Fora les urpes del Tribunal Constitucional del Parlament de Catalunya!

Declaració de Corrent Roig

Aquest dimecres 27 de juliol el Parlament de Catalunya, amb els vots de JxS (exConvergència, ERC i independents) i la CUP, ha aprovat les conclusions de la Comissió del Procés Constituent, enmig d’una gran bronca parlamentària. Durant la votació, PP i Ciutadans han abandonat la sala, el PSC s’ha negat a votar i CSQP (la coalició de Podem, Iniciativa, EUiA i el grup d’Ada Colau) ha votat No.

Les conclusions de la Comissió són una declaració d’intencions que, si bé no té efectes jurídics, posseeix una potent càrrega política, ja que estableix les línies d’un full de ruta cap a la independència, que començaria amb l’impuls d’un procés constituent des de la “societat civil”, seguiria amb la desconnexió amb l’Estat espanyol i culminaria en la convocatòria d’una Assemblea Constituent sobirana que redactaria una Constitució que posteriorment seria refrendada pel poble de Catalunya. El punt 1 de les conclusions constata, amb tota justícia, que “actualment no hi ha cap marge d’acció per al reconeixement del dret a decidir del poble català dins del marc jurídic constitucional i legal espanyol. L’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi”.

Amb aquesta votació, el Parlament ha desobeït expressament al Tribunal Constitucional (TC), exercint un acte de sobirania. El Parlament de Catalunya només deu obediència democràtica al poble de Catalunya i a ningú més.

Les amenaces de l’Estat

La votació ha provocat la ira del PP que, per boca del racista Garcia Albiol, ha amenaçat a la presidenta del Parlament i als diputats i diputades que van votar a favor de les conclusions amb “la intervenció de l’Estat de Dret“, tot anunciant que això “no els hi sortirà gratis”. La mateixa intervenció amenaçadora ha tingut la representant de Ciutadans.

El mateix dia 27, en paral·lel a Garcia Albiol, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría anunciava que el govern anava a instar d’immediat la intervenció del TC, mentre va preparant les accions de la Fiscalia, en un escenari que preveu multes i inhabilitacions i que podria acabar, al final, en empresonaments i en suspensió de la pròpia Autonomia. Abans que parlés la vicepresidenta, ja s’havien pronunciat Sánchez (PSOE) i Rivera (Ciutadans), donant tot el seu suport a les actuacions del govern en funcions. El més frapant de tot això és que facin les seves amenaces en nom de la “democràcia”, quan la seva primera regla de fe és negar al poble català el seu dret a decidir.

Per primer cop CSQP, representant de Podem i d’Ada Colau, vota contra el dret a decidir

Però el que més crida l’atenció de tot plegat ha estat l’actuació de CSQP, protagonitzada pel diputat Coscubiela, les intervencions del qual han estat ostentosament aplaudides per la bancada del PP i Ciutadans. CSQP no ha tingut cap escrúpol a alinear-se amb la dreta espanyolista més rància, apropiant-se dels seus arguments, com ara l’acusació a la majoria independentista de “trencar la societat catalana“, com si  aquesta “unitat” depengués de l’acceptació de la submissió a l’Estat espanyol.

Fent això, CSQP traeix el seu propi programa electoral, que diu que “Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi -fonamentat en la plena sobirania del poble català com a subjecte col·lectiu per decidir el seu futur- que no estigui subordinat, ni sigui subaltern a cap altre marc“. Per què s’oposen llavors a tirar endavant un procés constituent propi? Però també s’oposen, en els fets, al referèndum, ja que el condicionen a l’acord amb l’Estat, quan aquest s’hi oposa frontalment. Quan el portaveu Rabell diu que “sense un referèndum acordat amb l’Estat” res no tindrà validesa ni legitimitat, s’alinea amb la dreta i traeix la reivindicació del referèndum, de la que van fer bandera a les eleccions.

En el moment d’escriure aquest comunicat, Ada Colau, Podemos i IU encara no s’han pronunciat oficialment com a tals, alineant-se en els fets amb la intervenció de CSQP. El més trist de tot plegat és que CSQP, Podem i IU apareixen representant l’esquerra. Amb una part de les seves bases, els cridem a rectificar y a prendre el seu lloc en la defensa del dret a decidir, d’un referèndum unilateral y d’un procés constituent propi.

El que s’ha votat

Quant al contingut de les conclusions votades, la novetat en relació al full de ruta de Junts pel Sí (JxS) rau a explicitar que les lleis de desconnexió (Hisenda, Seguretat Social i “llei de transitorietat”) “no seran susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”. De la mateixa manera, es proclama que la prevista Assemblea Constituent “disposarà de plens poders” i que les seves decisions tampoc estaran sotmeses a cap altre poder.

Tanmateix, la principal novetat és la menció, deliberadament ambigua, a un “mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent“. Aquesta frase és una concessió formal a la CUP per obtenir els seus vots en la qüestió de confiança del President Puigdemont. La CUP reclama la celebració d’un Referèndum Unilateral de Independència (RUI) on el poble català decideixi directament si vol o no una república catalana independent, però els dirigents ex-convergents i d’ERC s’hi oposen.

La necessitat imperiosa d’un Referèndum Unilateral i Vinculant sobre la independència

Però la celebració d’aquest Referèndum Unilateral és una reivindicació democràtica decisiva que respon a l’exigència de referèndum defensada pel 80% de la població catalana i negada per l’Estat. No hi ha cap argument democràtic per oposar-s’hi. El referèndum unilateral és la manera més clara de deixar en evidència a les forces espanyolistes, de dreta i esquerra, defensores de la unitat forçada, de neutralitzar la campanya anticatalana que protagonitzen arreu de l’estat i facilitar la comprensió i la solidaritat amb la reivindicació catalana.

No refiar-se de JxS i defensar una posició pròpia

Donem tot el nostre suport al Parlament i a la seva presidenta davant les amenaces de l’Estat i manifestem al mateix temps la nostra desconfiança en què Junts pel Sí, fidel a la seva tradició, tiri endavant amb el que ha votat al Parlament, com ho va fer quan va acatar la suspensió per part del TC de la llei antidesnonaments. No estan pel Referèndum unilateral i vinculant. Són campions de la “seguretat jurídica” que els hi reclamen els empresaris i són també defensors fervorosos d’una UE enemiga jurada dels drets nacionals de Catalunya. El seu procés constituent tampoc és un procés de base i popular, on la classe treballadora i els sectors populars tinguin l’última paraula, sinó un procés que volen tenir controlat des de dalt.

La CUP no s’ha de refiar del govern de JxS, ha d’exigir com a condició irrenunciable el referèndum unilateral i vinculant (que també les bases de la Assemblea Nacional Catalana reclamen), no ha de donar suport a uns pressupostos sotmesos a les imposicions de Brussel·les i Madrid i no ha de transigir en la necessitat d’un procés constituent popular  i de base.

Cal una posició pròpia de i des de la classe treballadora, que lluiti sense vacil·lacions pel dret d’autodeterminació i la proclamació de la República catalana. I sobre aquesta base, defensar una lliure unió de Repúbliques lliures amb la resta de pobles de l’Estat, aixecant la bandera d’una Europa dels treballadors i dels pobles.

Tothom a l’Onze de Setembre

El proper 11 de Setembre tenim una cita per defensar aquest programa. És el moment de recuperar la mobilització massiva  i d’aprofitar la gran debilitat de l’Estat en aquests moments.

Corrent Roig

29 de juliol 2016