Per Adri L (Corriente Roja, Madrid)
El TTIP, el tractat de lliure comerç que ens volen imposar les grans multinacionals nord-americanes i europees és un intent d’aplanar el camí a la liberalització extrema del mercat, amb la consegüent desregulació de les lleis laborals i mediambientals i la privatització dels serveis públics, per així augmentar els guanys de les empreses multinacionals.
Es tracta de tractats imposats continent a continent davant la insuficiència dels tractats més globals. El comandant en cap Barak Obama i els seus socis s’han posat d’acord per modificar la nostra realitat a cop de tractat continental. A més del TTIP, enfrontem el ZETA, entre Canadà i la Unió Europea (que és una altra via d’entrada de les pròpies multinacionals d’EEUU que també operen en aquest país i tenen acords especials); el TPA, amb els països del Pacifico (des d’Austràlia a Vietnam, passant per Perú), i els tractats específics lligats al TTIP, com el TISA, que impulsa la privatització dels serveis públics.
Aquesta ofensiva no es produeix per casualitat, responen a l’intent nord-americà de no perdre el predomini econòmic i comercial, utilitzant als seus socis europeus per millor dominar en la disputa comercial enfront de Xina i altres països emergents. Aquest camí ha estat batejat, no sense raó, pel professor Carlos Taibo com la creació d’una OTAN econòmica.
Que planteja el TTIP?
A grans trets podríem resumir el tractat com l’homologació en els pitjors termes de les condicions laborals, comercials i mediambientals entre la Unió Europea i els EEUU. Això significa grans desregulacions del mercat laboral, en les patents i en la producció agrícola i alimentària, entre altres.
En l’agricultura portaria enormes dificultats per competir als petits i mitjans agricultors europeus, que avui gaudeixen de la protecció d’uns aranzels al 13% i que haurien de disputar amb una agricultura més industrialitzada i més extensiva (13 hectàrees de mitjana a Europa davant 170 a EEUU), on es permet l’ús de transgènics i pesticides prohibits per la legislació europea, que tard o d’hora acabarien sent permesos si s’aprova el tractat.
Per a les condicions laborals significaria un pas més en els atacs i reformes laborals. EEUU s’ha mantingut al marge els acords de la OIT relatius a la llibertat sindical, el treball infantil i la negociació col·lectiva. El dret a vaga està restringit i fins i tot les vacances i les baixes no sempre estan cobertes, així com la indemnització per acomiadament a nivell federal.
El TISA (Trade In Services Agreement), tractat que acompanya al TTIP, aprofundiria el camí que ja van marcar el GATS i el AGCS (Acord General del Comerç de Serveis) de cara a privatitzar i comercialitzar els serveis públics. Moltes altres qüestions es veurien afectades, com la distribució més laxa de medicaments, el control dels quals es realitza a posteriori, una vegada en circulació.
Clandestinitat i arbitratge privat per sobre dels Estats
Tot el pla s’està portant en absoluta clandestinitat, solament persones seleccionades tenen accés als textos de les negociacions del tractat i no poden divulgar-ho. Tampoc hi ha cap debat democràtic ni informació durant tot el procés previ a l’aprovació. El que se sap és per una filtració de Greenpeace-Holanda que denuncia “importants riscos per al clima, el medi ambient i la protecció del consumidor” així com la influència de les grans multinacionals i lobbies “en la presa de decisions”.
La joia de la corona serien uns tribunals d’arbitratge privats que jutjarien de manera privada i amb criteris mercantils, amb autoritat superior a la dels Estats als quals imposarien les seves decisions, tal com recullen els acords ISDS (Acord sobre Diferències entre Inversors i Estats).
No parlem per tant d’un pas més, sinó d’un veritable salt en la desregulació social, comercial i mediambiental. És la resposta de les grans multinacionals que dominen les grans economies per afrontar la profunda crisi econòmica mundial que es va iniciar en el 2008 i està molt lluny de solucionar-se.
No és d’estranyar la resposta dels grans partits tradicionals (PP i PSOE) i d’uns altres com a Ciutadans, la marca blanca del PP, que s’han mostrat a favor del projecte. Però també cal dir que no hi ha manera de lluitar conseqüentment contra el TTIP sense combatre d’enfront de la Unió Europea, aquesta maquinària del capital financer que protagonitza les negociacions. Podem i IU es posicionen contra el TTIP però defensen la UE, coses difícilment compatibles.
Des dels moviments i plataformes contràries a l’aplicació del TTIP, hem de construir la nostra pròpia alternativa, de les i els treballadors i els pobles, una alternativa alhora independent i autònoma de governs i burgesies com la xinesa o la russa.
Fora el TTIP, ZETA i TISA!
Obama Go Home!
Per una Europa Socialista dels Treballadors i els Pobles!