Trotsky deia que en aquesta època imperialista els sindicats estan cada vegada més lligats a l’Estat burgès. En una situació com la que estem vivint, de pandèmia i recessió, les pressions en aquest sentit es multipliquen. Les burocràcies sindicals són l’instrument per a aquesta esterilització dels organismes que haurien d’estar al capdavant de les lluites mínimes dels treballadors.

Per aquest motiu, en molts països, els sindicats són percebuts pels treballadors com a part del règim burgès, part del “que hi ha”, que no inspira cap confiança en les bases. D’altra banda, moltes vegades els processos de reorganització encara no generen nous organismes. La resultant és una desorganització dels treballadors que limita el potencial de les lluites.

És fonamental la crida al front únic de les organitzacions obreres perquè assumeixin la lluita contra la greu crisi econòmica i les conseqüències de la pandèmia. Això és important per a possibilitar una lluita unificada contra aquesta catàstrofe que ens afecta. Important també per a desemmascarar a les burocràcies que no assumeixin aquesta lluita.

Aquesta crida a la unitat és per a avançar en les lluites directes dels treballadors, mantenint tota la nostra diferenciació política amb les direccions reformistes i burgeses. Això no té res a veure amb fronts polítics o unitat permanent amb aquestes direccions. Les lluites només podran avançar si els treballadors superen aquestes direccions.

Moltes vegades aquesta batalla està estretament lligada a una lluita per una nova direcció i per la democràcia obrera. Sense democràcia obrera no existeix possibilitat de garantir el pes de les bases. Sense noves direccions, moltes vegades no és possible garantir ni la democràcia obrera ni les lluites.

En altres llocs, és necessari un procés d’autoorganització per a la construcció de nous organismes, sigui en els barris dels treballadors, sigui a les empreses.
Índex

  1. La pandèmia i la recessió mundial obren una nova situació
  2. La pitjor pandèmia en un segle
  3. És possible enfrontar la crisi econòmica
  4. Cal recordar l’exemple de l’URSS
  5. La pandèmia és conseqüència de la destrucció de la naturalesa
  6. Les lluites de les masses als Estats Units
  7. La crisi de la Unió Europea
  8. La Xina enfront de la crisi
  9. Els països semicolonials
  10. Les lluites contra el racisme i altres opressions
  11. Contra la violència sobre les dones! En defensa dels drets LGBTI´s!
  12. El reformisme és el braç de la burgesia en el moviment de masses
  13. La dictadures burgeses secundades pel castro-chavisme
  14. Els neoanarquistes reformistes
  15. En defensa del control obrer
  16. Tombem la repressió! Pels comitès d’autodefensa!
  17. Els sindicats i l’autoorganització
  18. En defensa de les llibertats democràtiques
  19. Combatre la ultradreta
  20. La joventut sense perspectives
  21. Accés públic i gratuït a internet
  22. Socialisme o barbàrie
  23. Per la construcció de partits revolucionaris, seccions de la IV Internacional