Corrent Roig
En una de les seves actuacions més canalles, el 29 d’abril el govern Rajoy va impugnar davant el Tribunal Constitucional (TC) la llei sobre emergència habitacional i pobresa energètica del Parlament de Catalunya (Llei 24/2015). Aquest llei responia a una ILP promoguda per la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica i havia estat aprovada el juliol de 2015 sota una forta pressió social, a tal punt que cap diputat es va atrevir a votar en contra, ni tan sols els del PP.
El govern Rajoy al servei directe de la banca
Al servei directe de la banca i de les grans immobiliàries, Rajoy ha recorregut justament els articles de la Llei 24/2015 que limiten el poder omnipotent dels bancs i grans immobiliàries: la prohibició de desnonar sense oferir una alternativa de lloguer social, la cessió obligatòria durant tres anys dels seus pisos buits o la possibilitat que el jutge acordés la cancel·lació del deute hipotecari.
Per tenir una idea de la repercussió de la impugnació, hem de considerar que a Catalunya s’estan desnonant cada dia a 43 famílies (durant 2015 van ser expulsades 16.000!).
La cimera institucional decideix “esquivar” al Tribunal Constitucional
El 3 de maig s’ha celebrat una cimera al Palau de la Generalitat, convocada i presidida pel President Puigdemont, per tractar sobre la impugnació. Hi han assistit el Govern, els grups parlamentaris, la PAH, entitats socials i sindicals i una àmplia representació municipal, començant per l’Alcaldessa Colau.
El govern Puigdemont-Junqueras hi ha defensat una “estratègia útil i eficient”. Dit en altres paraules: res de ratificar la llei impugnada (la qual cosa seria cometre “frau de llei”) i menys encara desobeir la suspensió i aplicar la llei impugnada, perquè això no serviria per a “mantenir la unitat” i tampoc per a “obligar les entitats financeres”. O sigui, una justificació de la seva covardia. Sobre aquesta base, la cimera ha acordat elaborar, en un curt termini de temps, una nova llei que “esquivi” la suspensió del TC (i que molt presumiblement també serà impugnada).
La posició de la PAH
Els representants de la PAH han acceptat aquesta estratègia, al temps que han demanat que s’utilitzin altres possibilitats legals vigents com ara les multes als propietaris que acumulen pisos buits, l’elaboració d’un cens d’habitatges buits o la norma urbanística que obliga a disposar d’un 15% d’habitatge social. Al mateix temps, han protestat perquè Govern i Ajuntaments no estan utilitzant les possibilitats dels articles no impugnats de la llei 24/2015, que permeten multar d’ofici a les companyies que tallen l’aigua, llum o gas sense consulta prèvia als Serveis Socials així com firmar convenis amb les companyies perquè es corresponsabilitzin dels rebuts que les famílies no poden pagar. L’Alcaldessa Colau de seguida ha manifestat el seu acord amb els plantejaments de la PAH.
Cal mobilitzar i desobeir, no contemporitzar
Nosaltres, en canvi, volem manifestar la nostra discrepància amb la PAH. Hi concordem en la crítica al Govern de la Generalitat i als Ajuntaments per no haver utilitzat les possibilitats legals de què disposaven i encara disposen, però no estem gens d’acord en la política general de contemporització.
En primer lloc per la renúncia que s’ha fet a la mobilització massiva, ja que la reacció ha quedat limitada a queixes verbals i a la protesta institucional, però no s’ha convocat una manifestació multitudinària que, de ben segur, comptaria amb la participació de centenars de milers de catalans. Aquesta renúncia a la mobilització al carrer forma part d’una estratègia que tracta d’evitar l’enfrontament amb el TC i busca legalismes incerts per “esquivar” les conseqüències de la suspensió.
Però la realitat és que la llei va ser aprovada per unanimitat, que respon a un gravíssim drama social i que tota la població treballadora del país, que és la immensa majoria, entendria sense problemes que està més que justificat desobeir la sentència: és a dir, ratificar la llei, aprovar-ne el reglament i aplicar-la, diguin el que diguin Rajoy i el TC.
Que això provocaria un xoc de trens institucional i que els bancs s’hi resistirien, està fora de dubte. Però també ho està que les condicions per emprendre aquesta batalla i guanyar-la són difícilment millorables.
El diputat Joan Tardà es va pronunciar per desobeir la suspensió del TC i aplicar la llei impugnada, però molt ens temem que només siguin paraules de campanya electoral. No veiem el vicepresident Junqueras ni ERC en aquest vaixell. Res per sobre de la “responsabilitat institucional”.
