Escrit per la Jessica B. I la Laura R.
Aquest article és part del debat que venim mantenint amb la gent de Podem i aquelles persones lluitadores que es plantegen donar-los el vot per fer fora a Rajoy i per acabar amb el bipartidisme. Ens sembla que la discussió sobre les mesures de Podem per acabar am la desigualtat, el masclisme i la violència cap a les dones, formen també part del debat necessari.
El passat mes de novembre, Podem va presentar per la discussió el document titulat “Democratitzar l’economia per sortir de la crisi millorant l’equitat, el benestar i la qualitat de vida” i durant el mes de març ha presentat el document “Reorganitzar el sistema de cures: condició necessària per a la recuperació econòmica i l’avanç econòmic”. Atenent a la crida que es fa per seguir debatent aquest documents de forma pública, volem exposar la nostra valoració al respecte.
S’ha d’assenyalar en primer lloc que tenim acord amb gran part de la descripció que fan sobre la situació de les dones, que s’enfronten amb “un sistema injust que crea greus perjudicis i no atén les necessitats”, mentre que “tradicionalment les cures es consideren un assumpte privat i responsabilitat exclusivament femenina”.
Però a Corrent Roig, pensem que per entendre la situació de les dones s’ha de tenir també una visió de classe, perquè l’opressió no ens afecta a tots per igual. En aquest context de crisi econòmica, som les dones treballadores les més castigades per les retallades i les polítiques d’austeritat imposades per la Troika i la UE. Les dones desocupades, amb treball precari, estudiants o jubilades que viuen del seu treball, tenen una situació completament diferent a aquells que viuen d’explotar els demés. Per això, tot i que les dones som víctimes de l’opressió per la nostra condició de gènere, no totes patim de la mateixa manera.
Les dones burgeses, com la presidenta del Cercle d’Empresaris, estan d’acord amb les retallades socials i la privatització dels serveis públics per convertir aquests en un negoci, i no estan disposades a recolzar mesures per aconseguir la igualtat de condicions entre homes i dones en l’accés al mercat laboral, si això suposa disminuir els guanys de bancs i empreses en què elles hi participen
Un anàlisi de les mesures proposades
En el document “Reorganitzar el sistema de cures”, les propostes de Podem es desenvolupen al voltant de tres línies, que es refereixen a l’atenció a la dependència, la maternitat i paternitat i l’educació infantil. Volem entrar a debatre sobre cadascun d’aquests eixos:
1) Atenció a la dependència
Podem proposa universalitzar el dret de les persones als serveis públics d’atenció a la dependència, l’eliminació de l’article 18 de la Llei de Dependència i l’equiparació de les treballadores de la llar a la resta de les persones treballadores.
Tenim total acord amb què s’elimini l’article 18 de la Llei que regula el sistema d’atenció a la dependència, que contempla les prestacions econòmiques per cures en l família, ja que gairebé sempre són les dones les qui cobren aquestes prestacions contribuint a què se segueixin reproduint els rols sexistes en el treball de les cures i a promoure que acabin sortint del mercat laboral o que deixin de buscar feina, per fer-se càrrec de les cures. També considerem que és de justícia social que es reconeguin plens drets laborals a les treballadores de la llar (en la seva majoria dones immigrants) que no tenen ni tan sols dret a la desocupació, que no és casualitat la seva situació, sinó fruit del masclisme, el racisme, i la desvalorització social que existeix del treball domèstic i de cures.
Igualment coincidim en la necessitat de què s’incrementi la despesa pública que es dedica al sistema d’atenció a la dependència, creat a partir de l’aprovació de la Llei que ho regula, l’any 2007. Una llei que fins avui en dia, no ha servit per resoldre la dramàtica situació de sobrecàrrega en el treball de cures que enfronten milers de famílies sense recursos per pagar per aquests serveis. Cal recordar que després de les successives retallades i reformes aprovades per la seva aplicació, 120.000 persones han mort durant els últims tres anys esperant les ajudes de dependència. Igualment, l’accés a places públiques a residències per a persones grans es troba col·lapsat per l’allau de sol·licituds i aquesta llista es redueix perquè la població mor.
Però trobem a faltar en el document de Podem una clara aposta per revertir a mans públiques els pocs serveis d’atenció a la dependència que ja existeixen. Tan les places en Centres de Dia, com de residència, així com el servei d’ajuda a domicili que es concedeix a les persones dependents, s’ofereixen actualment des de les empreses privades amb les quals les diverses Administracions firmen convenis. Empreses com Valoriza SL del grup Sacyr o Clece SA, propietat del grup ACS presidit per Florentino Pérez, que han trobat en l’atenció a la dependència un negoci al qual no renunciaran tan fàcilment.
El programa econòmic de Podem parla de garantir “que la provisió privada dels serveis fiançats amb fons públics sigui complementària amb el sistema públic, i regulada amb criteris d’interès públic”, el que en concret significa que se segueixin deixant en mans privades. Pel contrari des de Corrent Roig considerem que impedir la privatització d’aquests serveis i revertir a mans públiques els ja privatitzats, és l’única forma de garantir la qualitat dels serveis i unes condicions laborals dignes per els qui les duen a terme.
2) Maternitat i paternitat
La propuesta que se hace es reformar el sistema de permisos por nacimiento o adopción para garantizar que este sea igual para cada persona progenitora, intransferible, pagado al 100% de los salarios y con protección del puesto de trabajo durante el ejercicio de este derecho.
La proposta és reformar el sistema de permisos de naixement o adopció per garantir que aquest sigui igual per a cada persona progenitora, intransferible, pagat al 100% dels salaris i amb protecció del lloc de treball durant l’exercici d’aquest dret.
Des de Corrent Roig tenim acord amb aquesta mesura, que ja va ser aprovada per unanimitat al Congrés, però que continua sense aplicar-se.
Pensem que és una mesura necessària per fomentar la corresponsabilitat entre homes i dones en la cura dels menors, tot i que necessita anar acompanyada d’una política decidida per acabar amb els estereotips sexistes que persisteixen en la societat a l’hora de repartir tasques domèstiques i de cures.
3) Educació infantil
En relació a l’educació infantil, Podem proposa declarar el dret universal a l’educació infantil pública i gratuïta des dels 0 anys; establir menjadors escolars gratuïts i la prestació universal per criatura.
Mesures ja aprovades però no complertes
Diu Podem: “La majoria de les reformes que es proposen estan ja institucionalment reconegudes”. No obstant això, no és casualitat que els governs del PP i el PSOE no ho hagin complert i que les lleis aprovades s’hagin quedat “en paper mullat”, com diu Podem.
Però el compliment d’aquestes mesures no és un simple assumpte de voluntat política. Podem afirma que per dur a terme aquestes mesures n’hi ha prou amb igualar la despesa social en relació al PIB amb el d’altres països europeus, i inclús ha xifrat el cost d’aquestes en uns 1.500 milions d’euros.
No obstant això, aquestes mesures no seran possibles sense suspendre el pagament del deute. I tampoc ho seran una altra sèrie de mesures necessàries, com les que segueixen, en relació a la feina, contra la violència masclista o pels drets sexuals i reproductius.
El model que necessitem les dones treballadores
Ocupació: Per avançar en una major igualtat en el mercat laboral, les dones necessitem com a primera mesura que es derogui l’actual reforma laboral, que justifica suposadament sota causes “objectives” els acomiadaments nuls que moltes dones estan patint tant en l’àmbit públic com en el privat per quedar-se embarassades, atrevir-se a demanar un permís de lactància o una reducció de jornada que els correspon per llei. Una reforma laboral que, a més, converteix en paper mullat les poques mesures d’igualtat que s’aconsegueixen introduir en els convenis col·lectius.
En un marc en què les dones en aquest país cobren un 17% menys que els homes, una reivindicació tan bàsica com garantir la igualtat salarial segueix pendent. És necessari aprovar mesures per evitar la desigualtat salarial per raó de sexe i fiscalitzar-la amb fortes sancions a les empreses que s’incompleixin.
Amb un atur que assoleix els cinc milions i mig de persones -més de la meitat dones- és imprescindible un repartiment del treball, reduint la jornada sense disminució salarial i aplicant un pla de creació de treball digne a dones, especialment joves, immigrants o víctimes de violència masclista.
En relació al treball domèstic, és necessari avançar també en una major corresponsabilitat entre homes i dones. Però no podem conformar-nos amb això. S’han de reclamar menjadors i bugaderies públiques per a què moltes de les tasques domèstiques, monòtones i avorrides que avui es duen a terme en l’àmbit privat i que són una vertadera esclavitud, es planifiquin i duguin a terme la forma molt més efectiva i racional des de les administracions públiques, contribuint també a crear treball públic i qualitat.
Violència: Hi ha una mitjana de 70 dones mortes per violència masclista a l’any, al mateix temps que les partides destinades a combatre-la acumulen retallades d’un 22,5% des de l’any 2008. Per això, un programa econòmic que aspiri a la igualtat, ha de contemplar la necessitat de la inversió social necessària per prevenir la violència masclista i atendre i protegir de forma efectiva i immediata a les dones que la pateixen.
Drets sexuals i reproductius: És necessària una major inversió econòmica en educació i sanitat que asseguri: una educació sexual adequada a l’escola pública, avui inexistent; l’accés segur i gratuït als anticonceptius actualment existents en el mercat; i la inclusió de la interrupció involuntària de l’embaràs en condicions segures per a tota dona que el sol·liciti, dins de la cartera de serveis de la sanitat pública.
No hi haurà vies de solució sense suspendre el pagament del deute i desobeir els tractats de la UE
El masclisme i la desigualtat entre homes i dones, així com altres formes d’opressió, són una de les potes en les quals es recolza el capitalisme actual. És cert, com diu Podem, que carregar a les dones la majoria del treball de cures no contribueix a crear riquesa social, sinó al contrari. Però no podem ser il·lusos. Per les empreses SI és molt rentable, ja que el treball gratuït que fan les dones, els permet estalviar-se moltíssims diners en salaris diferits. I, sobretot, és un dels mecanismes que utilitzen per imposar salaris a la baixa i dividir i debilitar a la classe treballadora, creant condicions laborals diferents entre homes i dones.
Estem convençudes que tan per lluitar contra l’opressió mil·lenària que pateixen les dones com per revertir la situació de catàstrofe social en què estem, és necessari posar en marxa valentes però necessàries mesures que qüestionin l’ordre social existent i que posin l’economia al servei de la majoria social i no per mantenir el privilegi d’uns pocs. Mesures que només es podran defendre si aconseguim ampliar i aprofundir la mobilització popular i l’organització des de la base.
Uns primers passos necessaris per avançar en aquest camí són: revertir la privatització dels serveis públics, fer una moratòria i una auditoria del deute i nacionalitzar les empreses estratègiques. Són mesures bàsiques que figuraven en el manifest original de Podem (“Moure fitxa”) i que han estat abandonades pel camí. Sense restablir-los no hi ha sortida.