El mite de la recuperació econòmica i les eleccions del 20-D

Rajoy tanca la legislatura i entra en campanya amb el reclam de la “recuperació econòmica”. Afirma que si el PP no guanya, el país retrocedirà i abandonarà el camí del creixement i la creació d’ocupació. Però, per a milions de famílies obreres, les que han patit de manera més brutal el gust amarg de la crisi, la història de la recuperació és com la llegenda del monstre del Llac Ness: tots n’han sentit a parlar, però ningú no l’ha vist. Encara que, per ser més precisos, alguns sí que l’han vist: els banquers i els empresaris, els Botín i els Ortega (Inditex).

L’Estat espanyol ha experimentat els darrers anys un doble fenomen econòmic: d’una banda, l’augment de la pobresa i la rebaixa general dels salaris i els drets socials. D’altra banda, un fort increment de la concentració de riqueses en mans d’uns pocs. Aquesta realitat ha estat així perquè Rajoy, i abans Zapatero, han aplicat rigorosament les polítiques imposades des de Brussel·les per la UE i la Troica.

Qualsevol anàlisi rigorosa de la realitat desmenteix la fal·làcia de la recuperació. La Unió Europea creix menys del 0,5% segons les previsions per al 2015. Els nostres salaris segueixen per sota dels del 2008 i s’ha generalitzat la temporalitat i els salaris de misèria. La creació d’ocupació de què es vanaglòria Rajoy no només ha estat pobre, sinó d’una extrema precarietat. El deute públic ha seguit creixent, arribant ja al 100% del PIB. I la UE i la Troica, amb Merkel i Hollande al capdavant, ja han advertit que el nou govern que vingui després del 20-D haurà d’aplicar, sí o sí, noves retallades per complir els “objectius de dèficit” i les “reformes estructurals” de Brussel·les, aprofondint la reforma laboral.

La part positiva d’aquesta història és que aquests darrers set anys han estat plens de lluites socials i moviments populars que s’han mobilitzat des dels carrers per defensar els drets que ens volen robar.

La cita electoral del 20-D té una gran importància. Corriente Roja, des del principi del cicle electoral actual, hem apostat per una candidatura d’unitat contra el govern dels banquers i grans empresaris i de la Troica. Apostem des del primer dia per discutir un programa i posar la classe treballadora en el centre de l’escena. Per aquesta raó, sumem esforços amb els companys i companyes de Sindicalistes per la Unitat Popular, que hem presentat un programa i uns candidats obrers a les primàries d’Unitat Popular, agrupament encapçalat per Alberto Garzón, d’Izquierda Unida i que compta en el seu interior amb diferents col·lectius. Aquesta candidatura representa l’aproximació més propera a aquest afany, malgrat algunes importants limitacions en les seves propostes. Així, no defensa la suspensió del pagament del deute públic ni la ruptura amb la camisa de força de la UE. I sobre la qüestió catalana, un dels temes més candents i claus en la crisi del règim monàrquic, s’omet defensar amb la claredat necessària el dret del poble català a decidir de manera sobirana, davant les amenaces i l’autoritarisme de Rajoy, secundat per Pedro Sánchez (PSOE) i Albert Rivera (Ciutadans).

El PSOE no és cap alternativa al PP. Van ser ells els que, tal com els manava la Troica, van començar a aplicar les retallades, privatitzacions i reformes que van desembocar en la catàstrofe actual. En els punts essencials, com Catalunya o la submissió a la UE, no es diferencien en res del PP. Ciutadans és una còpia transgènica del PP per enganyar la població amb l’aparença de novetat, aprofitant que encara no estan tacats per la corrupció. Podem, al seu torn, ha girat profundament a la dreta; ja no qüestiona el deute i tota la seva política econòmica i social està subordinada al respecte a les regles de la UE i l’Eurozona; assumeix tots els pactes internacionals com l’OTAN. A més, aposta per una sortida merament electoral, quan la realitat és que els canvis no són possibles si no vénen dels carrers, els centres de treball i d’estudi.
No a la guerra
Europa viu un moment nou després dels brutals atemptats terroristes de París. L’Estat Islàmic (ISIS) és una organització que va créixer amb la connivència o l’ajuda directa de l’imperialisme nord-americà i europeu i els reaccionaris règims aliats del Golf, que el van utilitzar per enfrontar les legítimes revoltes a Síria i l’Iraq. Les arrels d’ISIS són a la guerra i ocupació de l’Iraq pels EUA. Els governs europeus i Rússia estan utilitzant els atemptats terroristes per bombardejar Síria i per iniciar una escalada autoritària a Europa que afecta, en primer lloc, als treballadors i treballadores immigrants i als refugiats i refugiades que arriben. Davant d’això, diem: No en el nostre nom! No als bombardeigs! No a l’atac als drets i llibertats democràtiques! Atenguin els refugiats que vostès mateixos han provocat!