Dimarts passat el govern va anunciar el seu paquet de mesures econòmiques per a fer front a la situació creada pel COVID-19. El PSOE i Unidas Podemos van desplegar una àmplia campanya propagandística presentant les mesures com un “escut social”. Segons ells, a diferència de la crisi de 2008, en aquesta ocasió no s’estaria deixant a la gent humil darrere. No obstant això, si analitzem les mesures amb deteniment, més que un “escut social”, això és una operació de salvament de grans empreses.

En primer lloc, el gruix aclaparador dels diners mobilitzats es destina a aportar liquiditat a les empreses. El govern ja havia anunciat l’ajornament d’impostos de les empreses, la qual cosa suposa una injecció de 14.000 milions. Ara l’Estat avalarà fins a 100.000 milions d’€ els crèdits empresarials que se sol·licitin a entitats financeres. A això se sumen 10.000 milions destinats a crèdits directes (ICO) i 2.000 milions per a cobertures asseguradores.

Les mesures suposen una massiva operació de salvament de les grans companyies que han desencadenat un veritable devessall de ERTEs (il·legalment executats, ara legalitzats retroactivament) que han afectat, si més no, a un milió de treballadors/es. Grans companyies multinacionals de restauració, automobilístiques, aeronàutiques, tèxtils, etc… que encadenen beneficis multimilionaris any rere any, ara són finançades pel govern amb diners públics per a aplicar ERTEs.

La justificació d’aquesta mesura seria “evitar acomiadaments”, per això Pedro Sánchez demana als empresaris que “si us plau, si us plau” no ho facin, en una imatge molt il·lustrativa de qui porta la batuta realment. La veritat és que ja s’estan produint milers d’acomiadaments. Les mesures anunciades deixen en la més absoluta indefensió als qui no tenen suficient temps cotitzat per a percebre prestació per desocupació (el nou subsidi només cobreix ERTEs, no acomiadaments). Si realment el govern vol evitar acomiadaments massius, per què simplement no els ha prohibit com s’està fent en altres països?

Amb els ERTEs els treballadors/es perden el 30% del seu salari, en canvi les empreses s’estalvien els costos ara… i demà podran acomiadar per causes objectives econòmiques al·legant el propi ERTE. Negoci rodó!

Quan parlen que «tots/es hem de posar-hi el coll» en aquesta situació difícil, tenim clar quin és l’esforç que està duent a terme la gent treballadora, però exactament què és el que estan aportant les grans corporacions, a més d’obligar a anar al treball ajudant a estendre l’epidèmia?

«El gordo» d’enguany cau a l’IBEX 35

Per als/les treballadors/es en actiu o autònoms, les mesures socials que aprova el govern són molt limitades. Les mesures que es presenten com «més socials» inclouen (durant un mes) prohibir el tall de subministraments bàsics o la moratòria del pagament hipotecari (que no s’aplica per al lloguer). I aquest mes, compte! caldrà pagar-lo més endavant. Aquestes ajudes no són generals, el requisit és reunir les condicions de «persona vulnerable».

A les entitats locals se’ls permet invertir en serveis com l’atenció domiciliària només si tenen superàvit i hi ha una molt petita partida, en relació al conjunt del pla, en serveis socials envoltada d’ambigüitats sobre com es concretaran. Després d’anys de retallades, també es reforça la recerca de manera sens dubte insuficient.

Una situació encara més greu per a dones, migrants, desnonats…

El govern permet la reducció de jornada (amb reducció salarial) per atendre malalts, infants o dependents. A aquesta mesura, s’acolliran majoritàriament les dones, sobre les quals recauen fonamentalment les tasques de cures. Amb aquesta mesura, encara s’obrirà més la bretxa salarial i la temporalitat femenina.

La problemàtica de l’habitatge també s’accentua. Si ja moltes famílies vivien amuntegades, estar enclaustrat durant setmanes en aquestes condicions es converteix en una veritable tortura. El govern, lluny d’obrir les cases tancades en mans d’entitats bancàries, ha continuat desnonant en plena emergència sanitària.

El súmmum el viu el col·lectiu de “sense sostres”, als quals se’ls ordena el confinament… Ara, en el millor dels casos, se’ls està amuntegant en albergs, cosa que en molts casos es posarà en risc la seva salut, ja que solen ser població de risc.

La població migrant també viu aquesta situació amb major dramatisme. Si algú no té papers, s’arriscarà a comunicar que està malalt/a? A més, les migrants solen ser majoria en els sectors més precaris i irregulars, com el treball domèstic, amb el que moltes es queden ara sense cap dret.

D’altra banda, en els CIEs, migrants que no han comès cap delicte s’amunteguen en condicions sanitàries insuficients. És moment d’obrir els CIEs!, com en aquests dies s’ha exigit amb amotinaments com el del CIE de Aluche (Madrid).

La sanitat necessita un reforç urgent

El major desafiament de l’epidèmia l’afronten els serveis sanitaris. Lamentablement, ho fan molt afeblits després d’anys de retallades i privatització. És necessari un pla d’emergència per a reforçar la sanitat pública, o és possible que aviat ens trobem que no es puguin atendre ni tan sols els casos greus de coronavirus.

És necessari la contractació massiva dels professionals sanitaris necessaris per a atendre aquesta emergència, així com l’adquisició de tots els equipaments de protecció i sanitaris necessaris.

D’altra banda, el govern ha obligat a la sanitat privada (que s’havia negat a fer-ho) a acceptar als pacients que se’ls derivi. No obstant això ara ASPE, la patronal de la sanitat privada, té la nauseabunda idea d’emplaçar als governs a pagar-los entre 250 i 700€ per pacient i dia. Això és el que passa quan es converteix un dret humà en un negoci! És necessari nacionalitzar la sanitat privada JA i imposar un sistema de sanitat 100% pública.

#Aquest Virus el Parem Junts…

però el paguem els de sempre

Tots els discursos del president Pedro Sánchez, així com la publicitat del govern, estan envoltats d’un fervor tan patriòtic com fals. Els treballadors/es de la sanitat estan posant en risc la seva vida per a parar això; els treballadors/es de serveis essencials, alimentació… fan el mateix. Tota la població reclosa a casa: alguns aturats sense subsidi no rebran un sol euro d’ingrés encara que no puguin eludir les despeses bàsiques. Els qui els fan un ERTE perden el 30% de salari i els autònoms o petits comerciants redueixen a zero els seus ingressos, no així les despeses. Llavors la pregunta és: els de l’IBEX 35, els banquers que es van quedar amb més de 65.000 milions d’euros del rescat bancari què posaran?

Les mesures del Govern són acceptades pels seus grans beneficiaris i pels dirigents de CCOO i UGT, disposats a fer de “palmeros” com sempre. Ni toquen la butxaca dels banquers ni la del Rei, que l’ha omplert bé amb els seus reials negocis. No tenen ni tan sols el coratge de prohibir els acomiadaments com han fet altres governs gens «progressistes». Pitjor encara, una de les seves grans mesures ha estat blindar les empreses de l’IBEX 35 perquè cap inversor extranger pugui aplicar-los una OPA. Patriotes si, de l’Ibex 35.

La situació sens dubte requereix un pla d’emergència, un veritable pla de xoc social com s’està començant a exigir del govern amb raó. La necessària contractació massiva de professionals sanitaris per a atendre aquesta emergència, així com l’adquisició de tots els equipaments de protecció i sanitaris necessaris; prohibició dels acomiadaments i garantir que cap família es queda sense ingressos ni sense els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. Molts diners es necessiten per a això, sens dubte, però per què no s’obliga els bancs a retornar fins a l’últim euro que es van quedar amb el rescat? Per què no apliquen impostos especials a les empreses de l’IBEX 35? Per què no es reclamen els 100 milions del Borbó i per què en situació d’absoluta emergència no s’imposa la suspensió del pagament del Deute, el deute que els banquers i especuladors ens porten anys fent pagar?

Els i les dirigents d’Unides Podem lamentablement han optat per la complicitat i el silenci que obliga la pertinença a un govern “progressista”, que en les seves mesures es queda per darrere de la Merkel.

Només els treballadors/es i el poble salven als treballadors/es i el poble.

Les insuficients mesures anunciades pel govern crearan, a mé, inevitablement un greu forat en les arques públiques, en un context que probablement és de recessió econòmica. La UE ha afluixat el cinturó de moment, però això no durarà molt. L’FMI ja ha sortit a demanar “reformes estructurals” com una major flexibilització laboral o el retallades de les pensions.

Amb aquest panorama, podem esperar una situació tan dura com la de 2008, sinó encara pitjor. I ara plou sobre mullat…

El govern “progressista” ni tan sols porta funcionant uns mesos, però aquesta crisi deixa en evidència que fa “molta fatxada”, però té “poca trast”. En allò fonamental, desgraciadament, l’actuació és la d’un govern que parla dels de baix però governa per als de dalt.

Des de les cases o les xarxes durant aquest període no cal baixar la guàrdia perquè no ens contagiïn també el “resignavirus”. Ara més que mai és urgent construir una esquerra rupturista, revolucionària, que no tingui por d’aixecar amb claredat un programa anticapitalista que prioritzi les necessitats socials als beneficis de les grans corporacions. Que aposti per la lluita de la classe treballadora, la joventut i els sectors populars. A Corrent Roig estem obstinats/des a aconseguir-ho. Ens va la vida en això. Vine amb nosaltres a construir-la!

*Per a llegir més sobre la crisi del coronavirus, punxa en els següents enllaços:

  • Estat d’Alarma i confinament? No per tothom igual…
  • Coronavirus: el capitalisme mata!
  • El coronavirus i els cuiners que només coneixen una recepta: que la crisi la paguem els de sempre