma en el testimoniatge de Samer i Hijazi, dos joves palestins de Jerusalem que van estar acampats davant de l’edifici de la Creu Roja en protesta contra un ordre d’expulsió emesa per la policia d’Israel. Els dos joves van rebre a les seves cases, sense més explicacions, unes notificacions segons les quals havien d’abandonar la ciutat en uns dies. En lloc d’obeir i deixar les seves famílies, amics i treballs; han dit NO, ja n’hi ha prou, i s’hi van quedar. La Creu Roja els hi va negar l’autorització per quedar-se en el seu local i els joves van decidir muntar un campament-protesta al pati de l’edifici. Vam tenir el plaer de xerrar amb ells durant una activitat cultural organitzada per les seves famílies a la nit de Nadal. Fa uns dies els dos valents van ser detinguts.
La solidaritat internacional amb la resistència palestina és molt important. Israel acaba d’anunciar la creació d’un ministeri especial per frenar la campanya de BDS (Boicot, Desinversions, Sancions). Des de fora hem d’impulsar la campanya de Boicot als productes d’Israel, realitzar actes i manifestacions denunciant els abusos de la policia davant l’actual ona de protestes i l’ocupació en general. La lluita dels palestins és la nostra lluita. Visca Palestina Lliure!!