Per Roberto Laxe

El 12 d’aquest més, és a dir, poc abans que es declari l’Estat d’Alarma i el món s’enfonsés en el caos, escrivia un article, «el corona virus, els cignes negres i la crisi econòmica que no para»; article que en molts aspectes ha quedat desfasat, però no en el seu element central quan deia: «Un “cigne negre” en economia és un fenomen imprevisible, normalment extra econòmic, que amb la seva aparició sacseja tot l’arbre del sistema, posant de manifest les seves debilitats».

Doncs bé, a poc més d’una setmana d’aquest article, la veritat és que han s’han manifestat totes, absolutament totes les debilitats econòmiques, polítiques i socials que té el sistema. El “cigne negre” s’ha emportat per davant la consigna central que va inaugurar la contra revolució conservadora que va encapçalar Reagan i Thatcher, cap als llunyans anys 80: el mercat resol tots els problemes.

Una epidèmia ha destruït la visió religiosa que la societat havia construït al voltant d’aquesta consigna. On està el mercat quan el que s’ha de resoldre no es pot mesurar en els comptes comptables?, On està el mercat quan el que s’ha de resoldre són necessitats socials urgents, que no comporten un benefici? I no oblidem que «mercat» és sinònim de «capitalisme», que no s’entén sense ell.

El capitalisme ha demostrat no només ser ineficaç davant d’una pandèmia, sinó que a més els governs i les institucions transnacionals com la Unió Europea es preocupa més de que les seves mesures no perjudiquin els interessos dels capitalistes (els ulls i les cares del capitalisme). Intenten conciliar el manteniment dels beneficis empresarials amb la defensa de la salut pública; i com que en moments de crisi són incompatibles, en comptes de bolcar-se totalment a defensar la salut de la ciutadania, surten en defensa d’aquests interessos privats.
Primera conclusió: aquesta crisi demostra el caràcter totalment prescindible dels capitalistes. Si no existissin, si no s’hagués de defensar els seus beneficis, els governs podrien prendre totes les mesures necessàries per protegir la salut pública, des de recursos financers fins a materials i personals.
Ja podem anar traient algunes conclusions òbvies d’aquesta crisi

  1. Les polítiques de retallades i privatitzacions de la sanitat pública en benefici de la sanitat privada ha demostrat que només serveixen per enriquir a les grans asseguradores i empreses privades, MAI PER DEFENSAR A LA POBLACIÓ DE SITUACIONS COM L’ACTUAL, FENT BONA LA CONSIGNA: “PÚBLIC ÉS SERVEI, PRIVAT ÉS BENEFICI”.
  2. La privatització de les residències d’avis, un dels grans negocis dels últims anys s’està convertint, literalment en una TRAMPA MORTAL PER MILERS D’AVIS I ÀVIES.
  3. Les esglésies tenen immunitat, doncs mentre es prohibeixen manifestacions i reunions polítiques, ells segueixen amb els seus ritus com si res. LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES NOMÉS SERVEIXEN PERQUÈ ELS CAPELLANS I ELS BISBES PUGUIN SEGUIR AMB EL SEU NEGOCI.
  4. La Unió Europea i els Governs, en concret l’espanyol, que diuen estar en «guerra contra el coronavirus», i ens demanen «unitat en torn a ells»; ja han començat a prendre mesures econòmiques. La UE 750.000 milions d’euros, el govern 200.000 milions… el francès 300.000 milions, etc. Perquè? Per investigar una vacuna, per comprar material sanitari, per reforçar tots els serveis públic… NO. TOTS AQUESTS DINERS EL DESTINEN, COM JA VA DIR LA SRA LAGARDE –L’EX DEL FMI QU EHAVIA DIT QUE HI HAVIA MOLTS VELLS AL MÓN, I QUE S’HAVIA DE FER QUELCOM-, PER «CALMAR ELS MERCATS».
  5. Van destinar miler de milions d’euros per «calmar els mercats», per «subvencionar les empreses» (100.000 milions a l’Estat Espanyol), però per recursos humans i tècnics per frenar el corona virus ni la dècima part. PER «CALMAR LA POBLACIÓ» TREUEN L’EXÈRCIT, APLIQUEN LA LLEI MORDASSA, ETC.
  6. Que destinin tots aquests diners que ham promès a les empreses i als mercats a combatre el corona virus!