El govern de coalició ha aprovat recentment el Real Decret llei pel qual s’estableix com es repartiran els 140.000 milions d’€ dels fons europeus que arribaran a l’Estat Espanyol. Aquests fons es tramitaran a través dels ERTEs, acords de col·laboració pública-privada. De nou, milers de milions de fons públics que van a parar a les arques dels peixos grossos de l’IBEX 35.
Hi ha una gran quantitat de qüestions socials a les quals es podrien destinar aquests fons: reforçar la Sanitat i l’educació, promoure el treball públic de qualitat, evitar els desnonaments i talls de llum, reforçar els programes d’assistència social… Tot i això, aniran a parar en mans d’Endesa, Iberdrola, Inditex, Repsol, el Corte Inglés o les grans constructores. Qui aixeca més la veu en contra “les pagues” i “els subvencionats” per atiar contra les ajudes socials miserables, sempre s’oblida d’anomenar aquestes ajudes de milers de milions a corporacions que any rere any tenen beneficis multimilionaris.

El govern de coalició PSOE – UP torna a mostrar la seva submissió absoluta a la patronal, i deixa a les seves mans la “reconstrucció” del país. No per casualitat, el pla finalment aprovat és un calcat del presentat per la CEOE.

A canvi: contrareformes laborals i de pensions i desregularització ambiental
Tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias van presentar aquesta injecció com un gir social de la UE, en contraposició amb les seves polítiques d’ajust anteriors. Ambdós van anunciar que els fons arribarien sense cap condicionalitat imposada. Però un cop més, el discurs no concorda amb els fets.

El reglament europeu de repartició dels fons estableix clarament que aquests no es desembutxacaran fins que els estats hagin fet realitat les reformes estructurals imposades per la UE. Per l’Estat Espanyol, especialment, un altre atac a les pensions i a la reforma laboral: baixada de les pensions públiques i major flexibilitat laboral.

Nadia Calviño, ministra d’economia, ja ha comparegut davant la UE per explicar els plans del govern de coalició, rebent un entusiasta aplaudiment de les institucions europees. Amb això, ja sabem cap on aniran encaminades les reformes que el govern aplicarà.

La propaganda governamental posa especial èmfasis en vendre que aquests fons serviran per a la transició ecològica de l’economia espanyola. Tot i això, la normativa estableix just el contrari. Es debilitaran la, ja per si escassa regulació ambiental. Concretament, es reforma la Llei d’avaluació ambiental, escurçant els terminis d’avaluació ambiental i flexibilitzant normatives de control de contaminació i emissions.

La nostra resposta: unitat, lluita, mobilització
La dramàtica situació sanitària i social actual, la crisi econòmica que s’està obrint i les polítiques que el govern pre-anuncia amb aquest acord europeu, ens fa esperar el pitjor. Si la crisi del 2008 va ser un dur cop a la classe treballadora, estem rebent el segon atac, molt pitjor que el primer.

Tot i això, a diferència d’aquell moment (en el que vam viure grans mobilitzacions com la de les Marxes de la Dignitat, les vagues o el “rodea el congreso”) avui impera una resposta dèbil i atomitzada. Sens dubte, la pandèmia dificulta la mobilització, però no és l’única responsable de la desmobilització.

L’esquerra institucional avui forma part o està compromesa amb el govern, i juga un paper apaivagador. El sindicalisme oficial, CCOO i UGT, també ve col·laborant activament amb el govern, i per primera vegada ara pel febrer convoquen unes tímides protestes.

Confiar en ells és lluitar amb les dues mans lligades a l’esquena, la garantia més segura de derrota. És moment d’aixecar una alternativa a aquesta “esquerra del mal menor” que es nega a lluitar “per no fer-li el joc a la dreta”. El que fa el joc a la dreta és un esquerra que arruïna a la classe treballadora; aquesta és la millor recepta perquè la demagògia de VOX cali en la nostra gent!

A Corrent Roig apostem per reforçar cada vaga, cada mobilització veïnal i cada protesta estudiantil. Però, a més, és necessari donar-li a cada conflicte una visió àmplia i general. És necessari construir la unitat en un front social de lluita que unifiqui a sindicats, associacions i moviments socials sota una iniciativa que combati les polítiques capitalistes del govern PSOE – UP i tanqui el pas a la dreta.