El proper 28 d’abril tindrem eleccions generals on, una altra vegada, molts de nosaltres ens veurem confrontats davant la pressió de l’anomenat “vot útil” i el dilema del “mal menor”.
El gran valedor del “vot útil” és el PSOE, que es presenta com si fos la gran muralla per impedir un govern de les tres dretes i per parar l’ultradreta de Vox. El que no pregona Pedro Sánchez és que la seva preferència és formar un govern amb Ciutadans. Ja ho va intentar fa tres anys i és això el que els hi demana el cos.
Amb la seva propaganda ens volen fer oblidar que els 10 mesos de govern de Pedro Sánchez han sigut els mesos de l’incompliment de les seves promeses de quan estaven a l’oposició: derogació de la reforma laboral, actualitzar les pensions amb l’IPC i retirar el factor de sostenibilitat, derogació de la llei mordassa i de la LOMCE. Uns incompliments que han estat acompanyats de mesures parcials amb poca substància i molta propaganda. Amb Catalunya, han combinat una xerrameca de diàleg amb una oposició total al dret a decidir i un suport incondicional al judici antidemocràtic contra els presos polítics. Les recents declaracions són contundents: “NO hi haurà referèndum a Catalunya”.
Unes regles de joc que impedeixen cap canvi real
És important mirar, sota les aparences, quines són les regles de joc. Si ho fem, veiem una legislació electoral antidemocràtica instituïda per afavorir les forces més reaccionàries i per a sostenir el bipartidisme, on per exemple, escollir un Diputat per a Barcelona exigeix el triple de vots que un per Ávila. Veiem una Constitució que serveix als poderosos i protegeix els aparells d’estat, dominats pels hereus del franquisme. Una Constitució amb clàusules que fan impossible reformar-la en un sentit progressista. I veiem també una Unió Europa que dicta una política al servei dels grans empresaris i multinacionals.
Hem de tenir clar que, sota aquestes condicions, és impossible un canvi real a favor del poble treballador. Que dins d’aquestes regles de joc qualsevol govern, inclòs un govern del PSOE i UP, serà un govern anti-obrer, sotmès a l’Ibex 35, als dictats de la UE, lacai de la Monarquia i defensor de la unitat forçada d’Espanya. De moment, la UE ja ha senyalat que caldrà retallar despesa pública, atacar el sistema de pensions i, per suposat, mantenir les reformes laborals.
El programa que defensem Corrent Roig
Corriente Roja/Corrent Roig, degut a les traves d’una llei electoral cada vegada més antidemocràtica, hem optat per no presentar candidatura a les eleccions del 28 d’abril, tot i que sí estarem presents a les eleccions europees del 26 de maig i en alguns municipis de l’Estat. Si ens presentéssim ho faríem per a qüestionar les actuals regles de joc i per defensar un programa de ruptura amb el règim monàrquic i amb la UE, de canvi real i de lluita, alhora, per reconstruir el moviment obrer enfront de la burocràcia sindical que l’ofega.
Defensaríem una Assemblea Constituent on no regeixi ni la Constitució del 78 ni els dictats de la UE, on el poble i la classe treballadora tingui potestat per canviar de dalt a baix les regles de joc: per lliurar-se del rei, depurar radicalment els aparells d’estat, exercir el dret a decidir, trencar el poder dels grans empresaris i banquers i blindar “el pa, el treball, el sostre i la igualtat”. Lluitaríem per una República catalana que formés part d’una unió lliure de repúbliques.
Tot això no és gens fàcil però, quina altra sortida tenim? És una sortida que només serà possible a través d’un gran moviment social, organitzat democràticament des dels centres de treball i d’estudi i recolzat en una mobilització sostinguda. Un moviment que aprofundeixi el camí que ens va ensenyar el 15M i l’1-O. Un camí que és també el de la lluita per un govern dels treballadors/res sorgit de l’autoorganització popular.
En aquestes eleccions, fem un vot crític al Front Republicà
Malgrat no compartir el seu programa, molt limitat i que no es recolza en les principals reivindicacions obreres i populars (reformes laborals, pensions, salaris, precarietat, etc.) i malgrat no tenir cap confiança política en el seu projecte estratègic, nosaltres/es cridem a votar al Front Republicà. Ho fem perquè és entre totes les llistes que concorren, l’única que, representa i és referent dels sectors del moviment independentista que han deixat de creure en JxCat i ERC, i ha anat més enllà del tradicional absentisme polític de la CUP quan d’eleccions generals es tracta. El FR es presenta com una candidatura rupturista, que s’enfronta expressament al règim monàrquic. És l’única candidatura, al nostre judici, que defensa de manera més clara el dret a decidir i la lluita contra la repressió de l’Estat i és això el que li canvia les simpaties dels qui no renuncien a la lluita pel dret a decidir. Malgrat les diferències assenyalades, en aquestes eleccions, entre les llistes existents, és la que més mal li pot fer al règim i a la gran patronal i la que més ens pot afavorir.
Cal construir una alternativa revolucionària, socialista i de ruptura
Més enllà del vot, el més important és anar construint una alternativa obrera i democràtica, socialista i de ruptura. Estem convençuts que mentre els sectors més conscients de la classe treballadora no ens posem al capdavant de la lluita pel dret a decidir i d’un programa de canvi social real, la situació política no es desencallarà en favor nostre. Aquesta és la batalla en la que estem compromesos a Corrent Roig i a la que us convidem a participar amb nosaltres.