XII. El reformisme és el braç de la burgesia en el moviment de masses

Els partits i organitzacions reformistes –la socialdemocràcia, l’estalinisme, PT, Podemos, Syriza, etc.– tendeixen a complir un paper central en la crisi actual. Amb la crisi dels governs i els règims, la burgesia busca utilitzar aquests partits encara més que en el passat per a contenir el moviment de masses, frenar o evitar nous processos revolucionaris.

Aquests partits no són “aliats més a la dreta” dels revolucionaris. Són enemics dels processos revolucionaris per ser braços de la burgesia en el moviment de masses.

Poden, amb l’autoritat de ser dirigents polítics d’oposició, dirigents sindicals i de moviments feministes, negres o d’immigrants, encaminar les lluites cap a acords amb els governs burgesos. O encara, des dels governs, ajudar a implementar els plans de la burgesia i reprimir les lluites.

En aquest moment de brutal crisi del capitalisme, les direccions reformistes s’esforcen per a presentar a tot arreu alternatives “d’humanització del capitalisme”. Bernie Sanders, que va ser secundat per gran part de l’esquerra reformista mundial, s’encaixa obertament en l’alternativa burgesa imperialista electoral de Biden.

Els neoreformistes com Syriza –així com Podemos, Bloco de Esquerda, etc.– ja han mostrat el seu paper directament en els governs burgesos. Secunden o formen part dels governs de la socialdemocràcia per a defensar l’Estat burgès en nom de la ‘democràcia radical’ en els moments de crisis o convulsió social. El Front Ampli de Xile i el PSOL del Brasil segueixen els seus passos.

L’estratègia d’aquests partits no passa d’una versió moderna del reformisme de Bernstein. Ara, l’horitzó ha passat a ser el capitalisme humanitzat, una utopia impossible, com cada dia mostra la pandèmia.

Els diferents sectors de l’Església compleixen papers molt diferents de país a país. Des del suport als governs més a la dreta al paper d’auxiliars del reformisme. Aconsegueixen tenir una base ideològica i una visió del món que permet incorporar sectors importants de la joventut, en general apostant per una estratègia de reformes del capitalisme.

La crisi de direcció revolucionària, per l’hegemonia de les direccions reformistes sobre el moviment de masses, continua sent la causa de les derrotes dels processos revolucionaris. Ara, amb aquesta nova situació creada per la pandèmia i la crisi econòmica, poden sorgir nous processos revolucionaris, la qual cosa fa encara més important lluitar contra les direccions reformistes.
Índex

1. La pandèmia i la recessió mundial obren una nova situació
2. La pitjor pandèmia en un segle
3. És possible enfrontar la crisi econòmica
4. Cal recordar l’exemple de l’URSS
5. La pandèmia és conseqüència de la destrucció de la naturalesa
6. Les lluites de les masses als Estats Units
7. La crisi de la Unió Europea
8. La Xina enfront de la crisi
9. Els països semicolonials
10. Les lluites contra el racisme i altres opressions
11. Contra la violència sobre les dones! En defensa dels drets LGBTI´s!
12. El reformisme és el braç de la burgesia en el moviment de masses
13. La dictadures burgeses secundades pel castro-chavisme
14. Els neoanarquistes reformistes
15. En defensa del control obrer
16. Tombem la repressió! Pels comitès d’autodefensa!
17. Els sindicats i l’autoorganització
18. En defensa de les llibertats democràtiques
19. Combatre la ultradreta
20. La joventut sense perspectives
21. Accés públic i gratuït a internet
22. Socialisme o barbàrie
23. Per la construcció de partits revolucionaris, seccions de la IV Internacional