1/ El passat divendres 24 d’abril el Parlament de Catalunya aprovava els pressupostos per al 2020, després de tres anys amb els comptes prorrogats. Uns pressupostos pactats entre el Govern (JxCAT i ERC) i els Comuns, que s’han venut demagògicament com “la millor eina per a tirar endavant el pla de xoc que Catalunya necessita”, segons deia Albiach (Comuns), quan no són sinó el resultat d’un joc de favors mutus entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, amb el Govern Sánchez-Iglesias a l’ombra.
2/ En veritat són uns pressupostos que ja abans del COVID-19 no suposaven cap millora substancial per a la classe treballadora i el poble pobre, no revertien el gruix de les gravíssimes retallades i privatitzacions que el Govern d’Artur Mas va aplicar l’any 2011 als serveis públics, com la sanitat, que en quatre anys va perdre 1.500 milions d’euros. La pujada als trams alts de l’IRPF (un 2% a renta majors de 90.000€ i un 1% a les majors de 120.000€) així com la de l’impost de successions, que els Comuns i ERC pregonen com el major avanç, ja era completament insuficient. Ara, amb el COVID-19, la seva incapacitat de respondre a unes necessitats populars multiplicades és molt més evident.
S’hi destinaran més de 10.500 milions d’euros al pagament del deute. Aquesta partida és la que més augmenta respecte als anteriors pressupostos (2017), concretament, un 75%, i supera, de llarg, les partides destinades a educació, sanitat o afers socials i família.
3/ L’FMI ja alerta que a causa del COVID-19 l’economia espanyola caurà un 8% aquest any (el Banc d’Espanya parla d’un 13%). L’economia catalana es veurà greument escanyada, amb tancaments d’empreses i un increment massiu de l’atur i de la misèria.
Ben al contrari del que pregonen el Govern de la Generalitat i els Comuns -obsessionats en mantenir l’estabilitat dels seus governs- aquests pressupostos, de la mateixa manera que els de Sánchez -Iglesias dels quals depenen, són incapaços de fer front a la devastadora crisi econòmica i a l’emergència climàtica.
4/ Els treballadors/es i el poble ho tenim molt difícil en la lluita contra el coronavirus i pels nostres drets i les nostres vides sota governs com el central o el català. Han actuat tard i, quan ho han fet, han aplicat mesures completament insuficients, preocupats sobretot per salvar els bancs i els grans empresaris, sense protegir realment a la classe treballadora i deixant completament desemparats els sectors més precaris. La situació dels autònoms i de molts petits empresaris és igualment desesperada.
La manca de tests, EPIs i respiradors, la situació dramàtica a les residències o la tornada a la feina sense garanties responen a una negligència criminal que només s’explica pel respecte sacrosant dels dos governs a la propietat privada dels grans capitalistes, les empreses dels quals no han volgut incautar per posar-les al servei de la lluita contra la pandèmia. La sanitat privada, ha seguit mantenint els seus privilegis. Ara Torra, aplicant amb diligència el Decret de Sánchez, els vol abonar 43.000€ per cada pacient de COVID-19 que passi per l’UCI i 93€ per cada test PCR que realitzi.
5/ El que cal en lloc d’uns pressupostos caducs, és un veritable pla de xoc que no estigui sotmès a la voluntat i al benefici de la gran patronal i els bancs i que atengui les demandes populars per a que aquesta crisi no la paguem els de sempre. Un pla que nacionalitzi la sanitat privada i incauti les principals empreses del país posant-les, sota control dels treballadors/es, al servei de la lluita contra el coronavirus i contra l’emergència climàtica i de la reconstrucció social de l’economia. Que asseguri el subministrament dels recursos sanitaris i que talli en sec l’especulació, establint preus màxims de venta. Que garanteixi la distribució massiva i gratuïta de gel desinfectant, mascaretes i tests per a tota la població. Que confisqui els habitatges en mans de bancs, fons voltors i grans tenidors, assegurant un habitatge digne per a tothom. Que prohibeixi els desnonaments i els acomiadaments i asseguri una renda igual al salari mitjà per a qui no tingui feina, entre d’altres.
6/ Aquest pla no pot ser finançat d’una altra manera que fent pagar als bancs i les grans empreses, aplicant un impost especial a les grans fortunes, suspenent immediatament el pagament del deute públic en mans de bancs i fons d’inversió i posant fi a despeses públiques totalment injustificades com les d’armament, Casa Reial o sous i privilegis dels parlamentaris i dels alts càrrecs de l’Estat. I que ningú no esperi res de la UE, que només ofereix una soga per posar-nos-la al coll. La UE no és solidaritat sinó una màquina de guerra social contra els treballadors/res i els pobles.
7/ És més que evident que les actuals institucions no atendran les necessitats de la classe treballadora i dels sectors populars. Són la UE, els bancs, l’Ibex 35, els rics, els que dicten les lleis que voten congressos i parlaments i executen els governs.
Forçar l’aplicació de les mesures que proposem, només serà possibles amb la irrupció al carrer de la classe treballadora, la joventut, els oprimits i els sectors populars, un cop acabi el confinament. No és una tasca gens fàcil però no tenim altra alternativa.
8/ Corrent Roig cridem a construir amb nosaltres una eina política dels treballadors/es i pels treballadors/es, autofinançada, que ens serveixi per a organitzar la defensa a cada lloc de treball, barri, institut i universitat i que unifiqui aquestes lluites cap a una rebel·lió obrera i popular. Una rebel·lió que imposi un govern dels treballadors/es i el poble pobre i la transformació socialista de la societat.