AUTORS: MARCO I TARA
El 20 de gener es feia finalment efectiva la investidura de Joe Biden com a president dels EUA. Els ulls de tot el món estaven posats en aquest acte, especialment després de que, encoratjats pel míting de Donald Trump, en el què tornava a denunciar un no provat frau electoral, milers dels seus seguidors assaltessin el Capitoli en un episodi violent que va deixar 5 persones mortes.
Assalt al Capitoli: intent de cop d’Estat?
Durant les últimes setmanes els mitjans de comunicació han denunciat a Trump i els seus seguidors com una patuleia que amenaça l’ordre democràtic als EUA, i Joe Biden apareix com l’home cridat a salvar-lo i a restaurar la concòrdia i l’ordre.
És fonamental combatre amb fermesa tots els elements que el Trumpisme alberga als EUA, però també evitar caricatures i aprofundir en què fou realment l’assalt al Capitoli. En contra del que diuen al partit demòcrata, el 6 de gener no va haver “un intent de cop d’estat”, si no més bé un disturbi i un espectacle mediàtic. Aquesta caracterització no té altre objectiu que legitimar el suport electoral als demòcrates per a restablir l’ordre institucional, i de pas donar una nova volta de rosca en la repressió i la restricció de la llibertat d’expressió.
La intenció dels disturbis va ser més bé la de portar a terme una acció propagandística per a agitar la base social i electoral del Trumpisme, i seguir augmentant la polarització social, però no un intent d’arrabassar el poder. Això requeriria una ruptura coordinada en la cadena de comandament dels aparells de repressió de l’Estat, que no es va donar.
Trump i la divisió del partit republicà
La incitació de Trump a la violència no s’explica perquè sigui un dement. És part d’una política conscient per agitar la seva base social de cara a una futura contesa electoral. Tanmateix, és un fet que el seu rebuig a condemnar els actes del 6E ha creat una profunda divisió en el sí del partit republicà.
Alguns polítics republicans van trencar amb Trump, i poderosos grups de pressió de la burgesia amb vincles estrets amb el partit van congelar les seves donacions. Destaca el cas de l’Associació Nacional de Manufacturers (NAM), la major associació de comerç multi-industrial dels EUA, que va cridar al vicepresident Mike Pence a fer servir l’esmena 25 de la constitució per a reemplaçar el president.
Però malgrat la cruïlla en que l’assalt al Capitoli posa a Trump, el Trumpisme no mostra símptomes de debilitar-se, i tot apunta a que seguirà sent una força determinant, dins o fora del partit republicà. Algunes dades parlen per sí mateixes: el 45% de l’electorat republicà (uns 30 milions de persones) dona suport a les accions de Trump en relació als disturbis del Capitoli.
Tot i que hem de diferenciar entre la base social més àmplia del Trumpisme, que es nodreix també de sectors de classe treballadora, aquest moviment facilita la proliferació i unificació de grups neonazis i d’extrema dreta, que, si bé no estaven ben organitzats ni eren la direcció de l’assalt, sí que denoten un creixement important, i van demostrar generar simpaties dins de sectors de la policia del Capitoli, que tot i no participar de les seves accions, tampoc les va impedir.
Com combatre l’extrema dreta als EUA?
Els grups responsables de l’assalt no van encoratjar contra l’estabilitat del règim als EUA. El que sí expressen els esdeveniments és un salt més en la polarització social i, davant de tot, la profunda crisi del règim democràtic burgès, que es veurà amplificada per les conseqüències sense precedents de la crisi sanitària i la tendència depressiva de l’economia, deixant un escenari desolador per a la classe treballadora estatunidenca.
La resposta de Biden davant d’aquest fenomen és en sí mateixa un atac a la classe treballadora. No cal tenir les mires molt llargues per veure que la seva llei “antiterrorista” de seguretat nacional és igualment aplicable per a reprimir les organitzacions de la classe treballadora.
La forma de combatre l’avenç d’aquests grups exigeix avançar en la construcció d’una alternativa unitària de la classe treballadora que enfronti la crisi econòmica i sanitària. És a partir dels moviments socials, dels seus sindicats i organitzacions on la classe treballadora dels EUA i de la resta del món hem d’organitzar-nos per a frenar l’auge de l’extrema dreta, amb la nostra mobilització i autodefensa. És en aquesta tasca en la que, La Veu dels Treballadors als EUA, i la resta de seccions de la LIT-CI ens trobem.