El 8 de Març se celebra des de fa més de cent anys. Però la veritat és que l’origen d’aquesta data és motiu de controvèrsia, perquè molts dels fets que van donar lloc a ella han estat oblidats, distorsionats o maquillats.
El que sí sembla clar és que no pot trobar-se en només un succés, sinó que la celebració d’aquest dia està travessada per una gran quantitat de fets relacionats amb moments crucials de la història del segle XX: la Primera Guerra Mundial, la lluita internacional pel sufragi femení, el creixent auge del sindicalisme durant les primeres dècades del segle XX tant a Estats Units com a Europa i Llatinoamèrica i la Revolució Russa.
El 8 de Març va néixer lligat a la lluita pel vot femení i per millors condicions laborals per a les treballadores de finals del segle XIX i començaments del XX. La revolució industrial, que va incorporar a dones, nenes i nens a la producció, va suposar per a les dones el fet de passar de la servitud de la llar (la qual realment mai van abandonar) a la servitud del taller o la fàbrica. Les dones sofrien llargues jornades laborals sense descans, la meitat de salari que el d’un home i, a més a més, eren víctimes d’assetjament sexual per part dels patrons.
Les dones socialistes creen el Dia de la Dona
Els orígens del Dia Internacional de la Dona estan lligats als partits socialistes d’Estats Units i Europa i en particular al protagonisme de les dones del Partit Socialista Nord-americà que, des de 1908, va instaurar unes jornades de reflexió i acció denominades Women’s Day.
El 3 de maig de 1908, en el teatre Garrick de Chicago, la Federació de Dones Socialistes de Chicago, va prendre la iniciativa de cridar per a un Dia de la Dona amb l’objectiu central de fer campanya pel sufragi femení. L’any següent, el 28 de febrer de 1909, el partit socialista va realitzar grans manifestacions a diverses ciutats reivindicant el vot femení.
El 26 i 27 d’Agost de 1910 es va realitzar a Dinamarca la II Conferència Internacional de les Dones Treballadores, organitzada per la II Internacional. Clara Zetkin, pionera del moviment de dones socialistes que va dedicar tota la seva vida a organitzar les dones treballadores, va proposar seguir l’exemple de les americanes i commemorar el dia de la dona en rebuig a les condicions d’opressió en les quals es trobaven les dones obreres al món i a favor del sufragi femení sense restriccions. Alhora, es divisava la guerra a Europa i les socialistes van proposar que aquest dia també es fes un anomenat a la pau.
Per a les dones socialistes (i així ho entenia també Zetkin), la lluita pel vot femení no era un fi en si mateix sinó un pas necessari per a la participació política de les dones i una manera d’unir la classe en la lluita estratègica pel socialisme. Elles tenien clar que, tot i que proletàries i burgeses reivindiquessin per igual el dret al vot, els seus interessos eren contraris. D’aquesta manera, segons Zetkin: “Les feministes burgeses volen participar en la vida pública perquè esperen amb això recolzar i preservar l’actual ordre social burgès, no com les proletàries, que exigeixen el vot abans que res per millorar la capacitat de combat del proletariat contra l’ordre capitalista”. Ella veia una relació estreta entre la “qüestió femenina” i la “qüestió social”. Clara Zetkin sabia que sense la participació política de les dones era impossible guanyar-les per a la causa socialista i que, alhora, només una revolució capaç de derrocar l’ordre capitalista, seria la única manera d’assentar les bases materials per a l’emancipació total de les dones.
La tasca de posar els partits socialistes al capdavant de la lluita pel sufragi femení no va ser fàcil. Quan Zetkin va entrar al partit socialista obrer d’Alemanya, les dones tenien prohibida la participació política en aquest país. Però ella i altres dones van donar una forta batalla en l’organització que construïen conjuntament amb els homes, perquè, a poc a poc, la qüestió de la dona formés part del programa socialista.
Encara que en l’acord d’aquella Conferència no es va fixar un dia específic, perquè no es commemorava cap fet històric, des d’aleshores, el Dia Internacional de la Dona Treballadora va començar a celebrar-se a diversos països d’Europa .
Paral·lelament a la lluita pel vot femení, les dones treballadores venien batallant fortament des de finals del S.XIX pels seus drets laborals. El març de 1857, el sindicat de costureres de la Companyia Tèxtil de Lower East Side, de New York, va dur a terme una marxa per exigir la reducció de la seva jornada de treball. Allí, a causa de la repressió policial, van resultar ferides i/o mortes algunes treballadores.
Deu anys després, també el març de 1867, esdevé la vaga de les planxadores de colls de la petita ciutat de Troy, a l’estat de New York.
El 1909 es realitza la gran vaga de les obreres de la Companyia de Bruses Triangle, de la ciutat de Nova York. Aquesta aturada, que va durar tres mesos i que es coneix com la “revolta de les 20.000” (pel nombre aproximat de treballadores de diverses fàbriques que van prestar el seu suport), va tenir una enorme repercussió. Però l’escassetat econòmica les va tornar a les fàbriques sense aconseguir la instal·lació de sortides d’emergència i la prohibició de mantenir tancades les portes de la fàbrica durant les hores de feina, la qual era una de les seves demandes.
El primer dia internacional de la dona, el 19 de març de 1911, va reunir a tota Europa prop d’un milió de persones. Sis dies després, un incendi destrueix bona part de les instal·lacions de la Companyia de Bruses *Triangle. Moren centenars de persones, la majoria dones, amb edats compreses entre els 14 i 48 anys, i moltes altres queden ferides. Aquesta tragèdia va permetre verificar la importància de les seves reivindicacions i va obligar a dur a terme importants canvis en normes de seguretat i salut laboral a les fàbriques.
8 de març de 1917: Avantsala de la Revolució d’Octubre
El 8 de Març de 1917 (23 de Febrer a l’antic calendari rus), les dones obreres van sortir al carrer per protestar contra la participació de Rússia a la guerra, la desigualtat en les condicions laborals i l’escassetat d’aliments. Les dones van decidir convocar l’agitació pública i aquell esclat popular protagonitzat per les obreres va posar fi a la dinastia Romanov i va donar inici de forma espontània a la revolució de Febrer, avantsala de la Revolució d’Octubre.
La Revolució Russa va donar passos agegantats en els drets de la dona, ni tan sols contemplats per a les dones a la resta d’Europa. No només van ser les primeres d’aconseguir el dret al vot, sinó que el nou govern obrer i popular que va sorgir a l’octubre va acabar amb tot vestigi de desigualtat legal. Van dur a terme mesures per conservar i ampliar al màxim el paper de les dones a la producció i per a la seva participació política, en igualtat de condicions. Van legalitzar l’avortament, van intentar acabar amb l’esclavitud domèstica de les dones i socialitzar aquestes tasques engegant una xarxa de serveis públics. També van emprendre una lluita titànica per a la protecció de la maternitat i els infants abandonats.
L’aïllament d’aquella revolució, la guerra civil i les difícils condicions materials no van permetre avançar tot el que es desitjava. Però tot i així, durant els primers anys, el govern soviètic va dotar la dona del que cap altre govern del món havia sigut capaç, asseient les bases de noves relacions humanes i entre els sexes, sobre bases econòmiques i socials noves. A partir de 1921, la Conferència de Dones Comunistes de la III Internacional (recentment fundada) va fixar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona treballadora.
L’abandonament o canvi del caràcter d’aquesta data i la seva posterior institucionalització
L’estalinisme va suposar una reculada enorme per a les dones. Es va prohibir l’avortament i es va abandonar la idea que l’Estat socialitzés per complet les tasques domèstiques i de cures. Durant els anys 30, el 8 de Març es va convertir, a la Unió Soviètica, en un dia per “glorificar la maternitat”. Després dels anys 30, el 8 de Març va deixar de celebrar-se a molts països o se li va donar un caràcter diferent. Va deixar de ser un dia de lluita i de reivindicació.
A finals dels anys 60 i començament dels 70, el moviment feminista va buscar reprendre la commemoració d’aquest dia. Es va prendre l’explicació sobre el seu origen que va aparèixer a França el 1955 en el periòdic comunista “La Humanité”, on s’explicava que aquest dia va néixer en homenatge a la vaga en una fàbrica tèxtil el 1857 a Nova York, durant la qual els patrons haurien col·lapsat les portes de la fàbrica i calat foc, amb 129 obreres endins. Altres fonts situaven aquest fet en un 8 de Març de 1908, que, a més a més, era diumenge.
Aquesta versió es va donar per bona durant més de 20 anys, fins que la historiadora canadenca Renée Côte va investigar per tots els arxius d’Europa, EUA i Canadà i no va trobar cap pista d’aquell incendi. Moltes altres investigadores van arribar a la mateixa conclusió que no existien proves documentals sobre l’incendi de la fàbrica tèxtil en cap d’aquells dos anys.
Totes elles afirmen que el mite que situa l’origen del 8 de Març en aquestes dues dates, es va crear confonent i barrejant les dades d’altres vagues, amb la intenció d’ocultar el seu origen comunista, esborrar de la memòria altres esdeveniments i les dates dels congressos socialistes que van determinar el Dia de les Dones.
En 1975 l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va instituir el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, llevant-li l’adjectiu de treballadora i obviant els esdeveniments del 8 de Març de 1917 a Rússia. El 1977 la Unesco va declarar el 8 de març com a homenatge a les obreres mortes el 1857.
Cal rescatar el caràcter socialista i de classe del dia 8 de març!
Ha plogut molt des que el 1910, Clara Zetkin proposés dur a terme a tots els països el Dia Internacional pels drets de la dona treballadora. A molts països les dones aconseguim el vot, la participació política, el divorci i una minoria s’han convertit en empresàries, banqueres, ministres o presidentes. Però milions de dones al món sencer segueixen enfrontant el masclisme diari, transversal i institucionalitzat, els feminicidis, la sobrecàrrega de treballs domèstics i de cures, la desigualtat laboral i salarial i, fins i tot, la pobresa i misèria extrema. Tot això demostra que sota aquest sistema capitalista corrupte i cada vegada més en crisi, no hi ha igualtat possible. És per això que hi ha una lluita creixent i massiva de les dones que va expressar-se el 8 de Març passat i tornarà a fer-ho aquest any.
És ara quan els ensenyaments d’aquell 8 de Març de 1917 es tornen, per a nosaltres, més imprescindibles que mai. La Revolució russa va començar pel sector més oprimit i explotat de la classe treballadora i avui dia veiem també com les dones estem al capdavant de moltes lluites. Cent anys després és clau recuperar el fil vermell de la història d’aquelles dones que es van atrevir a revolucionar el món i les seves pròpies vides i que lluitaven per un món nou sense explotació i opressió de l’home per l’home i, específicament, de la dona per l’home. Elles van demostrar que només és possible començar a posar els fonaments per acabar amb l’opressió a les dones amb una revolució obrera i popular que tingui com a objectiu lluitar per una societat socialista.
