La lluita dels/les treballadors/es d’Alcoa San Cibrao entra a una fase crítica, amb la convocatòria de la vaga indefinida. L’actitud del govern del PSOE-UP i del PP a la Xunta és no fer res: desfer-se de l’embolic perquè siguin uns altres el que tanquin les fàbriques. La mateixa actitud que van tenir quan van fer que “vigilaven” la venda de les plantes de Galicia i Astúries per part de la multinacional Alcoa al grup Parter, que immediatament les va revendre a un personatge francament dubtós com el gerent del Grup Riesgo.
El que succeeix a Alcoa i Alu Ibèrica no és un fet aïllat. Cada dia se sumen indústries als acomiadaments massius, en una reconversió industrial similar a la dels anys 80 del segle passat i que rematarà amb la poca indústria que existeix a l’estat espanyol. Por alguna raó, els governs de la Xunta, Madrid i Brussel·les insisteixen en aquesta política, per molt que la pandèmia demostrés tan cruament que és un error renunciar a indústries estratègiques.
Alcoa, Nissan, Airbus, Gamesa, Tubacex… sumen tancaments i acomiadaments. Les centrals tèrmiques tanquen amb l’excusa d’una transició verda, mentre les burgesies alemanyes i marroquines obren tèrmiques de carbó que venen energia a un estat espanyol “descontaminat”. Com si la contaminació es detingués amb el control de la frontera.
I mentre la patronal tanca indústries fent un bon negoci amb cadascuna, les cúpules sindicals es reuneixen amb el govern de “progrés”. Segons ells és per avançar cara aquesta transició “verda” però a nosaltres ens fa la impressió que avancem cap a un desert desindustrialitzat.
En el cas d’Alu Ibèrica i Alcoa, els sindicats amb representació arriben molt tard a la lluita; han trigat dos anys en exigir la nacionalització, o la seva versió “suau”, la intervenció. Els i les treballadores haurien de preguntar-se per què: possiblement perquè els comitès no representen a la plantilla sinó a les organitzacions sindicals amb altres interessos que ja no son defensar a la classe treballadora. De fet, van donar més la cara perquè les elèctriques rebaixessin les factures de la llum als seus patrons que per als llocs de treball dels seus companys i companyes.
Els comitès i els sindicats saben que la solució no és una simple intervenció estatal que faci les inversions que haurien de fer els seus amos personals que són capitalistes quan els interessa. L’única fórmula que va salvar Alcoa i Alu Ibèrica és la nacionalització: qualsevol altra cosa és un camí sense retorn cap al tancament.
Quantes indústries hauran de tancar més perquè les cúpules sindicals convoquin una Vaga General contra la pèrdua de llocs de treball?
Alcoa i Alu Ibèrica són empreses estratègiques, així ho va reconèixer el govern en ple Estat d’Alarma, i rendibles per molt que els farsants inversors diguin el contrari. No estem en contra de les transicions verdes, estem en contra del desmantellament industrial disfressat de transició ecològica. Perquè és un retrocés que empobreix el conjunt de la societat, fent-la més depenent de la burgesia que manté la indústria, com tràgicament es va demostrar va uns mesos.
Alcoa i Alu Ibèrica tenen solució: la nacionalització immediata que garanteixi tots els llocs de treball, i la transició a una economia ecològica que respongui a les necessitats socials i no a les de les grans empreses, que passi també per una nacionalització del sector energètic al complet que solucioni el robatori de les elèctriques a les electro-intensives i a la població, que paga unes tarifes d’usura.
En aquest camí, cal enfortir la unitat entre totes les empreses en lluita, per sobre si és necessari de les cúpules sindicals i els mateixos comitès, que creient ser pràctics donen suport a la venda de les altres factories, en realitat venen fum als treballadors i treballadores. Els inversors no viuen del seu treball sinó dels beneficis; i si per obtenir beneficis a curt termini han de tancar i deslocalitzar, ho faran.
O unim les lluites o totes tenen un fosc futur
Pots seguir tota aquesta lluita a mitjans i xarxes socials com Rebelión Alumnio o Trabajador de Alu Ibérica.
Pots informar-te en més profunditat sobre nosaltres i la Lliga Internacional dels Treballadors a contacte@correntroig.org