El passat dissabte 27 de febrer, la nostra companya Paola, estudiant i activista de Sabadell, va assistir al programa FAQS de Tv3 per debatre sobre les protestes, la violència i el paper dels joves.
Què és violència? Es pot protestar sense violència?
La qüestió que es va posar sobre la taula va ser la violència a les protestes d’aquests últims dies. Cristina Puig va dir que s’havia sortit al carrer a protestar però, en acabar les manifestacions, vèiem vidres trencats, oficines, saquejos, etc. “Això és violència, Paola?”
Després d’agrair la invitació, la Paola explica que aquestes protestes són una mostra de la ràbia i el descontentament social, especialment viscuts pel jovent. Seguidament, denuncia la distorsió que s’està fent de la realitat des dels mitjans de comunicació posant l’accent únicament en els assaltaments a botigues i els contenidors cremats:
“es parla de violència d’alguna manera crec que per etiquetar o titllar tot el jovent com a violents, jo crec que estem parlant del dret legítim a l’autodefensa.”
D’acord amb la Paola, Pol Andinyac (@cuellilargo) afegeix que cal veure tota la violència que s’està exercint, no només la que s’assenyala des dels mitjans de comunicació. Posa d’exemple les taxes d’atur juvenil (41%) o la temporalitat (67%).
En la mateixa línia, la Paola va remarcar la importància de veure el rerefons de les protestes i disturbis, conseqüència de viure en una societat profundament malalta i un sistema que genera violència, i va denunciar també que no ens podem encallar en judicis morals envers els disturbis, en comptes de buscar sortides que ajudin realment la joventut.
Andinyach afegeix també exemples de protesta no-violenta, com és el cas de la lluita del Sindicat de llogateres, i conclou dient que la gent no tria la violència com a primera opció, però coincidint amb la Paola, estem rebent violència estructural des de fa temps, es continua criminalitzant els joves i se’ns ignora, i quan protestem de manera més contundent se’ns diu que perdem la raó i se’ns deslegitima.
La presència a les manifestacions, l’utilitat de la violència i el debat sobre la policia democràtica
Arribats a aquest punt del debat, Puig pregunta si els assistents han participat a les mobilitzacions d’aquests últims dies.
Corrent Roig ens hem manifestat a Barcelona, Sabadell i Tarragona en contra de l’empresonament de Pablo Hasél, per la llibertat i l’amnistia de totes les detingudes, empresonades i imputades i en contra de la repressió del règim monàrquic.
Pol Pérez, contrari a les mobilitzacions i disturbis, afirma que no ha participat en cap manifestació i recalca la violència que s’hi ha viscut, posant d’exemple contenidors cremats, comerços i hotels.
En contraposició, la Paola va afirmar que no es poden agafar elements minoritaris i posar-les d’eix central. Afegeix també que, al 2019, en el marc de les protestes contra la sentència, els disturbis van acabar quan la BRIMO va marxar dels carrers.
A l’afirmació de la Paola que la BRIMO dissol manifestacions i vulnera la llibertat d’expressió, Pol Pérez expressa que es tracta de la feina de la BRIMO, al que Paola afegeix que és exactament aquesta la seva feina: apallissar gent, buidar ulls, fer muntatges policials. Exigeix també la seva dissolució i responsabilitats.
Paola i Pol Andinyac parlen també de la desigualtat de condicions en què es troben policia i manifestants: mentre que els manifestants estem indefensos, els policies van armats i tenen formació i equipació, per la qual cosa, no es pot jutjar de la mateixa manera llançar una pedra que tenir la capacitat per buidar un ull. Paola parla també de la diferència en les conseqüències de les diferents agressions: atacar un policia es paga amb calabós, multes i repressió, mentre que si és exercida pel policia, hi ha total impunitat.
Quan parlem d’aconseguir objectius o deslegitimitzar manifestacions amb violència, posa diversos exemples: els desnonaments s’aturen enfrontant-nos amb la policia, el dret a vaga es garanteix fent piquets i enfrontant-se a la policia quan ve a dissoldre’ls. S’ha de defensar el dret a la llibertat d’expressió, el dret a protesta i el dret a autodefensar-nos si ens venen a dissoldre amb brutalitat policial, perquè del contrari estem condemnats a la submissió i a acceptar l’estat actual de les coses, que és profundament injust. Paola remarca que no existeix la policia democràtica i que a l’estat espanyol hi ha greus problemes democràtics, posa d’exemple el cas de Pablo Hasél i també el de Joel Muñoz, activista a qui demanen 18 anys de presó per suposats crims digitals.
Actualment, l’Estat Espanyol és el país amb mes artistes represaliades. Tenim presos polítics, exiliats, artistes empresonats, a Catalunya comptem amb més de 2000 represaliades, elements que posen de relleu que no podem parlar d’un estat democràtic.
Quina és l’arrel del problema?
La presentadora afirma que existeix el dret a manifestació i que podem mobilitzar-nos. Paola afirma que efectivament, existeix el dret a manifestació fins que la policia el vulnera. Posa, també, sobre la taula que és una reacció lògica; com no ha d’haver-hi violència si després de sortir al carrer es viuen actuacions com les de l’encapsulament al Passeig de Gràcia realitzat pels Mossos d’Esquadra? Quan sortim al carrer, hi ha ràbia contra la brutalitat policial i, sobretot, contra la impunitat.
A mesura que finalitza el debat, Paola comenta que qui condemna la violència dels disturbis no condemna la violència com a tal, sinó que li molesta que es trenqui el monopoli de qui l’exerceix. Andinyac havia afegit prèviament una llista de sitacions que també són violència com la temporalitat, la precarietat, els sous baixos, els lloguers altíssims, els accidents laborals associats a la precarietat, els 3 milions de pisos buits mentre hi ha famílies desnonades i les 40.000 persones sense llar (desnonaments que NO es van aturar durant la pandèmia). Afegeix també que violència és que un 41% de famílies pateixin violència mentre Endesa anuncia que ha multiplicat per 8 els seus beneficis respecte l’any passat.
Paola afegeix que el Govern de coalició que ens va prometre derogar la Llei Mordassa no l’ha derogat, de la mateixa manera que tampoc ha regularitzat els preus dels lloguers ni ha derogat les reformes laborals, demandes que fa temps que són exigides pels moviments socials i que generen moltíssima frustració.
Contrària a Pol Pérez, Paola afirma que no podem fer política en base a allò que és possible o no, sinó en base a allò que necessitem. La història ha demostrat que quan la classe treballadora, la joventut, les migrants, els sectors oprimits irrompem massivament als carrers, els governs es veuen pressionats a canviar i acceptar les seves demandes.