Més d’1 milió de persones van sortir al carrer l’últim dissabte (10/04) en més de 200 ciutats franceses per protestar contra la reforma del codi laboral (Llei El Khomri) promoguda pel govern de François Hollande, del Partit Socialista. La manifestació, convocada per quatre centrals sindicals (CGT, FO, Solidaires, FSU) i tres organitzacions de joventut (UNEF, UNL, FIDL), va ser la sisena jornada de lluita des de la presentació al parlament francès del projecte de llei que implica una enorme reculada en els drets laborals de la classe treballadora del país. Està convocada una nova manifestació estatal el 26 d’abril. La unitat entre trabajadorxs i estudiants té un potencial explosiu, especialment a França, escenari de les històriques manifestacions de Maig de 68.
Per Gabriel Huland
França és la cinquena economia global, representa prop d’un 20% del PIB d’Europa i té una de les classes obreres més dinàmiques i combatives del món. El país viu encara l’estat d’excepció decretat pel govern després dels atemptats del passat 13 de novembre. Més del 70% de la població està en contra de la reforma, segons enquestes, la qual cosa explica les massives mobilitzacions de les últimes setmanes. El 31 de març va ser escenari d’una altra gran manifestació en la qual també van participar prop d’1 milió de persones en més de 250 ciutats. Després d’aquesta manifestació es va formar el moviment NuitDebout” (Nit en vela) referenciat en el 15M espanyol i que des de llavors reuneix a milers de persones diàriament a la Plaça de la Republique per discutir diferents temes polítics i d’interès social com la reforma laboral, la qüestió dels refugiats, la UE i la crisi econòmica global.
L’ebullició social en país gal pot ser l’anunci una nova ona de lluites i conflictivitat social en el vell continent, en el marc d’un estancament econòmic i d’una sèrie d’atacs, per part dels governs, imposats des de la UE i la Troica. La reforma del Codi Laboral francès, una exigència de la UE des de fa molt temps, introdueix canvis molt grans en la legislació i està basada en la reforma laboral aprovada aquí per Mariano Rajoy. A l’hora d’atacar drets i defensar els interessos de les grans empreses, les diferències entre els dos blocs de partits polítics europeus (socialistes i conservadors) és pràcticament inexistent. Després de les primeres manifestacions, el govern va retirar alguns punts menors del projecte, però el moviment exigeix la seva retirada total.
La reforma proposada per Hollande preveu, entre altres canvis, l’abaratiment de l’acomiadament, la reducció de la remuneració per hores extres treballades, la supremacia dels acords col·lectius d’empresa en relació a la llei i als acords sectorials, el fraccionament del temps de descans, la generalització dels contractes temporals, a més de permetre l’acomiadament en el cas que els empresaris invoquin una suposada “dificultat econòmica” de l’empresa. És a dir, és una reforma feta a mida per reduir el cost de la mà d’obra per mantenir els beneficis patronals, la “competitivitat de les empreses”, en el llenguatge tecnòcrata del govern i de la UE.
França viu una situació econòmica complicada. El 2015 el dèficit públic va arribar a 3,9% del PIB (la UE exigeix que es redueixi a menys de 3% abans de 2017), el deute públic ronda el 95% del PIB (proper al de l’Estat espanyol) i el creixement econòmic va ser pràcticament nul (1,1% en 2015, 0,8% en 2014, 0,2% en 2013 i 0,0% en 2012). Donat el seu caràcter de país imperialista, França sobreviu bàsicament gràcies a l’exportació de productes d’alt valor agregat i de la repatriació dels beneficis de les seves empreses que actuen en l’exterior.
L’atur va créixer des que Hollande va assumir el govern, havent pujat l’any passat a més del 10% de la població activa. La situació és més dramàtica en la joventut, que pateix nivells d’atur superiors al 25%. Més del 30% dels joves no té contracte fix i la perspectiva de tenir-ho es fa cada vegada més llunyana, ja que un 90% dels contractes signats actualment són precaris.
Un altre dels greus problemes viscuts per lxs trabajadorxs francesos i immigrants és l’augment de la islamofobia i l’extrema dreta. Partits com el Front National creixen en intencions de vot i difonen un discurs xenòfob i racista. Segons les últimes enquestes presidencials, si les eleccions ocorreguessin avui, Hollande no passaria a la segona ronda i la disputa es donaria entre MarineLe Pen i l’ex president Nicolás Sarkozy.
La jornada del 9 d’abril no va tenir lloc únicament a França, ja que es van organitzar concentracions en altres capitals europees com Madrid, on un centenar d’activistes es va a Sol per solidaritzar-se amb les manifestacions al país veí. Una de les diferències importants entre el 15M i les recents manifestacions a França és el protagonisme de la classe treballadora i el moviment sindical. Les manifestacions a França vénen acompanyades de vagues i piquets, la qual cosa li dóna una força molt superior i una major combativitat. El moviment NuitDebout s’ha estès ja a més de 60 ciutats franceses.
