Els governs admeten que existeix una crisi econòmica pesada. Seria impossible amagar això. Però diuen que la pandèmia acabarà i l’economia es recuperarà ràpidament. Això és mentida! Existeix una recessió mundial gravíssima en curs, que pot transformar-se en una depressió semblant a la de 1929! No hi haurà recuperació ràpida sota aquest sistema.
Les vides de set mil milions de persones són determinades pels interessos d’alguns milers de milionaris i multimilionaris, propietaris i grans accionistes de les empreses imperialistes.
Totes les definicions de Lenin sobre l’imperialisme mantenen la seva validesa i la seva vigència. Només que molt més hipertrofiades amb la “globalització” de l’economia.
Les burgesies que dominen els països dependents són subordinades i associades a l’imperialisme. Poden tenir conflictes parcials, però en general reflecteixen aquesta subordinació econòmica amb una major servitud política. En general reflecteixen grups econòmics que també van concentrar a les seves mans bona part de la riquesa nacional associats amb l’imperialisme.
L’imperialisme ja havia mostrat amb les guerres mundials el preu pel seu manteniment, amb milions de morts. Ara, una vegada més, amb la combinació de la pandèmia i la crisi econòmica, demostra les conseqüències mortals per a la humanitat de l’endarreriment de la revolució socialista.
Ja existia una greu crisi econòmica mundial quan va sorgir la pandèmia de coronavirus. Una corba descendent de l’economia capitalista, que venia de la gran recessió mundial de 2007-2009, ja determinava la decadència de grans àrees del planeta.
Les divisions i els enfrontaments entre les grans burgesies mundials, com la guerra comercial Estats Units-Xina i la crisi de la Unió Europea, expressen el desequilibri creixent, típic d’aquesta decadència. Una nova recessió mundial s’anunciava ja a inicis de 2020.
Aquí va venir la pandèmia. Un factor no econòmic va determinar el confinament de la meitat de la població mundial i la paràlisi de l’economia. Un cop duríssim en una economia en crisi. El que s’anunciava com una nova recessió mundial pot esdevenir una depressió semblant a la de 1929.
L’OCDE preveu que l’economia mundial caurà entre 6 i un 7,6% enguany. L’FMI preveu una caiguda del 4,9%. Totes dues previsions són molt pitjors que la caiguda de l’1,7% de la recessió de 2008. Les projeccions indiquen caigudes del PIB d’entre un 5 i un 11% en els principals països imperialistes i en els emergents, l’any 2020. Fins i tot la Xina s’estancarà o, fins i tot, entrarà en recessió.
Els plans dels governs –moltes vegades multimilionaris– tenen en comú el seu objectiu central: salvar les grans empreses. Una vegada més, com en 2007-2009, els governs deixen aparcats els plans neoliberals per a aplicar plans ‘keynesians’ gegantins d’injecció de diners públics a les empreses. Poden evitar la fallida de grans empreses, però a costa d’un brutal endeutament públic, el major en 150 anys, superior als que hi van haver després de les Guerres Mundials. Inevitablement, aquests deutes públics seran després cobrats als treballadors, amb atacs a la salut i l’educació públiques, les jubilacions [pensions], etc.
Per als treballadors, amb prou feines hi ha engrunes, com alguna ajuda temporal, insuficient per a revertir la fam que s’amplia. Juntament amb això, els governs aprofiten la pandèmia per a avançar en la supressió de drets laborals i socials.
La desocupació s’estén ràpidament. Sigui a través d’acomiadaments sumaris o no renovació de contractes, les burgesies i els governs estan imposant una desocupació massiva. Centenars de milions de treballadors al món quedaran aturats. A través del lay-off i els talls salarials, els treballadors encara veuran reduïts gran part dels seus rendiments, sense que tinguin garantia de mantenir, si més no, els seus llocs de treball. Milions de petites empreses ja estan anant a la fallida. En ple segle XXI, es moriran de fam les perifèries de les grans ciutats del món.
Tindrem un llarg període convuls en aquesta crisi, amb llargs i complicats moments a cada país, fins i tot després de la fi de la pandèmia.
Com a reflex inevitable de la crisi, els oligopolis multinacionals concentraran encara més la propietat a les seves mans. Els països imperialistes més forts, com els EUA i Alemanya imposaran encara més durament la seva hegemonia. El conflicte EUA-Xina s’aguditzarà, i qui aconsegueixi sortir-se’n millor i més ràpidament de la recessió avançarà en la divisió mundial del treball.
L’imperialisme està anunciant el futur en aquest moment: el capitalisme amb barbàrie. Les hordes actuals d’aturats poden ser la tònica del capitalisme modern, amb ús d’intel·ligència artificial, 5G, etc. Els salaris rebaixats, que ni tan sols compleixen la funció capitalista de recompondre la força de treball, ja eren una realitat a Haití i Bangladesh, i ara es generalitzen. A això s’afegeix la precarització generalitzada de les relacions de treball.
En el capitalisme, les crisis econòmiques són periòdiques. Després d’aquesta vindran unes altres, tal vegada més greus encara. No podem permetre que la humanitat continuï morint o vivint en la misèria per a sostenir els súper beneficis de les multinacionals.
Cal combatre la fam, garantint directament l’alimentació en els barris populars. Per l’autoorganització dels treballadors per a imposar-se enfront de la crisi causada pel capitalisme. Per a això, és necessària l’expropiació de les empreses productores i comercialitzadores d’aliments. Defensem el dret dels pobres a l’expropiació de menjar dels supermercats o d’on sigui.
Organitzar als aturats en comitès als barris populars. Unir per la base als treballadors empleats i aturats, a les empreses i barris.
Cal prohibir els acomiadaments amb efectes retroactius des de l’inici de la pandèmia. Cal acabar amb la precarització i tercerització del treball, donant estabilitat a tots els treballadors.
La desocupació pot ser combatuda assegurant immediatament un salari equivalent al necessari per a la sustentació de tots els treballadors. Cal un pla d’obres públiques per a emprar al conjunt dels treballadors.
Contra els talls de salari i el lay-off! Reajustaments salarials automàtics d’acord amb la inflació! Treballem menys perquè treballem tots. Que els sindicats i associacions de treballadors assumeixin aquestes propostes per a unir als treballadors empleats amb els aturats.
Jubilacions amb salaris iguals als dels treballadors en activitat! No a les reduccions de les pensions que condemnen als vells a la fam. Reducció de l’edat de jubilació: descans a qui va treballar tota la vida, oportunitat per als joves que ara comencen a treballar.
En defensa de les vagues obreres perquè els treballadors puguin imposar la seva alternativa contra la crisi econòmica!
Reversió immediata de tots els plans neoliberals! Garantia d’ocupacions amb vincles laborals que assegurin vacances, estrenes i pensions decents a tots els treballadors!
Els capitalistes, els grans explotadors guarden els seus secrets amb pany i forrellat. Els monopolis, que tenen a les seves mans el 90% de la producció, mai reten comptes dels seus negociats i operacions bancàries sospitoses, els seus rentats de diners en els paradisos fiscals. Per l’obertura dels llibres comptables de les empreses! Abolició del secret comercial!
No hi ha manera de canviar l’economia sense acabar amb el control del capital financer. Si els treballadors controlessin els bancs, podrien dirigir l’economia de forma completament diferent. Cal expropiar els bancs i els fons financers, i instituir un únic banc estatal per país, sota control dels treballadors. Que els treballadors controlin l’economia.
No pagar els deutes intern i extern per a garantir el capital suficient per a finançar aquest pla. Imposar un impost sobre les grans fortunes. Abolició dels deutes actuals dels treballadors amb els bancs i targetes de crèdit. Crèdit i ajuda financera per a les petites empreses, que han de ser salvades de la fallida.
És necessari expropiar les grans empreses i planificar la producció per a suprimir crisis com aquestes i atendre les necessitats dels treballadors i del poble pobre. Defensem plans perquè siguin els capitalistes –i no els treballadors– els que paguin la crisi.
Índex
- La pandèmia i la recessió mundial obren una nova situació
- La pitjor pandèmia en un segle
- És possible enfrontar la crisi econòmica
- Cal recordar l’exemple de l’URSS
- La pandèmia és conseqüència de la destrucció de la naturalesa
- Les lluites de les masses als Estats Units
- La crisi de la Unió Europea
- La Xina enfront de la crisi
- Els països semicolonials
- Les lluites contra el racisme i altres opressions
- Contra la violència sobre les dones! En defensa dels drets LGBTI´s!
- El reformisme és el braç de la burgesia en el moviment de masses
- La dictadures burgeses secundades pel castro-chavisme
- Els neoanarquistes reformistes
- En defensa del control obrer
- Tombem la repressió! Pels comitès d’autodefensa!
- Els sindicats i l’autoorganització
- En defensa de les llibertats democràtiques
- Combatre la ultradreta
- La joventut sense perspectives
- Accés públic i gratuït a internet
- Socialisme o barbàrie
- Per la construcció de partits revolucionaris, seccions de la IV Internacional