És un problema de gestió i honradesa?

Sembla que tota la crisi es redueix a dues coses: la incapacitat per a la gestió i la deshonestedat subjacent dels gestors actuals; per tant, s’exigeix als nous que es presentin que siguin bons gestors i honrats. Amb això, que no és poc, ens conformem pel “canvi”. Però de debò seria un “canvi real”, o simplement una millora del que ja hi ha?

Ningú dubta que hi ha ineptes, que els corruptes existeixen (hauríem d’estar a l’estratosfera per no veure-ho), però el problema no es redueix a ineptes i corruptes. No crec que els banquers i empresaris considerin els ministres actuals ineptes, quan els han donat milers de milions i una reforma laboral que els permet reduir els salaris a la seva voluntat.

Tinc els meus dubtes que aquells qui paguen als corruptes, és a dir, els corruptors, considerin mals gestors els qui donen obres públiques i serveis a preu de saldo.

La bona o la mala gestió no és una qüestió abstracta, de si hi ha bons o mals gestors en general; sinó que és ben concreta: a qui serveix el gestor, quina política té, quins objectius es marca.

És per aquí per on s’ha de començar la discussió: quin objectiu té la gestió del PPSOE. La que tots coneixem, i no fa falta estendre’s, beneficiar els banquers i empresaris, res més.

No és un problema de bona o mala gestió, ni inclús d’honradesa; fora de l’Estat espanyol hi ha polítics honrats que fan la mateixa política d’austeritat i privatització que aquí. El problema aquí és que governen amb la mateixa política d’austeritat… i a més, són corruptes.

Per això, la discussió s’ha de començar pels fonaments (que a molts els sembla la teulada per una refracció dels mètodes d’anàlisi), per la pregunta: una bona gestió arriba per treure la població treballadora i la societat de la crisi?

N’hi hauria prou amb gestionar bé i honradament el que el deute dels països sigui creat per la imposició del Tractat de Maastricht que els obliga a emetre’l en els mercats financers perquè siguin els bancs, amb els diners prestats per tots a través del BC europeu, que comprin aquest deute a un interès superior al que han de pagar al BCE, és a dir, a tots nosaltres?

N’hi hauria prou amb gestionar bé i honradament les polítiques del pacte social que garanteixin pau social als empresaris (la pau social per a la burgesia és el silenci dels treballadors/es), com es proposa per al “canvi”; l’acord entre els agents socials, empresaris i sindicats. La gestió honrada d’aquests pactes acabaria amb l’explotació dels treballadors/es?

N’hi hauria prou amb gestionar bé i honradament el dret a l’autodeterminació de les nacions d’un Estat que posa en mans de l’exèrcit la garantia de la seva unitat? La gestió honrada convenceria als militars de què la unitat d’Espanya no els competeix, com diu la Constitució?

N’hi hauria prou amb gestionar bé i honradament un règim en què el seu cap d’estat és el cap de l’exèrcit, i que ningú l’ha votat? És més, seria possible gestionar no bé i honradament, sinó democràticament quelcom que és un oxímoron (“monarquia democràtica”), la democràcia, és a dir, tots iguals davant la llei, és allò oposat a la monarquia, algú per dret de sang superior als demés? Seria un bon gestor, i honrat, el qui mantingués aquesta situació tot i que no volgués (d’aquesta fora seria deshonest fins i tot amb sí mateix, que és la pitjor forma de ser deshonest)?

O, pel contrari, per ser un “bon gestor i honrat” s’ha de trencar amb el Tractat de Maastricht, acabar amb els pactes socials, reconèixer el dret a l’autodeterminació i construir una societat realment democràtica. Si això no es fa, un pot posar-se tots els títols de “bon gestor i honrat”, però en realitat està enganyant a la població, i per acabar està sent més deshonest que als qui es critica per als gestors i deshonests; aquests, al cap i a la fi, només fan el que els seus amos li diuen que facin.

Galiza, 20 de febrer del 2015