Alfredo, treballador de l’EMT de Madrid, ens envia el seu testimoni.
Pots fer-nos arribar el teu testimoni per al blog “Trabajadorxs en Kuarentena” a contacto@corrienteroja.net.
Hola a tots i totes
En primer lloc donar-vos les gràcies per deixar-nos escriure tots els nostres problemes davant aquesta situació i poder fer-los públics.
Sóc treballador de l’Empresa Municipal de Transports de Madrid (EMT). Aquesta situació està essent veritablement difícil, encara que no estem sofrint cap mena de regulació que afecti el nostre salari. Si hem sofert, però, un abandó per part de la direcció de l’empresa i dels representants dels i les treballadores. Des del primer moment en el qual es va declarar l’Estat d’Alarma les primeres regulacions que va fer l’empresa van ser per protegir la seva cúpula i els seus comandaments. Mentrestant, els i les treballadores afrontàvem la situació com podíem, prenent les nostres pròpies mesures per a evitar contagiar i ser contagiats. Ells en canvi, teletreballaven o es tancaven en les oficines.
Durant almenys quatre setmanes vam estar treballant sense un protocol organitzat des dels serveis de prevenció. Això sí, els i les treballadores de l’EMT anaven prenent precaucions segons avançava la situació, al marge de l’empresa: deixaven de cobrar en efectiu, no deixaven lliures els seients immediats al lloc de conducció, treballàvem mantenint les distàncies, etc. Tot això sense que ningú des de la direcció ho organitzés.
Després van arribar les regulacions. Per fi van enviar als companys i companyes més majors i amb patologies prèvies a la seva casa però, com en tot, van deixar a gent pel camí, sobretot col·lectius minoritaris com han estat les parelles monoparentals a les quals no els ha quedat més remei que intentar forçar baixes per a poder atendre els seus fill i filles.
De la mateixa manera ens va passar amb els equips de protecció que escassejaven per una planificació de retallades de l’empresa. Ens trobem sense estoc de mascaretes i, a més a més, els comandaments intermedis ens pressionaven perquè treballéssim sense aquests mitjans de protecció. La situació en els vestuaris era tremendament contradictòria. Mentre que per fer l’entrepà anàvem per torns, en els vestuaris ens ajuntàvem més de 80 en els canvis de torn, amb la impossibilitat de mantenir les distàncies de seguretat. I quan intentem organitzar-nos per a no ajuntar-nos en els vestuaris l’única resposta de l’empresa va ser l’amenaça d’emprendre accions contra tots i totes nosaltres.
Davant aquestes situacions ens solem trobar desemparats i només ens queda la sortida d’organitzar-nos. Només podem fer front a aquesta pandèmia com a classe i no deixant-nos trepitjar els nostres drets i la nostra salut.
