Per Co.Bas
El Govern va augmentar la pensió en un miserable 0,25% i en notar la pressió al carrer, pretén silenciar-nos augmentat la caritat un 3%, suposadament per les pensions més baixes. Ens tornen a prendre per idiotes. Això és una mesura cosmètica dirigida a la seva campanya electoral i no a solucionar els problemes dels pensionistes.
A l’Estat espanyol hi ha 8.708.127 persones (a març de 2018) que rebem una pensió per incapacitat permanent, jubilació, orfandat, viudetat… Més de 2,5 milions cobren entre 250 i 600 euros, i més de 3 milions entre 650 i 800 euros. Prop del 70% dels pensionistes no arriben a 1.000 euros. Per tant, el 3% d’una pensió miserable és un augment miserable!
A més és fals que pugin un 3% totes les pensions de viudetat: més d’1,6 milions de les pensions de viudetat (el 70% de les que existeixen per aquest concepte) no es veuran incrementades.
Hem de recordar que cap d’aquestes mesures és consolidable, l’any que ve tornem al 0,25%. I a sobre, aquest augment discriminatori de l’almoina està condicionat a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat.
Com està aprovat a la plataforma reivindicativa de la Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions, exigim:
PENSIÓ MÍNIMA de 1.084 euros
(que és el que marca la Carta Social Europea)
REVALORITZABLE cada any segons l’IPC real.
La qüestió de les pensions ens afecta a tots els i les treballadores, pensionistes, aturats o en actiu, tinguem l’edat que tinguem.
La pensió és una part del salari que reps des que t’incorpores a la vida laboral. És un salari diferit, que es cobra al final de la teva vida laboral o si et veus afectat per una malaltia o accident durant el camí. Per tant, el que passi amb les pensions t’afecta.
No és doncs tan sols “un problema dels pensionistes”. És de totes i ho és més encara perquè des que va començar la crisi, els pensionistes en moltíssims casos s’han hagut de fer càrrec de bona part de la família. Oficialment (2016) el 34,4 de les llars viuen de l’ingrés d’una pensió.
COM ENS HAN ANAT ROBANT LES PENSIONS?
La Llei de Bases de la Seguretat Social (1966) establia com a requisits per accedir a la pensió haver complert 65 anys d’edat i tenir cotitzats 10 anys.
LES REFORMES DEL GOVERN DE FELIPE GONZÁLEZ
1985: El període de cotització passa de 10 a 15 anys. I per a calcular-ne la quantia es passa de 2 a 8 anys, fet que suposa una gran retallada a les pensions.
Per calcular la base de cotització es passa de 8 a 15 anys. Es va rebaixar el percentatge de cobrament al 50% en el cas dels 15 anys cotitzats.
1987: Surt la Llei 8/87 de Fons de Pensions, que aplana el camí a la privatització i a la seva gestió per bancs i empreses.
EL PACTE DE TOLEDO:
1995: El Pacte va ser subscrit per tots els grups parlamentaris amb el suport de CCOO i UGT. Es van establir tres “modalitats de protecció”:
Les pensions contributives, prestacions econòmiques de caràcter obligatori i públic.
Les pensions no contributives.
Les prestacions complementàries de naturalesa lliure i gestió privada, a partir de les quals s’obre el gran negoci privat de les pensions.
Se separen les fonts de finançament, de manera que les pensions contributives dependrien de les cotitzacions socials, mentre que les no contributives dependrien dels Pressupostos Generals de l’Estat. I per “assegurar” el futur de les prestacions contributives es creava un Fons de reserva (guardiola de les pensions) que es finançaria amb el superàvit dels ingressos de les cotitzacions. Així mateix, en virtut del Pacte, s’ampliava el període de càlcul de les pensions de 8 a 15 anys.
LES REFORMES: GOVERN DE ZAPATERO
2007: S’elimina del còmput de cotització els “dies quota”, la part proporcional de les pagues extra. Des d’aquesta data s’han de tenir cotitzats 15 anys reals, fet que suposa haver de cotitzar dos anys més.
2011: L’edat ordinària de jubilació passa de 65 a 67 anys. El període de cotització per cobrar el 100% de la base passa de 35 a 38,5 anys. Per calcular la base de cotització es passa de 15 a 25 anys.
LA REFORMA DE LES PENSIONS: GOVERN DE RAJOY
2013: S’introdueix l’índex de revalorització, que significa l’abandonament de l’IPC com a referència per a la pujada de les pensions, així com el factor de sostenibilitat, que vincula la pensió a l’esperança de vida.
ENS ROBEN UN DRET… PER A FER-NE UN NEGOCI!
Del deteriorament i retallades de les pensions públiques, els principals beneficiaris són els “fons privats de pensions”, darrere dels quals es troben banquers i especuladors. Aquest negoci acumulava, a finals de setembre de 2016, 104.580 milions d’euros. El negoci es troba pels capitalistes en què aquests fons són una fórmula de “capitalització de l’estalvi”, gràcies a aquests capitals esquiven les dificultats de crèdit en èpoques de crisi i utilitzen aquest capital per a privatitzacions a altres empreses o sectors. I a sobre munten empreses de gestió dels fons que, per exemple, els van fer embutxacar-se 1.830 milions d’euros en comissions en els 9 primers mesos de l’any 2016. Lamentablement, sindicats com CCOO i UGT formen part d’aquestes empreses de gestió de fons.
Ara la Comissió Europea proposa un Reglament sobre les pensions pel qual pretenen augmentar les bonificacions i deduccions fiscals als fons privats de pensions.
NO CEDIR EN LA LLUITA NI EN LA PLATAFORMA REIVINDICATIVA
Hem de seguir sortint al carrer a explicar als barris, a les empreses, a les facultats i instituts, als centres de gent gran… que la defensa del sistema públic de pensions és una tasca de tota la classe treballadora.
Sortim als carrers a defensar la plataforma reivindicativa que la lluita dels pensionistes va posar dempeus i les Coordinadores van aprovar. Que ningú ens la canviï!