És hora de fer balanç!
La vida del govern PSOE-UP coincideix amb la de la pandèmia, que la sisena onada va demostrar no s’ha acabat. Un govern que ha provocat el desencantament de la classe obrera, desesperació als sectors més precaritzats, empobriment i ruïna d’importants sectors de la petita burgesia i un augment de la desigualtat i la pobresa.
Abans de la pandèmia, ja dèiem de no tenir cap confiança en aquest govern de coalició, inèdit des de la segona República, que el van anomenar com a històric i “el més progressista de la història”.
Per a nosaltres era un govern burgès, perquè sota el capitalisme, qualsevol govern arriba a això, al govern, però no al poder. I alertàvem que no hi hauria cap conquesta, sense mobilització.
Encara que la irrupció de la pandèmia l’obligués a canviar les seves prioritats, això no resta gens ni mica de la seva responsabilitat davant d’aquesta. La seva actuació, com la de la resta de governs, no ha estat dictada per protegir la vida i atendre les necessitats socials més urgents, sinó per defensar els guanys dels multinacionals. I encara que ara digui que hi haurà recuperació econòmica gràcies als Fons europeus, aquests no estan destinats a resoldre les penalitats populars, perquè els seus beneficiaris principals són els magnats del Ibex 35.
Ha restringit drets i llibertats i ha intensificat la repressió. En nom de la salut pública, van prohibir el dret de vaga i manifestació i van reprimir la protesta social als barris obrers. La seva protecció a l’Emèrit i a l’Església catòlica o el seu paper en els indults als i les preses del procés, donen bon compte de la seva defensa tancada d’un règim, hereu del franquisme.
En definitiva, ha demostrat ser un govern de la pàtria i el patró i un servilisme extrem a la UE. Els seus titubejos i incompliments només han servit per a l’avenç de la dreta i l’extrema dreta. La vida ha demostrat que no és possible millorar la vida de la gent, únicament arribant a unes institucions on les regles del joc estan fetes perquè res canviï. Volem dedicar aquestes pàgines a demostrar tot això.
Llavors, quina és la sortida?
El govern entra a l’equador de la seva legislatura enmig d’una llarga llista de promeses incomplertes. No hi cabia engany amb el PSOE, que actua com fa temps: un partit amb llaços íntims amb l’Ibex-35 i pilar del règim, juntament amb el PP.
Unides Podem per la seva banda, després de reconduir el descontentament social i les lluites a la cleda institucional i donar alè a un PSOE moribund, va entrar al govern com la seva ala esquerra. I si fins ara justificaven les contínues renúncies, en la “correlació de forces”, el seu paper a la Reforma Laboral, suposa un salt qualitatiu en la seva integració al règim monàrquic.
Però més enllà d’això, és important assenyalar que amb aquest govern no ens espera sinó convertir-nos en el “balneari” d’Europa, amb indústries cada cop més desmantellades, salaris de misèria i la condemna d’un deute creixent que el poble no ha generat. Com a alternativa, necessitem un govern de la classe treballadora que tingui com a centre atendre les necessitats socials i preservar el medi ambient. Però per arribar-hi, no hi ha dreceres ni receptes màgiques. Construir-ho exigeix començar per trencar tota confiança en aquest govern burgès “progressista”, defensant la independència de la classe obrera.
Volem adreçar-nos a la joventut a la qual aquest règim i aquest sistema capitalista li impedeixen dur a terme qualsevol projecte de futur. També a l’activisme i als que al seu dia van votar Podem i avui estan desencantats. És el moment precís d’organitzar-se i unir-se per lluitar, sí! Però també per debatre, quina és la sortida a l’actual desastre social, ecològic i sanitari que estem vivint i si som capaços de construir amb paciència, però amb tenacitat, un agrupament de classe amb un programa revolucionari i socialista, que sigui referent per a totes aquelles que com nosaltres, busquem aquesta sortida.