Autor: Corriente Roja
1. Amb el cunyat del rei recentment empresonat per corrupció, un nou escàndol monumental
enfanga una altra vegada a la Corona. El que des de fa temps es coneixia en els cercles de poder,
ha estat ara ratificat públicament per Corinna Zu-Wittengenstein, l’ex amant del rei emèrit.
2. Segons declara Corinna en les cintes ara publicades -gravades pel sinistre policia Villarejo en
2015-, Juan Carlos exercia com comissionista il·legal (només amb els contractes dels trens d’alta
velocitat Medina-La Meca es va endú prop de 100 milions); practicava l’evasió fiscal a gran escala a
Suïssa, utilitzant testaferros i comptes ocults (alguna compartida per Corretja, el cap de la Gürtel) i
era el gran responsable i beneficiari del cas Noos. També explica Corinna que Juan Carlos és un
dels grans beneficiaris de l'amnistia fiscal de 2012 de Rajoy-Montoro.
3. Fa ja 20 anys que la revista Forbes atribuïa a Juan Carlos una fortuna de 1.500 milions de dòlars,
pastada a l’ombra de les grans empreses del Ibex 35 i dels negocis d’Estat, amb la complicitat dels
diferents governs del PP i del PSOE. Mentrestant, el país bat rècords de precarietat, pobresa i
desigualtat.
4. Crida poderosament l’atenció que, donada la gravetat i rellevància dels fets, els grans mitjans de
comunicació hagin guardat silenci. Han deixat en evidència, una vegada més, que quan alguna de
les institucions centrals del règim queda qüestionada, la “llibertat de premsa” desapareix.
Mentrestant, el raper Valtonyc està exiliat a Bèlgica per eludir la pena de presó a la qual ha estat
condemnat per cantar que “els borbons són uns lladres”.
5. Juan Carlos confia que les revelacions no li afectaran. Es recolza per a això en què quan va
abdicar, va pactar amb el PSOE (Rubalcaba) i el PP que seguiria sent “inviolable” (és a dir, impune)
pels delictes que hagués comès quan era cap de l’Estat i que d’ara endavant, per qualsevol delicte
posterior, només podria jutjar-ho el Tribunal Suprem.
6. La reacció del govern del PSOE davant l’escàndol és la d’un partit compromès en el salvament
de la Monarquia. Per això la portaveu del govern ha declarat que “afortunadament els
enregistraments no afecten al cap de l’Estat Felipe VI. Són antigues i ni les considerem”. Al mateix
temps, s’han negat a publicar la llista dels beneficiaris de l’amnistia fiscal de 2012, en contra del
que exigien quan estaven en l’oposició. És a dir, donen per bona la impunitat de Juan Carlos i
intenten tapar l’escàndol, tot per protegir la corrupta institució monàrquica. És aquest el govern
de la “regeneració democràtica” i el “gir social”?
7. Però Juan Carlos ha de ser encausat i pagar pel seu continuat i gegantesc furt i frau. No pot
haver-hi impunitat per al major corrupte del règim. La Monarquia, restaurada per Franco i mai
votada pel poble, és una institució reaccionària que ha de desapareixer. És hora de celebrar un
referèndum on el poble decideixi sobre la seva continuïtat. És una exigència democràtica urgent i
elemental.
8. Les Comissions Parlamentàries, com la qual proposa Units Podem, són per si mateixes estèrils i
només tenen sentit si són un altaveu de la lluita popular massiva per lliurar-nos de la Monarquia i,
en particular, per exigir la celebració urgent d’un referèndum sobre ella.
9. Aquesta és l’exigència que cal fer a Units Podem: no es tracta de salvar la monarquia
“regenerant-la”. No hi ha lloc per a una monarquia “transparent” i “democràtica”. Cal treure al
carrer la lluita perquè Juan Carlos sigui jutjat i castigat i per exigir un referèndum urgent sobre la
monarquia. Els “ajuntaments del canvi” han d’assumir la seva responsabilitat en aquesta batalla si
no volen trair la voluntat dels qui els van votar.
10. La batalla pel referèndum sobre la monarquia és per a Corrent Roig part de la lluita per aixecar
unes Corts Constituents recolzades en la mobilització social, en les quals la constitució monàrquica
deixi de regir i el poble tingui potestat per canviar d’arrel les regles de joc, depurar els aparells
d’Estat, establir el respecte al dret d’autodeterminació de les nacionalitats i qüestionar el poder
dels grans empresaris de l’Ibex i la submissió a la UE. Una lluita l’horitzó de la qual és aixecar un
Govern dels Treballadors recolzat en comitès populars i avançar cap a una Europa dels
treballadors i els pobles.