Els desafiaments de la classe treballadora amb l’elecció de Bolsonaro

L’elecció de Jair Bolsonaro a la Presidència de la República en el segon torn de les eleccions és, sens dubte, una victòria de la ultradreta al nostre país, amb totes les conseqüències que es poden esperar d’aquest fet.

Una part immensa dels treballadors del nostre país va votar per Bolsonaro, i únicament per aquesta raó ell va guanyar les eleccions. Aquests treballadors, no obstant això, no el van votar per concordar amb les idees del capità reformat. Van votar per castigar al PT. El PT va sorgir del si de la nostra classe, però es va aliar amb els banquers i els grans empresaris per guanyar les eleccions i per governar. Va donar l’esquena als treballadors. Es va obstinar a defensar els interessos dels bancs i de les grans empreses. Es va igualar als partits tradicionals de la burgesia.

El resultat és  la situació present en la que ens trobem: el país no ha canviat, la vida dels treballadors i del poble pobre és cada vegada més insuportable, i el PT a més va caure en el mateix fang de la corrupció que sempre va marcar la política al nostre país. És contra aquest conjunt de fets, contra aquest sistema representat pel PT, PSDB, MDB i altres partits del mateix estil que aquests treballadors van votar. És a través del buit deixat per la traïció i per la decepció amb el PT que Jair Bolsonaro va aconseguir entrar i guanyar el vot d’una part dels treballadors.

Com ja vam dir abans de la segona volta, creiem que el PT mereix el repudi dels treballadors pel que va fer al país i a la nostra classe. No obstant això, també creiem que era un error escollir pel vot a Bolsonaro per castigar al PT. Bolsonaro no està contra el sistema representat pel PT, PSDB i MDB. És part i, en realitat, la pitjor part d’aquest sistema –a més d’atacar els nostres drets com faria qualsevol govern de qualsevol d’aquests partits, encara vol tirar la nostra llibertat d’organització, de lluita i de manifestació–. Vol impedir que la nostra classe lluiti per defensar els seus drets, amenaça al nostre país amb una dictadura.

Per aquesta raó vam dir, també abans del segon torn, que seríem oposició a qualsevol dels governs que sortís de les urnes el 28 d’octubre. Reafirmem aquí  la nostra posició. I reafirmem també que cal que la nostra classe estigui preparada per a la lluita en defensa dels seus drets i interessos.

Sabem que una part important de la classe treballadora no creu que Bolsonaro atacarà les llibertats democràtiques al nostre país. No obstant això,és important que vegin el que ja està passant en els últims dies: accions de sectors de la Justícia i de la policia van imposar una espècie de censura a les universitats; en Ceará, un jove va ser assassinat durant una marxa del PT; el mateix va ocórrer amb el mestre de capoeira Moa do Katendê, a Bahia, al final de la primera volta.

Respecte als nostres drets, avui mateix, el dia de l’elecció, el vice de Bolsonaro va repetir el que ve prometent el gurú financer del president electe, Paulo Guedes –compromís a fer la reforma de la Previsió encara abans del primer semestre de 2019–. No vindran d’aquest govern mesures que assegurin els drets dels treballadors, i tampoc vindran mesures que assegurin treball  i salaris dignes per a gairebé la meitat de la classe treballadora que ni tan sols això té.

No vindran d’aquest govern mesures que posin fi a tot tipus de discriminació, violència i humiliació que marquen la vida de tot el poble pobre que viu en les perifèries dels grans centres urbans. Per contra, el compromís del president electe de garantir l’augment dels beneficis dels bancs i de les grans empreses solament pot ser amb l’augment del sofriment del poble brasiler.

Aquí hi trobem la qüestió més important que el PSTU vol tractar amb tots i totes en aquesta nota: fins i tot els que no concorden amb la nostra opinió sobre el que serà el govern Bolsonaro, saben que no es pot donar un xec en blanc per a cap govern. Precisem estar preparats per defensar els nostres drets i interessos que estan amenaçats.

El resultat de les eleccions no treu a la nostra classe la condició de lluitar. La nostra classe no està derrotada. Ella pot enfrontar i pot derrotar qualsevol atac als seus drets, sempre que estigui unida i organitzada per a la lluita.

Un front únic per unir als d’abaix per defensar els nostres drets
Volem fer una crida a tots els treballadors i treballadores, al poble pobre que viu a la perifèria dels grans centres urbans, als sindicats, les centrals sindicals, els moviments populars –independentment del candidat que cadascú va votar i de la seva opinió política o partidària– per unir-nos per a la lluita en defensa dels drets i dels interessos de la nostra classe.

Cal organitzar als treballadors en un front únic en defensa de la jubilació i les pensions, de l’ocupació i el salari digne per tots i totes, salut, habitatge i educació per a tota la població, i fi de la discriminació, de la violència i de la humiliació imposada als quals viuen en les perifèries dels grans centres urbans, per defensar les nostres llibertats democràtiques, garantir el nostre dret d’organització, expressió i lluita, i impedir que el govern doni una llum verda perquè continuïn matant i agredint a persones, com comença a passar.

Un front únic que reuneixi a la població i construeixi comitès de lluita a totes les comunitats, que assegurin reunions i assemblees en els llocs de treball i en els sindicats, plenaris d’entitats i activistes a cada regió i ciutat.

És enorme la responsabilitat de les centrals sindicals en aquest context. Aquestes precisen aprendre amb l’error que va ser aixecar la vaga general de juny passat. Precisen prendre el front d’aquest procés i organitzar un pla d’acció nacional i unificat que pugui unir i posar en lluita a tota la classe treballadora i el poble pobre d’aquest país en cas que qualsevol dret de la nostra classe sigui amenaçat pel govern actual o pel qual assumeix al gener.

És en la lluita i als carrers que els treballadors i el poble pobre podran impedir que es concreti qualsevol atac als seus drets. De la mateixa forma, és en la lluita i als carrers que podrem impedir qualsevol reculada en els nostres drets democràtics.
Construir una alternativa política de la nostra classe
El PSTU creu, d’altra banda, que és en aquesta lluita que precisem organitzar i entaular per defensar els nostres drets, que hem de donar –i donarem– passos concrets per organitzar una alternativa política per al país, per amb aquest sistema, el capitalisme, i construir una societat socialista. Una societat que acabi amb la desigualtat i la injustícia, en la qual tots i totes tinguin treball i vida digna. Una societat en què tota la riquesa sigui distribuïda entre els quals treballen i que tota forma de discriminació, opressió i violència acabi.

I cal aprendre amb la traïció i amb els errors del PT. L’alternativa que precisem construir no serà feta a semblança ni juntament amb aquest partit, sinó contra ell, doncs ell és part del sistema que està aquí. Precisem d’una organització política de la nostra classe, contra tots els patrons, que sigui un instrument per a la lluita de la nostra classe, per a la lluita dels treballadors i del poble pobre. Solament així farem la revolució que aquest país necessita per tenir un govern de la nostra classe, dels obrers i del poble pobre, que funcioni per consells populars, que canviï el nostre país i la vida del nostre poble.

Aquesta és la raó de ser del nostre partit. I aquesta, la lluita que cridem als lluitadors i lluitadores del país.

Com diu el samba de la Mangueira [escola do samba do Rio de Janeiro] del proper carnestoltes, volem “un país que no està en el retrat”. Un Brasil sense desigualtat social, sense preconcepto i sense explotació. “En la lluita és on ens trobem”.