Reproduïm a continuació la declaració dels nostres companys estadounidencs del Workers’ Voice arrel dels resultats de les eleccions als EUA:
Donald Trump ha perdut l’intent de reelegir-se com a president dels EUA, cosa que no passava des de 1992. Mentre Biden ja ha estat declarat guanyador, amb un ajustat triomf de 51.5% contra 48,5, en el vot popular, 48.5%, Trump encara refusa a reconèixer-ho i ha estat llançant acusacions sense base sobre un frau electoral. No dubtem que Biden serà el pròxim president i també és evident que el seu ajustat triomf es deu al fet que va ser vist com un candidat “anti-Trump”. També ho és que el poble no té il·lusions profundes en el seu programa.
A més, Trump ha iniciat una estratègia per deslegitimizar el procés de la democràcia burgesa a través de batalles legals per a revertir d’alguna manera el resultat electoral. Això està aprofundint la crisi de legitimitat del sistema electoral bipartidista que tant els Demòcrates com els Republicans estan desesperats per resoldre. En diversos Estats, els simpatitzants més fanàtics de Trump també van intentar intimidar als votants i interrompre l’escrutini. Sabem que estan condemnats a fracassar. Però mentre és clar que Trump ha perdut l’elecció, el “trumpisme” i les condicions que van portar al resultat de les eleccions de 2016 estan lluny d’haver-se acabat.
Dia de l’elecció i post elecció. No va haver-hi ni cop ni llibertat per a la violència de les milícies d’extrema dreta
Aquesta elecció va ser emmarcada per l’establishment liberal [demòcrata] com una “lluita per la democràcia”. Van presentar a Trump com el representant del “feixisme” i a Biden com el defensor de la democràcia. En aquest marc, la plataforma “anti-Trump” de Biden el va portar a la victòria electoral. Tot i així, ara sembla encara més clar que la batalla entre “democràcia” i “feixisme” va ser una cortina de fum. A més, després que l’FBI arrestés a membres d’una milícia de dreta pel presumpte intent de segrest de la governadora demòcrata, Gretchen Whitmer, els liberals temien una estesa violència i una intimidació de l’extrema dreta el dia de l’elecció, cosa que finalment no va ocórrer.
Encara que la demora en l’escrutini es va deure al fet que més de 100 milions de vots van ser enviats per correu, sens dubte va crear una gran inestabilitat política i va permetre que l’actual sistema electoral fos obertament qüestionat per Trump i l’extrema dreta. Mentre els demòcrates impulsaven a l’electorat a votar per anticipadament per correu, Trump va encoratjar a la seva base a anar a votar personalment per la seva desconfiança general sobre els sistemes postal i electoral. Va qüestionar la validesa i la seguretat d’aquests vots i encara es nega a reconèixer el resultat electoral. No obstant això, no hi ha perill d’un cop sinó una profunda crisi de legitimitat de la democràcia burgesa.
Trump continua impulsant processos judicials inútils, però sabem que no va haver-hi cop d’Estat i les institucions de la democràcia burgesa es mantenen fermes a fer complir les lleis vigents i comptar tots els vots. No sabem encara si algun d’aquests desafiaments judicials, la majoria molt superficials, anirà a judici però sí que sabem que totes les institucions de la democràcia burgesa i corporacions de mitjans del país estan defensant la legalitat del triomf de Biden.
Les Forces Armades ja havien trencat amb Trump al juny passat mostrant la seva lleialtat a la legalitat burgesa. Secretaris d’Estat de tot el país, especialment en Estats que són controlats pels republicans, com Geòrgia, Pennsylvania o Arizona van donar conferències de premsa, durant el període de l’escrutini, i van dir: “El sistema està funcionant, les lleis estan sent aplicades, no hi ha irregularitats”. Les majors xarxes informatives, incloent la Fox, ho repeteixen. Certs jutges ja han rebutjat alguns dels superficials processos de Trump. Wall Street no ha mostrat cap signe de turbulència.
Onada blava? [*]
El principal objectiu dels demòcrates en aquesta elecció era fer fora a Trump sense oferir un programa per a resoldre realment les crisis del sistema de salut i la pandèmia del COVID-19, la profunda crisi econòmica, la devastació ecològica i ambiental, i la injustícia racial amb la violència i la repressió estatal. El que resulta clar del resultat electoral és que el Partit Demòcrata ha fracassat intentant presentar qualsevol solució significativa de cara a les necessitats de la classe treballadora i el poble oprimit. Finalment, hi haurà un govern que no tindrà majoria al Senat. Les projeccions estimen un estret control republicà, tot i que aquest partit va perdre un escó que van guanyar els demòcrates, però en el moment d’escriure aquest article no s’ha definit l’elecció de Geòrgia. A més, fins ara han tingut un estret marge de majoria a la Cambra de Diputats (els demòcrates van perdre 4 escons i els republicans van guanyar-ne 5).
El fet que Biden no aconseguís una “onada blava”* no ens sorprèn. Ell va concórrer amb el programa més conservador que els demòcrates podrien tenir i va ser el candidat del partit que contínuament ha traït les seves promeses. Així, no va ser capaç de convèncer a una àmplia franja de la classe treballadora que es va abstenir o que va votar a Trump perquè “tenia un pla per als treballadors”.
Biden és en gran part el candidat de l’establishment per a restaurar la “normalitat”: l’ordre del país i de la democràcia neoliberal. Una democràcia que ja desil·lusiona a un creixent nombre de estatunidencs i que continua defraudant a gran part de la població.
Un retorn a la “normalitat”? Cap confiança en Biden
Després de la victòria de Biden hem vists massives pressions per a la “unitat” que permeti sortir de l’embús, per a restaurar la legitimitat del sistema bipartidista, per a fer tot el possible per a prevenir l’aprofundiment de la crisi.
El partit demòcrata s’escora encara més la dreta. Això farà que hi hagi més pressions per a no qüestionar el caràcter burgès de la democràcia, no qüestionar la legitimitat del col·legi electoral, limitar la capacitat de partits independents de la classe treballadora de participar de les eleccions, dividir el vot progressiu i enfortirà els republicans.
La crisi del 2008 va destrossar qualsevol il·lusió de “normalitat” per als treballadors. Com va explicar Yannis Varoufakis: “El Partit Demòcrata ha demostrat una vegada i una altra la seva determinació de prevenir qualsevol desafiament als poderosos. Mentre les pensions s’esfondren i la gent és despullada de les seves cases, Obama i el seu partit inicien un atac a fons sobre la classe obrera i el poble pobre, rescaten als bancs i a Wall Street amb diners públics, i implementen polítiques neoliberals dirigides a persistents rebaixes salarials, precarietat laboral i retallen serveis públics. El 2016, sobre la profunda frustració i desdeny pels demòcrates i la seva agenda neoliberal, Trump va agafar avantatge i va portar als dos partits de la classe dominant a una crisi amb aquest resultat. Els demòcrates van caure el caos i Trump va prendre el control del partit republicà. Després d’un període de Trump en el poder, els interessos de la classe governant van jugar el seu pes enfront de Biden al qual veuen com ‘un emissari educat dels banquers’” .
Biden va demanar als estatunidencs que “li donessin una oportunitat”. Responem que ja ha tingut la seva oportunitat de mostrar la seva veritable política durant més de quatre dècades com a senador i vuit anys com a vicepresident. Durant aquest temps, Biden va deixar ben clar que és un representant del capitalisme imperialista estatunidenc. Ho va evidenciar la seva oposició al transport escolar en la dècada de 1970. També el seu suport a l’empresonament massiu que promovien les lleis de Bill Clinton, al desmantellament del “estat de benestar”, a les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, als acords de lliure comerç, al rescat de Wall Street, a les deportacions massives d’immigrants, al fracking, etc.
El mateix s’aplica al trist rècord de Kamala Harris com a procuradora (fiscal) general de Califòrnia i l’augment de presons de negres i llatins. No podem permetre’ns esperar a veure com el nou govern demòcrata aplica la mateixa política repressiva executada quan governava Obama i que ara tornaran a aplicar. Va ser precisament el fracàs de la política que Biden i Harris representen el que va crear les condicions perquè emergís un moviment d’extrema dreta com el trumpisme.
El nostre únic camí a seguir és organitzar-nos i lluitar als nostres llocs de treball i escoles, per a combatre contra les pròximes mesures d’austeritat i presentar la necessitat una acció col·lectiva independent. Mentre organitzem localment i des de baix la nostra resistència, necessitem també construir una àmplia unitat de la nostra classe per a exigir solucions reals als més de 21 milions d’aturats (si fem cas dels números oficials), la creixent emergència d’habitatge, la xifra rècord de contagis per la COVID-19 i fer progressos significatius cap a la justícia racial i els drets dels immigrants.
Tenim confiança que, a través de les lluites quotidianes, guanyarem una part de la base lectoral de Trump per al nostre costat, i els convencerem que el nostre programa antiracista i antimasclista és l’únic possible per a la classe treballadora. Racisme, masclisme i homofòbia necessiten ser plantejats en una tasca quotidiana en els llocs de treball i barris. Com a socialistes, hem d’estar preparats per a reaccions i contra reaccions a aquestes lluites, però mantenir-nos en la convicció que la consciència només avança a través de la lluita. També necessitem estar llestos perquè l’extrema dreta intervingui més obertament en la dinàmica que ve en la lluita de classes.
Finalment, la tasca més important que tenim plantejada és iniciar la construcció d’un partit independent de la classe treballadora amb una clara política i un programa de classe. Els intents per reformar al Partit Demòcrata i transformar-lo en un partit de la classe treballadora continuaran fracassant. Aquesta elecció i el suport descarat del moviment de Bernie Sanders a la campanya de Biden (en un grau molt major que durant la campanya d’Hillary Clinton en 2016) només donen una nova evidència històrica d’això. Si volem resoldre la creixent polarització de la nostra classe de forma que previngui el desenvolupament del feixisme, necessitem presentar una clara política socialista obrera independent.
*Nota de Traducció: el blau és el color que identifica als demòcrates