El motor del Procés

Si algú pensava que el procés s’havia tancat amb el 155, amb els presos i els exiliats, amb els grups “arrenca llaços”, aquesta Diada ho ha desmentit. Més d’un milió de persones, no totes independentistes, sinó simplement demòcrates i republicans, clamant per la llibertat dels presos i la República catalana.

Davant, 140 càrrecs de Cs en un acte que, si el fes algú de l’esquerra, seria titllat de ridícul. El PP ja no compta, amb Casado contra les cordes. Enmig, el govern, el PSC i els Comuns, segueixen les consignes d’aquella premsa madrilenya, que ja Unamuno, al 1907, titllava de “collonuda”: “Mereixem perdre Catalunya. Aquella porca premsa madrilenya està fent la mateixa feina que amb Cuba. No se n’adona. És la bàrbara mentalitat castellana, el seu cervell collonut (tenen testicles en comptes de cervells a la mollera).”

El procés català no es tanca perquè és la màxima expressió de la crisi del règim del 78, de la contradicció entre monarquia i república. Per molt que s’hi obstini la “premsa madrilenya” i els seus tentacles en “províncies”, els que ahir estaven als carrers de Barcelona no només eren independentistes, eren fonamentalment republicans i demòcrates.

Per això no es tanca el procés català; perquè el règim està podrit de dalt a baix, a les seves institucions fonamentals. No fa ni dos dies, es van fer la foto de rigor els governants de la “justícia” espanyola, amb el rei al capdavant. La foto és un tret a la línia de flotació de la tan cloquejada paritat de gènere; de tots els càrrecs que allà surten, no hi ha ni una dona. Casualitat, o és que el règim, és un dels baluards de la desigualtat de gènere? Tan baluard que no són capaços de treure la llei sàlica de la Constitució (preferència de l’home sobre la dona, en la línia successora de la corona).

És obvi que no som monàrquics, ni de lluny; però és un exemple de la incapacitat d’aquest règim per auto-reformar-se ni tan sols en allò més mínim. No pot, donat que darrere seu estan les restes del franquisme en poderosos consells d’administració de grans empreses, l’església i els seus privilegis, que li reporten 11 mil milions d’euros en subvencions o no pagament d’impostos, a més del robament de propietats públiques amb la immatriculació de catedrals i mesquites; i està un exèrcit que segueix estudiant Franco com a un gran general.

És un règim que ha hagut d’emparar el jutge que ha dictat ordres i contraordres contra polítics catalans, que ha declarat inviolable el “vell rei”, per les seves comissions i negocis que apadrinava amb règims amb tanta democràcia com la teocràcia d’Aràbia Saudita.

Antonio Maura, antic polític burgès conservador de la 2ª restauració monàrquica després de la 1ª República –la primera va ser després de la Guerra de la Independència, quan va tornar Ferran VII, que va abolir la Constitució de Cadis i va restaurar l’absolutisme-, va afirmar que, l’anomenat “problema català” només era qüestió de cinquanta anys d’administració honrada. Honrada? El règim del 78?

Aquest és el problema del “problema català”, que el capital espanyol no és capaç de fer cas ni a un dels seus pròcers més significats. El capital espanyol viu de la corrupció, l’exemple és la famosa “llotja del Bernabeu”, on es reparteixen la riquesa generada pels treballadors i treballadores de tot l’estat, que es replica a totes les llotges dels equips de futbol, cadascun al seu nivell. El capital espanyol no és capaç de ser honrat ni un minut, la corrupció és la seva manera d’enriquir-se.

El “problema català” és, en el fons, el problema de la contradicció entre un règim monàrquic en crisi i una lluita per una federació de repúbliques, que només poden resoldre’s d’una manera: a través d’un procés constituent que trenqui amb el règim i prengui mesures d’emergència social. En aquest marc, les nacions com Catalunya (Euskadi o Galicia) encararien, amb garanties democràtiques, processos constituents nacionals on resolguin la manera amb què es volen relacionar amb els altres pobles.

Aquesta crisi és el motor del procés català, i no les idees de Puigdemont o qualsevol altre dirigent.