Per Roberto Laxe
El fet que la dreta catalana sigui tan burgesa i corrupta com l’espanyola no pot tapar la inadmissible, il·legal i delictiva utilització de l’aparell de l’estat per part del ministre de l’Interior, Fernández Díaz, evidenciada en els enregistraments de les seves escandaloses converses amb el responsable de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso (escollit, per cert, pel Parlament català a proposta d’Artur Mas).
I tampoc pot tapar quelcom tan greu com l’enviament de la policia a un mitjà de comunicació per requerir-li els enregistraments de les converses ¡sense ordre judicial!, un fet que els grans mitjans han silenciat de manera vergonyosa.
Si aquests personatges que tenim en el poder no entenen la diferència entre que la policia porti o no ordre judicial, és que no han entès que en una democràcia, per molt burgesa que sigui, la policia no té dret a investigar, requerir proves o escorcollar un habitatge si no és sota ordre judicial. L’ordre judicial és quelcom que diferencia una dictadura d’una democràcia.
Que el PP no hagi exigit la dimissió del ministre s’entén en un partit els pares fundadores del qual són capos franquistes com Fraga, Martín Vila o Villar Mir. És més greu que les forces que diuen apostar per la regeneració democràtica s’hagin limitat a poc més que uns comunicats de premsa.
La més mínima defensa de les llibertats democràtiques exigeix la dimissió immediata del ministre Fernández Díaz