Han de ser els treballadors els qui facin fora a Maduro!
Fora Maduro!
La política intervencionista de l’imperialisme yanki, en aliança amb els governs de dreta a
Llatinoamèrica, ha fet un salt en relació amb Veneçuela.
Les notes de John Bolton en què deixa veure “5000 tropes a Colòmbia” i el sobrevol d’avions
militars nord-americans en territori colombià, són senyals que l’ofensiva diplomàtica i de les
sancions econòmiques són el primer pas per a una major ofensiva imperialista, que ja està
en curs i que s’aprofundeix a cada hora que passa.
Trump i els seus funcionaris han ratificat que “totes les opcions estan sobre la taula”, la qual
cosa significa que, després de l’ofensiva diplomàtica i econòmica contra Maduro, s’acosta
l’amenaça d’una possible intervenció militar.
De la mateixa forma, denunciem a la Unió Europea, especialment al govern espanyol de
Sánchez, en tot aquest operatiu imperialista contra Veneçuela.
Trump compta amb valuosos aliats en els governs dretans d’Amèrica Llatina, associats al
Grupo de Lima, comandats pel govern de Duque a Colòmbia, Bolsonaro al Brasil i Macri a
l’Argentina, els qui des de Washington han orquestrat aquesta ofensiva per a fer fora a
Maduro i lliurar-li el poder a la burgesia opositora del Front Ampli (FA).
Des de la seva arribada al govern a Colòmbia, Iván Duque ha assumit la sortida de Maduro
com una de les seves prioritats. Per això, tant el seu ambaixador a Washington com el seu
representant en l’OEA han pres l’avantguarda en la col·laboració amb l’imperialisme per a
treure a Maduro.
La burgesia colombiana sempre ha estat un aliat incondicional per als Estats Units en territori
llatinoamericà; de fet, és el tercer país del món en rebre ajuda militar després d’Israel i
Egipte. Colòmbia presta el seu territori per a l’establiment de bases militars, i ara aprofundeix
aquest compromís de col·laboració militar amb l’imperialisme com a soci de l’OTAN.
Però amb l’arribada al poder de Bolsonaro s’ha configurat una tenalla que estreny des de dos
flancs de la frontera a Maduro, qui cada vegada compta amb menys aliats en el continent.
L’ajuda humanitària és l’avantsala a la intervenció militar
Trump està fent el següent pas en la seva ofensiva en anunciar l’enviament d’ajuda
humanitària cap a Veneçuela. Per a això, Duc i Bolsonaro van anunciar que prestaran el
territori colombià i brasiler perquè, a través de les fronteres amb Veneçuela, imposin el que
anomenen corredors humanitaris.
En el passat, després de l’argument humanitari han vingut les tropes i bombes que van
arrasar països sencers. Sota aquest argument va ser arrasat l’Iraq, Afganistan i va ser envaït
Haití. Avui, aprofitant la profunda crisi de misèria, fam i proveïment, vindran cap a Veneçuela
carregaments d’aliments, custodiats per forces militars, en una acció intervencionista militar,
encoberta com a “ajuda humanitària”.
Aquesta és l’avantsala a la pressió de caràcter militar, com a nova etapa de l’acorralament a
Maduro.
Les amenaces d’intervenció militar ja estan provocant una nova onada d’immigrants que
fugen davant aquesta perspectiva; milers de veneçolans fugen cap a les fronteres amb
Colòmbia i el Brasil, aprofundint el drama dels migrants en aquests països, sotmesos a la
sobreexplotació pel seu caràcter de migrants i a les expressions xenòfobes contra els
veneçolans.
És el poble veneçolà qui ha de tombar a Maduro
El nostre rebuig a la intervenció imperialista i a la burgesia opositora de Guaidó no
signifiquen que donem suport a Maduro. Els principals responsables de la tragèdia a
Veneçuela són el mateix Maduro i el fracàs del projecte chavista.
La utopia reaccionària de l’anomenat socialisme del segle XXI és una farsa que ha enfangat
davant les masses veneçolanes i del món el significat d’una alternativa socialista.
Vint anys després del seu inici, el projecte chavista mostra el seu desastrós balanç. El
desastre econòmic que ha provocat la fam i la misèria que pateix la població ha estat
acompanyat per l’enriquiment escandalós d’una capa de militars i burgesos els qui mitjançant
la més rampant corrupció s’han ensenyorit dels negocis de l’Estat.
Maduro ha de caure, però no a les mans de l’imperialisme. Han de ser les masses
veneçolanes les qui treguin a Maduro. La burgesia opositora, avui comandada per Guaidó
només portaran al poble veneçolà major submissió a l’imperialisme i l’aplicació de dures
mesures econòmiques i socials com el fan els governs de Macri, Duque i Bolsonaro.
Únicament seran les masses explotades veneçolanes qui podrà donar una sortida de fons a
aquesta tragèdia. Només construint una alternativa independent de Maduro i de Guaidó es
podrà arribar al final en el que cap dels dos blocs burgesos garantirà al poble veneçolà: un
pla obrer que garanteixi aliments, salut i salaris que cobreixin les necessitats dels
treballadors.
Només impulsant l’organització independent dels treballadors, l’autoorganització de consells
obrers, l’organització de la base de soldades de l’exèrcit i dels pagesos; només així es podrà
construir aquesta alternativa per a un veritable govern obrer i popular.
Fora l’imperialisme de Veneçuela!
No a qualsevol tipus d’intervenció militar imperialista a Veneçuela!
Rebuig obrer i popular a l’ús dels països llatinoamericans com a plataforma
d’intervenció imperialista sobre Veneçuela!
Expropiació de totes les grans empreses imperialistes i de la boliburguesía!
A baix Guaido!
Fora Maduro!
Per un govern obrer i popular!
UST- Veneçuela
PST- Colòmbia
Worker’s Voice – EUA
PSTU – Brasil
PSTU – l’Argentina
Corriente Roja – Estat espanyol