Com una dona “alegre i de caràcter molt positiu”. Així descrivien les seves companyes de treball a la Verònica, la dona que es va treure la vida el dissabte 25 de Maig, després de no poder suportar la pressió que li va suposar el fet que un vídeo seu de contingut sexual, fos viralitzat per un grup de whatsapp de la seva empresa.
Des de Corrent Roig volem enviar el nostre suport i solidaritat als familiars i amics de la Verònica i el nostre repudi davant el que constitueix un lamentable cas d’assetjament sexual en l’entorn laboral i un cas més de la violència masclista a la qual les dones hem d’enfrontar-nos dia a dia. Perquè Verònica no es va suïcidar sola, sinó que entre tots la van empènyer a fer-ho: ho va fer qui va enviar el vídeo, els qui el van veure i van difondre, els qui es van mofar i van burlar d’ella o la van assenyalar amb el dit i els qui amb el seu silenci còmplice, van decidir mirar per a un altre costat en saber-lo.
Aquest trist cas ha posat sobre la taula dues qüestions. La primera, la dificultat cada vegada major, amb l’ús de les noves tecnologies, a l’hora d’intentar preservar la nostra intimitat i el risc que aquestes s’utilitzin com a eina per a exercir violència sobre una altra persona. Una forma de ciberassetjament en la qual la majoria de les víctimes, continuem sent dones. I la segona, la indefensió que encara sofrim les dones en una situació d’assetjament sexual en l’àmbit laboral, on la primera dificultat és identificar aquesta com a tal.
Encara que en els últims anys s’han fet alguns passos per a visibilitzar aquesta forma de violència masclista i les dones anem trencant la por, la realitat és que la majoria dels casos no surten a la llum i quan ho fan, queden impunes.
La llei d’Igualtat de 2007 obliga a les empreses de més de 250 treballadors/es a comptar amb plans específics que evitin situacions de discriminació i assetjament en els centres de treball. Un nou Decret aprovat al març d’aquest any, va ampliar aquesta obligació a les que tinguin 50 treballadors/es o més, però no de forma immediata sinó progressiva fins a març de 2022.
Així i tot, el percentatge d’empreses que compleixen actualment amb l’obligatorietat de tenir un pla d’igualtat és molt petit. Segons UGT, “Del milió i mig d’empreses espanyoles, només 4.500 estan obligades a tenir-ho. I d’elles, només 276 ho tenen. I si ens referim a protocols contra l’assetjament, només podem parlar d’un grapat d’empreses”. Entre 2008 i 2015, 2.484 dones van denunciar haver sofert assetjament sexual en els seus llocs de treball, segons dades d’aquest mateix sindicat.
La veritat és que les successives reformes laborals han convertit aquests plans d’igualtat, tot i que existeixin, en paper mullat. I igualment passa amb els protocols, que la major part de les vegades no s’apliquen. Més de la meitat de les víctimes no s’atreveixen a denunciar. Bé sigui per por de represàlies, a perdre el lloc de treball i sobretot, perquè saben que en comptes d’aconseguir la solidaritat i empatia necessària si es decideixen a fer aquest pas s’arrisquen a ser jutjades i reprovades per la seva conducta. Això, a més de les dificultats existents en la majoria dels casos per a provar l’assetjament sofert.
En el cas d’IVECO, el Comitè d’Empresa, l’actuació del qual també ha estat insuficient perquè s’ha limitat a “informar”, ha decidit denunciar a l’empresa per no haver posat en marxa cap mesura per a acabar amb la situació d’assetjament.
Malgrat que la vulneració de la seva intimitat, així com les contínues vexacions, mofes i burles que la Verònica va haver de suportar durant diversos dies es van donar en l’àmbit laboral on ella treballava, l’empresa va entendre que no li corresponia fer res “perquè es tractava d’un assumpte personal”. Això sí, van animar a la treballadora a posar una denúncia en comissaria, àdhuc sabent que ella estava aterrida amb la idea que s’assabentés el seu marit, també treballador d’aquesta empresa.
El masclisme social imperant i la degradació moral d’aquest sistema capitalista, en el qual el cos i la sexualitat de les dones es converteix en un objecte d’usar i llençar, van caure com una llosa sobre ella, precipitant-la cap a aquest tràgic final.
Ens alegrem que s’estigui investigant el cas i esperem que s’arribi fins al final per a depurar les responsabilitats que facin falta, però tampoc és just criminalitzar a tots els treballadors/es d’ IVECO. Tot i així, una vegada més, els plors i lamentacions arriben massa tard. Exigim mesures reals!
Des de Corrent Roig, fem una crida a tota la classe treballadora a denunciar, condemnar i tallar d’arrel aquest tipus de comportaments masclistes quan es produeixin en el seu entorn familiar, social i laboral, així com a continuar lluitant per mesures reals que protegeixin a les dones de tota forma de violència i assetjament en l’àmbit laboral.
Exigim de forma urgent i obligatòria, plans d’igualtat amb seguiment en totes les empreses públiques i privades!.
Exigim l’obligació dels Comitès d’empresa, d’establir protocols d’actuació entre companys/es quan es detectin missatges d’assetjament o actuacions infames com aquesta!
Descansa en pau, Verònica!