Els països semicolonials estan sent durament afectats per la pandèmia i la recessió mundial. L’epicentre de la Covid es va desplaçar de la Xina cap a Europa i després cap als EUA. Però el pic de la pandèmia s’està concentrant als països semicolonials d’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica. És allà que milions de morts donaran els números definitius de la pandèmia.
L’FMI preveu una caiguda de la producció a l’Amèrica Llatina del 5,3%. Àfrica tindrà una caiguda de l’1,6%, amb Àfrica del Sud amb una retracció molt més gran, del 5,8%. L’Índia està tenint un fre duríssim en la seva economia. Centenars de milions de treballadors podrien perdre els seus llocs de treball.
Els morts abandonats als carrers de Guayaquil són només els primers senyals creixents de la barbàrie que està arribant. Països amb pèssima estructura hospitalària, amb parts considerables de la població sense aigua ni clavegueres estan sent escombrats per la pandèmia. La fam està pesant de manera brutal als carrers dels barris pobres d’Amèrica Llatina i de l’Àfrica negra.
Els governs burgesos varien de posició enfront la pandèmia. Alguns tenen una posició negacionista, de subestimar la malaltia, negant-se a prendre mesures mínimes d’aïllament, com Bolsonaro (al Brasil), Ortega (Nicaragua), López Obrador (Mèxic), Magufuli (Tanzània).
Altres governs tenen una política d’aparent combat a la Covid i la crida a la unitat nacional, com Fernández (l’Argentina). Aquests últims van guanyar més suport polític de masses en els primers mesos de la malaltia.
Tots, no obstant això, es guien per la intenció de garantir els beneficis de les empreses i el pagament dels deutes externs a l’imperialisme.
La dura realitat d’una caiguda brutal de l’economia i la devastació de la pandèmia originarà crisi en els governs i règims d’aquests països. Aquesta realitat pot portar a una forta polarització de la lluita de classes, amb un enfrontament més agut de revolució i contrarevolució, ascensos revolucionaris, caigudes de governs, cops militars, etc.
Ja teníem, a l’inici de l’any, processos revolucionaris en curs, amb diferents nivells, a Xile i Colòmbia, a Amèrica Llatina. Ara existeix una tendència al sorgiment de nous processos revolucionaris al món.
A l’Equador, després de la insurrecció d’octubre de l’any passat, les mobilitzacions van ser frenades. Ara, amb la crisi i la pandèmia, van ressorgir als carrers de Quito, Conca i Guayaquil, amenaçant reprendre el procés revolucionari.
La crisi del govern Bolsonaro va en augment, tenint ja un sector contrari important i creixent a la base, però encara amb suport d’un sector minoritari de masses. Enfront de la gravetat brutal de la pandèmia i de la crisi econòmica, el país pot explotar en noves mobilitzacions.
A l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica, després de les lluites conegudes com la Primavera Àrab de 2011, van succeir derrotes importants a Síria i a Egipte. El procés revolucionari va ressorgir el 2019 a Algèria i al Sudan, enderrocant governs, així com al Líban i a l’Iraq. Després va venir la pandèmia i la crisi econòmica. La gran baixada del preu del petroli es va abatre fortament sobre tota la regió. Va afeblir particularment dos pilars de la contrarevolució a la regió. L’Aràbia Saudita va haver de retrocedir parcialment al Iemen del Sud, en la seva intervenció militar a la guerra civil. L’Iran va començar a retirar les seves forces militars de suport a Assad a Síria.
A Palestina, enmig de tota aquesta situació, el govern dels Estats Units i el nou govern Netanyahu segueixen amb l’expansió colonial i la neteja ètnica, i coordinen la implementació de “l’Acord del Segle”, un nou pas en l’annexió de territoris palestins. L’economia palestina, fortament dependent d’Israel i de l’imperialisme, tindrà una caiguda en el PIB del 14% i una pèrdua d’U$D 2,5 mil milions amb la pandèmia. Existeix una oposició creixent contra el govern de l’Autoritat Palestina per la seva postura col·laboracionista amb Israel. Els enfrontaments i la crida a la resistència s’accentuen.
Van començar a donar-se noves mobilitzacions al Líban i a l’Iraq, encara que menors, però radicalitzades. Una nova onada de forta polarització entre revolució i contrarevolució pot estar generant-se a l’Orient Mitjà.
A l’Índia, el govern repressiu d’ultradreta (Modi), venia enfrontant grans mobilitzacions contra una llei antimusulmana a inicis d’enguany. Es tracta d’un dels proletariats més grans del món, amb una brutal superexplotació. El govern venia sostenint-se sobre la base d’un creixement econòmic del 7% en els últims anys, que ara es va reduir bruscament, podent entrar en recessió al llarg de l’any. La desocupació va saltar del 8 al 26% des del començament de la crisi fins ara. L’estancament de l’economia de l’Índia i el fort impacte de la pandèmia són estímuls per a una possible explosió del gegantí proletariat hindú.
Pot ser que estiguem avançant cap a una nova polarització de la lluita de classes entre revolució i contrarevolució als països semicolonials, amb noves explosions revolucionàries en un nivell superior al que es donava a inicis de l’any.
En tots aquests processos, serà necessari enfrontar directament la dominació imperialista i les burgesies nacionals associades.
Una vegada més, és necessari apuntar la tràgica permanència de la crisi de direcció revolucionària de masses que pot portar a la derrota dels processos més avançats. Per aquest motiu, la construcció de partits revolucionaris s’imposa com una necessitat objectiva.
Índex
- La pandèmia i la recessió mundial obren una nova situació
- La pitjor pandèmia en un segle
- És possible enfrontar la crisi econòmica
- Cal recordar l’exemple de l’URSS
- La pandèmia és conseqüència de la destrucció de la naturalesa
- Les lluites de les masses als Estats Units
- La crisi de la Unió Europea
- La Xina enfront de la crisi
- Els països semicolonials
- Les lluites contra el racisme i altres opressions
- Contra la violència sobre les dones! En defensa dels drets LGBTI´s!
- El reformisme és el braç de la burgesia en el moviment de masses
- La dictadures burgeses secundades pel castro-chavisme
- Els neoanarquistes reformistes
- En defensa del control obrer
- Tombem la repressió! Pels comitès d’autodefensa!
- Els sindicats i l’autoorganització
- En defensa de les llibertats democràtiques
- Combatre la ultradreta
- La joventut sense perspectives
- Accés públic i gratuït a internet
- Socialisme o barbàrie
- Per la construcció de partits revolucionaris, seccions de la IV Internacional
