AQUESTA EUROPA ÉS LA DE LES REFORMES LABORALS I DE LES PENSIONSAQUESTA EUROPA NO ÉS LA NOSTRA!
Per una Europa dels treballadors/es i els pobles
Van concloure les Eleccions Generals i les promeses deixen pas a la crua realitat. Ara, el 26M, vénen les Eleccions al Parlament de la Unió Europea.
Una UE que dicta les reformes laborals que porten la precarietat extrema i salaris de misèria. Que encoratja les pensions privades i atenta contra el Sistema Públic de Pensions. Que imposa els contingents a la producció agrícola, mentre beneficia a terratinents i paràsits. Que fixa límits a la despesa social, però garanteix als bancs que cobrin religiosament el deute públic. Que força la privatització d’empreses públiques. Que converteix en paper mullat les seves pròpies directives quan el govern despedeix a milers de treballadors públics contractats per frau de Llei.
La UE ha demostrat ser una màquina de guerra social. I l’Euro i el BCE, instruments per a sotmetre la perifèria europea als interessos del capitalisme alemany.
Quan va esclatar la crisi, la UE, d’acord amb els governs capitalistes de cada país, va forçar retallades massives, privatitzacions, contrareformes laborals i de pensions, la generalització del treball precari, rebaixes de salaris i un augment insultant de la desigualtat social.
Grècia és l’exemple més brutal de fins a on estan disposats a arribar per a salvar als grans bancs i castigar a un poble rebel. Després de vuit anys i de tres “rescats”, el país ha estat saquejat i devastat i s’ha convertit en una semicolònia alemanya.
Malgrat això, els defensors de la UE la presenten com un baluard “democràtic” enfront de la ultradreta. Però la política de la UE davant els refugiats i migrants és tan xenòfoba i racista com la de Salvini i Kurz a Itàlia i Àustria. És una política basada en centres d’internament, expulsions i en la subcontractació del treball brut a dictadures corruptes com Turquia o a màfies com a Líbia. La UE també ha recolzat a l’Estat espanyol en l’aplicació del 155 i la repressió contra Catalunya i el seu legítim dret a l’autodeterminació.
La submissió de l’esquerra oficial a la UE i la complicitat de la burocràcia sindical amb patronals i governs ha acabat donant ales als partits de la ultradreta. Aquests partits reaccionaris intenten aprofitar l’empitjorament de les condicions de vida entre els sectors socialment més copejats per a ventar el seu enfrontament amb els treballadors immigrants, als quals fan responsables de la degradació social, mentre exculpen als seus veritables responsables, els bancs i grans capitalistes.
Al llarg d’aquests anys, la decadència dels vells partits socialistes europeus, avui social-liberals, ha donat pas al sorgiment d’un nova esquerra reformista, l’exemple de la qual entre nosaltres és Podemos. Per a aquesta esquerra, Tsipras era el gran heroi. Però Tsipras, per mantenir-se dins l’euro i la UE, es va convertir en el pitjor sicari de la Troika a Grècia. Aquests partits parlen de “refundar la UE”, com si fos possible convertir aquesta màquina de guerra social en una eina al servei dels treballadors i els pobles. Al final, com veiem a Portugal i aquí, la seva aspiració s’ha reduït a convertir-se en soci auxiliar d’un govern social-liberal.
UNA CANDIDATURA DE LLUITA, DE TREBALLADORS/AS, PER A la REBEL·LIÓ
Nosotr@s creiem que el terreny electoral és secundari en relació al de les lluites, al de l’acció directa, perquè la veritable ruptura i els canvis només vénen pel camí de la mobilització i les vagues, quan unifiquem les lluites i tirem als governs de la Troica des del carrer. Però també és veritat que cal utilitzar totes les armes, per petit que sigui l’escletxa que deixin, per a dirigir-se als treballadors/es i als i les joves i divulgar un programa de lluita per una sortida obrera, democràtica i socialista.
La candidatura de Corrent Roig és una candidatura al servei de les lluites. Per això l’encapçala Laura Requena, una treballadora interina de l’Administració Pública, com tantes milers que han estat contractades en frau de Llei i ara volen despedir amb un ERE encobert. Formen part de la llista lluitadors/es jornaleres andaluses; pensionistes i sindicalistes que han encapçalat lluites obreres en la indústria, el comerç i l’hostaleria, en la Intervenció Social o els Serveis Públics. I també companyes veteranes que van estar al capdavant de lluites emblemàtiques del moviment obrer com la de Jaeger Ibèrica (Magneti Marelli) o UPS de Vallecas. Formen part de la candidatura joves que han estat en primera fila de la lluita del poble català pel dret a decidir, activistes contra la violència masclista i pels drets de la dona i una activista trans pels drets LGTBI. Un treballador rifeño en representació de tots/es aquells/es migrants que es veuen privades dels seus drets socials i polítics. Joves que han estat part important de les lluites per l’Educació Pública.
El programa no és una “llista de suggeriments”, ni es guia pel fals discurs del possibilisme, que no oculta més que la resignació i l’adaptació al sistema capitalista.
El programa, per a una força que persegueix canvis polítics i socials de debò, d’arrel, per als i les treballadores, la joventut i els i les oprimides, és una guia per a l’acció i la rebel·lió.
Les mesures d’aquest programa només poden ser dutes a terme sobre la base d’una mobilització general i sostinguda dels treballadors/es i la joventut, a l’impuls d’un nou 15M encara més gran i profund. Són mesures que xoquen amb els privilegis dels capitalistes i els governs i institucions al seu servei i són incompatibles amb la Unió Europea.
UN PROGRAMA PER A UN CANVI SOCIAL REAL
Derogació de les Reformes Laborals, acabant amb el treball precari i garantint salaris dignes mitjançant l’escala mòbil salarial. SMI de 1.200€.
Recuperació i millora substancial dels Serveis Públics, Educació i Sanitat 100% públiques i universals, controlades pels treballadors/es i usuaris; Remunicipalització i recuperació estatal de tots els Serveis Públics.
Contra els EREs i ERTEs, retirada dels falsos plans d’estabilització en l’Administració Pública: Els i les que estan es queden!
Contra la desocupació, treballar menys per a treballar totsi totes. Reduir la jornada setmanal a 35 hores, sense reducció de salari.
Derogació de totes les lleis d’obertura il·limitada de comerços els diumenges i festius.
Ni Pacte de Toledo ni motxilla austríaca, pensions garantides pels Pressupostos Generals de l’Estat. Pensió mínima de 1.084€.
Stop desnonaments. Expropiació dels habitatges en mans dels bancs, els fons voltors i les grans immobiliàries. Creació d’un Parc Públic d’Habitatge de lloguer social.
N’hi ha prou d’espoli del camp i misèria dels pobles. Reforma Agrària ja!
Contra la bretxa salarial de gènere: a igual treball igual salari. Prou a les violències masclistes. Per una Xarxa Pública d’Atenció Contra la Violència de Gènere, dotada de recursos econòmics suficients i on estigui garantida l’estabilitat del seu personal. Pel dret a l’avortament lliure, gratuït i a càrrec de la Seguretat Social.
Els recursos econòmics han d’estar al servei dels treballadors/es i el poble per això és vital anul·lar el deute públic; Crear una Banca Pública sobre la base de nacionalitzar els bancs. Nacionalització de les grans empreses estratègiques sota control dels i les treballadores.
Garantir l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya i les nacions sense Estat: Referèndum per a decidir!
Parar la deriva autoritària i repressiva dels Estats i assegurar el ple exercici dels drets i llibertats democràtiques. Derogació de la Llei Mordassa i altres lleis repressives. Llibertat presos polítics catalans i volta dels exiliats.
Contra les lleis electorals antidemocràtiques: proporcionalitat i dret al vot als 16 anys.
Contra el racisme i la xenofòbia institucional, derogació de les Lleis d’Estrangeria i tancament dels CIEs.
Detenir la destrucció del medi ambient i enfrontar el canvi climàtic mitjançant una transició ecològica la primera condició de la qual d’èxit és la socialització de les empreses energètiques i el control obrer i popular d’aquesta transició.
Sortir de l’OTAN, desmantellar les bases nord-americanes d’aquí i de la resta d’Europa així com les bases europees en l’exterior. Posar fi a les intervencions colonialistes i retirar les tropes de l’estranger.
Dóna suport a la nostra candidatura
Demanem el teu suport perquè volem que la lluita social, no quedi eclipsada enmig de la “festa” electoral. Perquè volem explicar que sí que es poden canviar les coses si no se sucumbeix a les institucions, a la por i a la lògica del capitalisme.
Perquè volem continuar avançant en la construcció d’una organització revolucionària de la classe obrera.
És difícil, sí, però l’enemic sembla més gran quan se li mira de genolls.
