Novament, el país viu manifestacions contra el racisme i la violència policial cap a la població negra. Aquest cop, l’epicentre és la ciutat de Kenosha (a l’Estat de Wisconsin i propera a la capital Milwaukee, i a Chicago). El detonant ha estat que un policia blanc va disparar set trets per l’esquena al jove negre Jacob Blake, de 29 anys, en presència dels seus tres fills. Jacob va salvar miraculosament la vida però ha quedat paralitzat de cintura cap avall.
Les protestes de Kenosha ja porten diversos dies, amb enfrontaments entre els manifestants i la dura repressió policial i de la Guàrdia Nacional. També han començat a estendre’s i ha hagut manifestacions a Nova York, Washington DC i Minneapolis (ciutat on havia estat assassinat George Floyd, el maig passat) [1].
Precisament, aquestes noves protestes es produeixen quan encara no s’havia apagat l’onada generada per l’assassinat de Floyd, que va recórrer els Estats Units i va posar al govern de Donald Trump i a diversos governadors en una profunda crisi [2]. Per exemple, continuaven a Chicago i a Portland davant la presència permanent de tropes de la Guàrdia Nacional.
L’impacte d’aquest procés havia estat tan gran que els jugadors de la mundialment popularíssima NBA (National Basketball Association), majoritàriament negres, només van acceptar continuar el campionat amb la condició de portar a les seves casaques, lemes al·lusius en protesta i van obligar a la direcció de l’Associació a haver d’adoptar el lema Black Lives Matter (“Vides Negres Importen”) i a exhibir-lo als estadis on es juguen els partits.
Ara, davant d’aquest nou fet de repressió racista, els jugadors van realitzar un boicot-vaga de diversos dies que va paralitzar la fase final del campionat. Van ser encapçalats pels jugadors de Milwaukee Bucks. Un d’ells, George Hill, va declarar: «Estem cansats dels assassinats i la injustícia» [3]. La situació s’ha estès a altres esports professionals que no tenen majoria negra entre els seus jugadors, com el soccer (futbol), el beisbol i el tennis, en una situació mai viscuda al país. Les aturades van ser desiguals i al no estendre’s la majoria de jugadors ja han retornat a la feina, deixant, això sí, una gran crisi oberta al món de l’esport.
Una altra expressió de la situació van ser les marxes i actes a Washington DC i altres ciutats, el 28 d’agost, en el 57 aniversari del famós discurs “Tinc un somni” del líder negre Martin Luther King.
El marc de fons
Aquest procés s’origina en el cansament de la població negra davant la llarga història de racisme, discriminació i violència policial que pateixen quotidianament. L’encapçala la joventut negra però juntament amb ells participen altres minories oprimides, com els hispans i població blanca. Expressa també el cansament i l’empipament d’àmplies franges de la classe treballadora i de sectors populars davant d’una situació social i condicions de vida que es deterioren cada cop més. Es pot assenyalar que molts sectors sindicals simpatitzen amb aquesta lluita, en particular els professors i altres treballadors públics i treballadors de la salut i els serveis.
L’economia dels Estats Units està passant per un dels pitjors anys de la seva història (si no el pitjor): entre març i juliol passats es va registrar una caiguda del PIB del 9,5% en relació a l’any anterior. Si aquesta situació es manté, la projecció anual donaria un retrocés del 32,9%. Les dades estadístiques mostren una profunda caiguda simultània del consum i de la inversió. Però la vida no és igual per a tothom. A finals de juliol, 32 milions de persones que havien perdut els seus llocs de treball a penes sobrevivien amb els subsidis d’atur.
Altres sis milions no ho havien aconseguit o el seu tràmit no estava finalitzat. Tot i que les xifres oficials parlen del 10,4% d’aturats, segons l’economista d’esquerres Jack Rasmus, si es consideren tots aquells en condicions de treballar, la xifra s’eleva al 25% de la PEA (Població Econòmicament Activa). Com a reflex d’aquesta realitat, si no s’estén la vigència de la llei que va congelar els desallotjaments, 40.000.000 de persones corren el risc de ser desallotjades dels seus habitatges perquè no estan en condicions de pagar el lloguer. Això en mig d’una pandèmia que no cedeix al país.
Juntament amb això, segons la revista britànica The Economist, en el segon trimestre de 2020 “els ingressos del Citibank, Goldman Sachs i JP Morgan van ser majors que en qualsevol altre moment des de la crisi financera global, quasi duplicant les del mateix període de 2019. Goldman Sachs, un dels dos grans bancs d’inversions que queden, va augmentar els seus ingressos en un 41%.”
El conjunt de les empreses s’ha vist beneficiat per la llei Retention Tax Credit (exempció d’impostos) votada al Congrés tant pels republicans com pels demòcrates. Aquesta llei els va permetre un estalvi (o guany addicional) de 55.000 milions de dòlars des del març, amb la vaga promesa que “no hi haurà acomiadaments” (sic). Els grans perjudicats per aquesta reducció d’ingressos a l’Estat són el pressupost de Seguretat Social i el sistema de cobertura de salut pública Medicaid.
Com si això fos poc, el govern de Trump i el Congrés estan discutint un pla “d’ajuda” a les empreses proper al bilió de dòlars. Com va succeir amb els “ajuts” de la crisi anterior, aquesta gegantesca suma serà utilitzada per aquestes per capitalitzar-se i especular, i només una part molt petita anirà cap a inversions reals.
Tot això explica que, més enllà dels seus daltabaixos, les cotitzacions de la Borsa de Valors venen amb una tendència a l’alça des del novembre passat, malgrat una crisi econòmica i social molt profunda i d’una caiguda del consum i de la inversió. Aquesta contradicció demostra el caràcter cada cop més especulatiu i parasitari del capitalisme imperialista.
L’impacte de la pandèmia
Estats Units encapçala el trist rànquing mundial de les xifres de la pandèmia de la Covid-19. El 27 d’agost registrava 5.852.480 casos (amb un creixement diari de més de 40.000) i quasi 180.000 morts (acumulant 1.260 l’últim dia). El país té poc més del 4% de la població mundial però supera el 24% dels contagis registrats i el 22% de les víctimes fatals.
Parlem del país més ric del món, aquell que podríem suposar que tindria les millors condicions per enfrontar la pandèmia. No obstant això, Trump va encapçalar la llista dels governs “negacionistes” de la gravetat de la situació i de la dinàmica que comportava. Va dir que passaria ràpidament, recomanava no fer servir mascareta, i va proposar combatre el virus amb “injeccions de desinfectant” [4]. Tanta irresponsabilitat té el seu cost en les xifres que hem mencionat.
L’impacte de la pandèmia té un clar perfil de classe i colpeja molt durament a la població negra. Per exemple, a Chicago, la meitat dels contagiats i el 72% dels morts són negres, tot i que aquests representen el 30% de la població [5].
Després, Trump va canviar el seu discurs davant d’aquest cop de realitat. Al mateix temps, el seu govern i la burgesia estatunidenca de conjunt pressionen ferotgement per “normalitzar” les activitats econòmiques. Per això, el seu govern està invertint 6.000 milions de dòlars en acords amb diversos laboratoris privats dels Estats Units i del món per a que produeixin una vacuna “quant abans millor”, i assegurar-se tres-cents milions de dosis per al seu país. Malgrat la seva pressa, segueix sent una inversió mesquina: menys de la quarta part del que es requeriria per a un procediment seriós de desenvolupament d’una vacuna; menys de l’11% del que representen les exempcions impositives a les empreses; i una infinitèssima part del megapaquet que es donarà a les empreses. Per això, aposta a vacunes que no tindran cap garantia d’efectivitat ni seran provades en els seus efectes col·laterals [6].
La hipocresia dels demòcrates
Tot aquest context s’expressa en el procés que es va obrir amb l’assassinat de George Floyd i que ara es pot tornar a encendre amb l’atac a Jacob Blake. Davant d’aquesta realitat, l’altre partit de la burgesia imperialista (els demòcrates) realitza un joc profundament hipòcrita. El seu candidat presidencial Joe Biden va fer declaracions contra el “racisme sistèmic”, va exigir una “investigació immediata, completa i transparent. Els agents han de rendir comptes perquè aquests trets perforen l’ànima de la nostra nació” [7].
Al mateix temps, és l’alcaldessa demòcrata negra de Chicago, Lori Lightfoot, qui col·labora activament amb les forces federals de repressió i continua una brutal campanya d’anti-insurgència contra els activistes. Mentre que a Wisconsin va ser el governador demòcrata Tony Evers el que va trucar a la Guàrdia Nacional per reprimir les protestes pels fets de Kenosha.
Aquesta hipocresia s’expressa també en altres temes centrals. Per exemple, aquest partit apareix com a defensor i impulsor de la Seguretat Social i del sistema de salut pública Medicaid. Però els seus congressistes van votar amb els republicans la llei d’exempció impositiva que els redueix el finançament i, com ho han fet en el passat, aprovaran el megapaquet de Trump d’”ajut” a les empreses.
I la seva trampa electoral
Juntament amb aquesta hipocresia, el partit demòcrata està concentrat en desviar aquests processos de lluita i la situació en el seu conjunt cap al camí mort de les eleccions burgeses. El seu discurs és que amb el triomf de Joe Biden s’acabarà la violència racista i es tornarà als “vells anys del benestar”.
El sistema polític estatunidenc està basat en l’alternança en el poder dels dos partits burgesos imperialistes, que es recolzen en les franges socials i polítiques diferents de l’electorat, amb un sector intermedi que oscil·la entre ambdues. Com a conseqüència de la profunda crisi després del fracàs del projecte de George W. Bush, els republicans van haver d’acceptar el predomini de Donald Trump (un outsider amb equip propi) i, amb ell, el seu estil i la seva forma de fer política. El seu govern està debilitat i és molt possible que no aconsegueixi la reelecció el proper novembre.
Els demòcrates també expressen una coalició que, sota la direcció d’un sector de la burgesia imperialista, inclou a sectors sindicals, moviments socials i minories. Van viure un “moment de glòria” amb l’elecció d’Obama. Però el fracàs dels seus governs en resoldre els problemes reals dels treballadors i les masses, els van produir un fort desgast que es va expressar en la derrota electoral de 2016, així com en incipients ruptures electorals per l’esquerra i el sorgiment de processos de lluita fora del seu control. Però el rotund fracàs del govern Trump ja els va obrir espai per a la recuperació electoral legislativa el 2018 i ara pot portar-los de nou a la presidència i, inclús, a tenir majoria parlamentària en ambdues cambres del Congrés.
Des de fa ja alguns anys, veníem parlant d’una lenta crisi del règim polític estatunidenc, com a reflex de la fi del “somni americà”: la idea que, qualsevol que fos l’origen social d’un individu, “amb treball dur i honest” era possible anar millorant cada cop més les condicions econòmiques. Aquest somni va començar a agonitzar des dels inicis dels anys 1980 i ara ja ha mort de manera definitiva [8].
Ara, com a resultat de la lluita del moviment de masses, en un marc de profunda crisi econòmica i del dur impacte de la pandèmia, aquesta crisi ha deixat de ser lenta per a tornar-se aguda. Els demòcrates, tal com ho van fer diversos cops al passat, venen per a frenar el procés, desviar-lo cap a les eleccions i cooptar els seus dirigents i activistes, tal com va succeir amb algunes de les primeres direccions del moviment Black Lives Matter.
La resposta de Trump i els republicans
Però la trampa electoral demòcrata no és l’única resposta que proposa la burgesia estatunidenca a aquesta situació. La convenció republicana, d’una banda va reafirmar les seves posicions ultrareaccionàries sobre l’avortament i la immigració. Per l’altra, es va presentar com el defensor de “la llei i l’ordre”: va dedicar el seu tercer dia a la “celebració dels herois”; és a dir, als membres de les forces armades i de seguretat. Davant les demandes de reformar les forces policials, els seguidors de Trump van respondre amb la consigna “Defend the Police” (defensar la policia) [9].
Com a part d’aquesta política, Trump intenta avançar en una restricció major del vot popular. El sistema electoral estatunidenc ja deixa a fora més de 40.000.000 d’immigrants sense ciutadania. A ells, hem de sumar que el vot no és obligatori, es realitza un dia de la setmana i cal inscriure’s prèviament, sense que la legislació garanteixi el pagament del salari pel temps que requereix als treballadors fer les dues coses [la inscripció i la votació en sí mateixa]. És a dir, es desincentiva la participació de tot un sector de la classe obrera.
Ara Trump esta atacant el sistema de “vot postal” autoritzat al país, que pot ser clau en el període de pandèmia. Davant del segur augment de la quantitat de votants que optarien per aquest sistema, l’USPS (Servei Postal) ha advertit que no podrà garantir que tots els vots arribin a temps per ser comptats.
El govern de Trump s’ha negat a proveir l’USPS dels fons necessaris per garantir la seva funció electoral. Al mateix temps, ha dit que aquest augment del vot postal faria que les eleccions no fossin “justes” i que, si tot el món votés per correu seria “el major cop [d’Estat] de tots els temps” [10]. Esta plantejada una batalla en defensa del dret al vot popular. En primer lloc, contra els atacs que realitza Trump. Però també contra les restriccions al vot dels treballadors i l’exclusió dels immigrants que no tenen ciutadania.
Sostenim que no serà a través de les eleccions burgeses que els treballadors i les masses resoldran els seus greus problemes. Però en tant aquest sistema estigui vigent, lluitarem per defensar el dret al vot popular i l’expansió del seu abast. En aquest sentit, cridem a la més àmplia unitat d’acció per aquesta defensa. De manera immediata, contra la intenció de Trump d’eliminar o invalidar el vot per correu.
La necessitat de l’autodefensa
A més de la repressió policial i de la Guàrdia Nacional, a Kenosha els manifestants van gravar vídeos amb els telèfons mòbils on es veu a un jove blanc que carrega un rifle automàtic d’estil militar i que dispara contra els manifestants, matant a dos d’ells.
El jove va ser identificat com Kyle Rittenhouse, de 17 anys, resident a la ciutat d’Antioquia, Illinois, a 30 minuts de Kenosha. Després es van concedir entrevistes prèvies en les que ell, juntament amb dos homes blancs armats, deien estar allà per “protegir els negocis i les propietats”. Altres vídeos mostren a policies que passaven per aquell lloc i conversaven amablement amb ells. La legislació dels EUA permet portar armes però només a partir dels 18 anys.
Els agents no van realitzar cap acció contra Kyle després que aquest disparés, i es van limitar a anar al lloc on estaven les víctimes [11]. Després de la seva identificació i de la difusió dels vídeos, el jove va ser detingut -el dia següent- a la seva ciutat natal i enfronta l’acusació d’homicidi intencional. Però les masses no poden tenir cap comfiança en que sigui aquest sistema judicial i aquesta policia, que reprimeixen i persegueixen als negres i hispans, els que garanteixin justícia o defensin les seves vides.
Pel contrari, tant aquest fet de Kenosha com la permanent violència policial plantejen la necessitat d’organitzar l’autodefensa de les manifestacions i de la vida de la població negra, hispana, i del conjunt dels treballadors. Una necessitat que ja ha començat a manifestar-se de manera incipient en diversos exemples. Un d’ells va ser el sorgiment a Seattle de “zones autònomes” (com la de Capitol Hill), en la que els seus habitants es van organitzar per garantir la seguretat de la regió sense presència policial [12]. Però tenien el dèficit de no tenir mecanismes d’autodefensa i ja han estat dissoltes. Un altre és l’aparició de milícies negres armades i uniformades en diverses ciutats del Sud del país [13]. Més enllà de la valoració específica d’aquests exemples, davant la violència policial i els atacs racistes blancs l’autodefensa és un dret de les masses i en especial de la població negra.
Aprendre de l’experiència
És necessari que els treballadors i les masses extreguin les lliçons de les experiències del passat i no caiguin en aquestes noves trampes. Ni la de la “llei i l’ordre” de Trump i els republicans ni la del “paradís” promès per Joe Biden i els demòcrates. Aquests últims intenten basar-se en el prestigi dels governs de Barack Obama (2009-2016) en contrast amb la realitat que viuen sota Trump. Tanmateix, aquells governs no van resoldre cap dels problemes que els afecten, inclòs el del racisme. Recordem, a més, que el govern Obama va tenir polítiques molt dures de persecució contra els immigrants i, davant la crisi de 2008, va salvar els bancs i les grans empreses, en detriment de les necessitats de les masses [14].
Recordem també que l’anomenada “llei dels tres delictes” va ser votada el 1994, durant la presidència del demòcrata Bill Clinton. Aquesta llei i el conjunt del sistema policial-judicial estatunidenc han fet que el país tingui la població carcerària més gran del món (23% dels presos del món). Dins d’ella, la proporció de negres i llatins és molt superior a la que té la població en general, com una forma indirecta de repressió.
No serà amb els demòcrates que s’acabarà el racisme i la violència policial ni amb ells que seran resolts els gravíssims problemes que afecten als treballadors i les masses. Els qui es reivindiquen socialistes revolucionaris no poden cedir a la pressió de cridar a votar al “mal menor” que representaria el burgès imperialista “democràtic” Joe Biden per a derrotar al “feixista Trump”.
Tal com va expressar la declaració de la LIT-QI davant l’onada de rebel·lió posterior a l’assassinat de George Floyd: “És necessari un programa d’emergència que parteixi de les lluites contra el racisme i la repressió, per avançar en una resposta revolucionària a la pandèmia i la crisi econòmica. Cal lluitar durament per derrotar el govern Trump en les lluites directes de les masses, sense esperar el procés electoral, sense confiar en els demòcrates! Cal lluitar per un govern dels treballadors als Estats Units! Cal construir una nova direcció revolucionària en el curs de les lluites, als Estats Units i al món!
Un programa que ha estat esbossat per la Veu dels Treballadors (organització simpatitzant de la LIT als EUA) en diversos articles ja publicats en aquesta pàgina [16].
Els esforços militants dels socialistes revolucionaris en els propers mesos no poden estar concentrats en la trampa electoral (encara que fixin posició sobre les eleccions i la difonguin entre les masses). Els seus esforços han d’estar dirigits a impulsar les lluites i organitzar les comunitats i els llocs de treball per derrotar a Trump al carrer. En aquest camí, es podrà avançar tant en la construcció d’organismes de lluita com en la de l’organització revolucionària que els treballadors i les masses estatunidenques necessiten. Per avançar en aquesta tasca, la Veu dels Treballadors impulsa i participa a la Xarxa Socialista Revolucionària (RSN per les seves sigles en anglès) juntament amb altres organitzacions de diverses parts del país.
Notes:
[1] Ver: https://www.nytimes.com/2020/08/26/us/kenosha-shooting-protests-jacob-blake.html?action=click&module=Top%20Stories&pgtype=Homepage y https://www.ambito.com/mundo/policia/eeuu-noche-furia-winsconsin-un-brutal-tiroteo-contra-un-negro-desarmado-n5127541
[2] Ver: https://litci.org/es/menu/mundo/norteamerica/estados-unidos/un-proceso-revolucionario-sacude-estados-unidos/
[3] https://superdeportivo.elonce.com/notas/los-deportes-de-estados-unidos-en-huelga-la-nba-la-mls-el-bnisbol-y-el-tenis-contra-el-racismo.htm
[4] https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-53499957
[5] https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-52219474
[6] Sobre el tema de la vacuna, ver: https://litci.org/es/menu/debates/la-carrera-por-la-vacuna-contra-el-covid-19/ y https://litci.org/es/menu/especial/coronavirus/la-carrera-por-la-vacuna-contra-el-covid-19-ii/
[7] https://us.as.com/us/2020/08/25/actualidad/1598368671_443653.html
[8] Sobre este tema, ver; https://litci.org/es/menu/mundo/norteamerica/estados-unidos/sueno-americano-ha-muerto/
[9] https://www.pagina12.com.ar/288130-convencion-republicana-donald-trump-exhibe-su-agenda-conserv
[10] https://noticias.uol.com.br/internacional/ultimas-noticias/2020/08/17/trump-eleicoes-correios.htm
[11] Información extraída del artículo “Rastreando o suspeito no tiroteio fatal em Kenosha” de la edición en portugués del New York Times (27/8/2020).
[12] Datos extraídos de la página washingtonexaminer.com
[13] https://g1.globo.com/mundo/noticia/2020/07/26/manifestantes-negros-armados-protestam-nos-eua-contra-morte-de-breonna-taylor-e-racismo.ghtml
[14] https://litci.org/es/menu/mundo/norteamerica/estados-unidos/el-balance-de-los-gobiernos-obama/
[15] Ver nota [2].
[16] Ver, entre otros artículos https://litci.org/es/menu/mundo/norteamerica/estados-unidos/eeuu-una-perspectiva-socialista-sobre-el-plan-de-estimulo-por-el-coronavirus/
[17] Sobre la RSN ver declaración conjunto en: https://litci.org/es/menu/mundo/norteamerica/estados-unidos/george-floyd-fue-la-gota-de-agua/