AUTOR: Alfredo Jiménez
Amb la irrupció de les eleccions a la Comunitat de Madrid, convocades per Isabel Ayuso, fruit de la moció de censura a Múrcia, hem vist com els diferents partits conformaven les seves llistes electorals, en lloc d’explicar el contingut dels seus programes.
Després de l’estrepitós fracàs de conformar una llista de coalició entre Mas Madrid i Unides Podem, aquests han recompost les seves files, però sempre tenint present la intenció de donar suport o conformar un govern futur amb el PSOE, per reeditar el govern actual.
Mentrestant, en una altra part del tauler, amb la caiguda en picat de Ciutadans, es preparava el mercat de fitxatges primaveral. Ayuso fitxava per les seves files a Toni Cantó (Senador per València) i a Agustín Comte (exalcalde de Toledo). Intentant desmarcar-se del que fan els independentistes catalans, la presidenta lluny de demanar l’autodeterminació intenta annexionar províncies.
Però en tot mercat de fitxatges, els grans clubs sempre intenten donar sorpreses. Unides Podem no podia ser menys i després de fer la seva gran aposta anomenant candidat al vicepresident ministre i ministre d’Afers Socials (Pablo Iglesias), incloïa a la llista a Agustín Moreno i Serigne Mbayé.
Des del punt de vista futbolístic això podria tenir la seva lògica. És a dir, fitxes als millors, no només per guanyar, sinó per fer un futbol de qualitat. Però malauradament aquests fitxatges tenen un clar objectiu i únicament persegueixen treure un bon rèdit electoral, sense tenir l’obligació de jugar bé.
Falta parlar de programa
Molts noms i massa eslògans, però aquí ningú parla de quin serà el programa i les mesures que portaran a terme si aconsegueixen governar a Madrid. Del govern d’Ayuso, ja coneixem de sobres i hem patit en les nostres pròpies carns, quines són les seves polítiques i les conseqüències de les mateixes: la privatització dels serveis públics i el negoci que es fa al voltant d’això. Ayuso seguirà deteriorant el sistema sanitari, a favor de les grans empreses sanitàries i constructores que ja controlen els hospitals de la Comunitat, tant directament com indirectament (gestió, manteniment, neteja, serveis auxiliars, etc.). El drama viscut durant els primers mesos de la pandèmia a les residències de gent gran (7.690 els i les morts), va ser un autèntic crim, sobretot en les residències concertades i privades, sense que s’hagi fet una investigació del que ha passat. Aquest és el gran balanç del PP pel que fa a la cura de la nostra gent gran.
Mentre això succeïa, l’oposició al govern d’Ayuso, es va mantenir callada i no només no van donar suport als barris més humils quan van sortir a demanar la dimissió de la presidenta Ayuso, sinó que van tenir el desvergonyiment de fer-se la foto al costat d’ella quan més qüestionada hi era. El president Sánchez visitava la Porta del Sol i allà entre banderes i una enorme parafernàlia escenificava una unió què per a molta gent que ho estava passant realment malament va resultar ser una enorme bufetada. I on era Unides Podem? En realitat, ens hem assabentat que hi havia oposició a la Comunitat de Madrid, quan s’han convocat aquestes eleccions i Mas Madrid i PSOE han registrat les mocions de censura. Però quin és el programa dels partits que s’anomenen d’esquerres o progressistes?
Com dèiem anteriorment s’ha incorporat a les llistes de Unides Podem Agustín Moreno, sindicalista i activista de la Marea Verda, però en què consisteix la Llei Celaá? Està buscant aquesta Llei acabar amb els beneficis i subvencions de l’escola privada i concertada? Aquesta llei no altera en el fons l’anterior reforma educativa, ja que els col·legis concertats i els privats seguiran rebent diners públics, en detriment de l’escola privada. L’Església seguirà rebent fons a través de l’educació concertada, com si no fossin suficients els privilegis que avui ja té, no pagar l’IBI o no revertir les immatriculacions que porta fent durant dècades. Han incorporat a Serigne Mbaye (portaveu del sindicat de manters), vol dir això que derogaran la Llei d’Estrangeria?
Senser saber la posició
En aquests dies la ultradreta fa campanya en molts barris obrers i pobles del sud de la capital, passejant el seu discurs espanyolista, racista, masclista, xenòfob i homòfob, allà on no troben resposta. No va ser el cas del passat dia 7 d’abril a Vallekas, on centenars de veïnes i veïns del barri es van concentrar per dir-li a Abascal i a la seva tropa que no anaven a consentir una vegada més que el seu partit els humiliés com han fet en altres ocasions anomenant a Vallekas basurer multicultural. I on eren de nou els partits que es presenten a la Comunitat de Madrid, i que ens volen salvar de la ultradreta? Doncs cridant a no assistir a aquesta concentració, per a posteriorment taxar d’extremistes als quals dignament van defensar el seu barri, com va ser el cas del candidat del PSOE Gabilondo.
Des de Corrent Roig, creiem que la millor manera de fer oposició al PP d’Ayuso i Casado i a la ultradreta de Vox, és construint un pol de resistència als barris i centres de treball, per frenar les privatitzacions i revertir les que ja s’han dut a terme. Només amb polítiques socials podrem posar-li fre a la dreta i ultradreta. Un govern de coalició a Madrid amb el PSOE no és cap garantia que es puguin aturar les polítiques encaminades a destruir allò públic, quan aquest partit ha estat part de el problema i de l’avanç de les privatitzacions.
SANITAT, EDUCACIÓ I SERVEIS SOCIOSANITARIS 100% PÚBLICS