Página Roja:
Quina és la teva opinió sobre la situació que estem patint marcada avui per la pandèmia de la Covid-19?
Andrea:
Doncs el primer que se’m ve al cap és esgotament, la classe obrera portem un any patint totes les conseqüències d’aquesta pandèmia perquè hem comprovat que si el món para, la classe treballadora és la que sosté la reproducció de la vida, allò que anomenem “feines essencials” és el que ens ha salvat la vida durant tot aquest temps.
PR:
Quina sortida o quina manera trobes d’enfrontar-nos a aquesta greu situació (ERTO’s i ERO’s, acomiadaments, desnonaments, les cues de la fam, repressió)?
Andrea:
Doncs jo crec que la sortida que sempre ha estat eficaç per a la classe obrera, que és l’organització. Organitzar-nos en els barris, en els centres de treball, per damunt de l’esquerra institucional i la burocràcia sindical, que com estem veient no són més que els braços executors de les grans empreses i el capital, i lluny de millorar les nostres condicions, aquestes estan empitjorant a la velocitat de la llum.
Al final, jo crec que és el mateix que s’ha fet sempre com a classe, no hi ha noves “píndoles màgiques”, es tracta de convertir tots aquests problemes individuals en problemes col·lectius, i en això es basa l’organització, a entendre que tots aquests problemes ens afecten a la majoria de la classe obrera.
PR:
Segons el teu parer quines són avui dia les principals reivindicacions i necessitats que té la classe obrera?
Andrea:
Doncs reivindicacions com a classe per a si mateixa, no veig que tinguem moltes en comú, m’explico, si tinguéssim clares “les nostres reivindicacions” com a classe, ens lluiria més el pèl, però no és el cas.
Ara, si parlem de necessitats, en tenim masses que afecten directament les nostres condicions materials i cada dia ens està costant més viure en aquest suposat “estat de benestar”, des de la derogació de les reformes laborals, pensions, habitatge, sanitat i educació públiques. Tot allò que afecta els nostres salaris, tant directes com indirectes, perquè al final totes les privatitzacions dels serveis afecten fonamentalment la classe obrera.
PR:
A més dels moviments socials i sindicats consideres necessari organitzar-se políticament? Per què?
Andrea:
Per descomptat que és necessari organitzar-se políticament, al final ens adonem que les reivindicacions dels moviments socials i sindicals sempre tenen una sortida política i econòmica, i només es pot respondre en forma d’organització.
Quan parlem de desnonaments o d’ERTO’s i ERO’s parlem de mesures econòmiques i polítiques contra la classe obrera, quan parlem de la privatització de la Sanitat, és exactament el mateix, empreses fent negoci amb la nostra salut.
Al final donar resposta a tots els nostres problemes com a classe, només pot fer-se en forma d’organització política, perquè més enllà de la teva opinió personal sobre un partit o un altre, objectivament la majoria de la població vivim dels nostres salaris, i això no és una qüestió subjectiva, cobrar 600 euros i no poder pagar el lloguer no és una cosa subjectiva, és una realitat. I l’única manera que tenim de poder revertir aquesta situació és entenent que la contradicció de capital-treball existeix i abasta absolutament tot, afecta a totes les reivindicacions dels moviments socials i sindicals, i l’única manera de donar-hi una resposta efectiva és mitjançant l’organització política.