Ara no cal detenir-se, sinó redoblar la mobilització. Solidaritat amb el poble grec!
Syriza ha obtingut una gran victòria electoral, quedant-se a un escó de la majoria absoluta. Els partits de la troika han estat severament derrotats. Aquest triomf demostra que és possible acabar amb ells. Ara els treballadors i els pobles miren cap a Atenes, esperançats per la victòria d’un partit que es presenta com una força a l’esquerra de la socialdemocràcia grega, que ha quedat condemnada a la marginalitat per la seva coresponsabilitat en els plans de saqueig del país.
Grècia és el país que més durament ha patit l’ajust de la Troika. La seva situació només és comparable a la d’un país devastat per una guerra: caiguda del 25% del PIB; les famílies són un 40% més pobres que en 2008; la quarta part de la seva població i la meitat de la seva joventut està a l’atur; 200.000 joves s’han exiliat per raons econòmiques. En plena Europa, 2,5 milions de persones (d’una població de 10) no tenen Seguretat Social i milions passen gana i fred. I mentrestant el deute s’ha elevat de 120% al 175% del PIB: un deute de la qual ni un sol euro ha anat a satisfer les necessitats del poble sinó a salvar als bancs alemanys i francesos que eren els grans creditors.
L’elecció de Syriza respon a la voluntat del poble treballador grec d’acabar amb tot això i donar un gir radical, recuperar els drets laborals i socials enfront de la rapinya de la troika al servei dels bancs alemanys i francesos.
Ara el que correspon és que Syriza es recolzi en el poble treballador i comenci a donar satisfacció a les seves principals exigències. Tsipras ha anunciat un programa urgent enfront de les situacions més sagnants de la crisi humanitària grega (electricitat per a 300.000 famílies pobres, ajudes alimentàries i de transport per als aturats que no cobren, assistència sanitària, parar els desnonaments…), la qual cosa contrasta sens dubte amb el govern anterior. No obstant això, la resta de mesures, les que poden començar a canviar les bases de l’actual calvari grec i evitar situacions d’emergència humanitària, queden supeditades a la negociació amb Brussel·les i Berlín.
El gran problema, no obstant això, és que Syriza s’ha compromès a “no violar cap dels tractats” de la Unió Europea, a no trencar amb l’Eurozona i a renegociar el deute il·legítim que ofega Grècia per a que sigui “sostenible”. Iniciar, però, una negociació sobre aquestes bases significa que abans de començar-la ja la tens perduda, que les reivindicacions de poble treballador grec no veuran la llum i que, com a màxim, el govern Tsipras recollirà engrunes que no modificaran ni la pobresa social ni la submissió i dependència del país. La coalició de govern de Syriza amb el partit ANEL de la dreta nacionalista grega, vinculat a la cúpula militar i als armadors no és cap bon senyal.
Nosaltres estem convençuts que sense trencar amb l’Eurozona i la UE i sense repudiar el deute, sense una lluita conjunta amb els altres pobles d’Europa, no hi haurà solució. Syriza, per descomptat, no pensa així, però el que no es justifica és que el límit de la seva política el fixin les imposicions de Berlín i Brussel·les i no pas les reivindicacions bàsiques del poble grec. No hauria de ser a l’inrevés? No hauria d’haver anunciat Syriza que si aquestes reivindicacions no tenen cabuda dins de l’Eurozona i la UE, haurien de trencar?
Per descomptat, tothom ha de ser conscient de les greus amenaces que graviten sobre Grècia si trenca amb l’Euro i la UE, doncs el capital financer i els seus governs aniran a aïllar-la i a enfonsar-la. I que una ofensiva d’aquest calibre només pot ser detinguda adoptant mesures radicals d’autodefensa, com nacionalitzar la banca i les grans empreses estratègiques sota control democràtic dels treballadors i el poble, controlar els moviments de capitals… Unes mesures solament possibles si estan recolzades en la més enèrgica mobilització popular i recullen el suport i la solidaritat de la classe treballadora i els pobles d’Europa, necessària per neutralitzar l’ofensiva.
És molt important recordar que els feixistes d’Aurora Daurada han obtingut el tercer lloc en les eleccions. Si Syriza respon a les reivindicacions populars Aurora Daurada no té gens que fer, però si Syriza decep al poble que tanta confiança hi ha dipositat, Aurora Daurada tindrà pista lliure per enfortir-se i aparèixer com a alternativa, amb la seva retòrica antideute i anticorrupció, el seu nacionalisme reaccionari i xenofòbia i els seus mètodes de guerra civil contra immigrants i l’esquerra. Les conseqüències serien fatals, i no solament per a Grècia.
Els treballadors i el poble grecs no han de donar cap confiança cega al nou govern Tsipras sinó mantenir-se alerta i redoblar la mobilització per a la satisfacció de les seves reivindicacions fonamentals. En aquest terreny és on es juga el futur dels treballadors grecs. És en aquest terreny on caldrà forjar una alternativa revolucionària.