Germán, Yolanda: no us oblidem!

    La LCR i el PST van lluitar durament en els anys de l’anomenada Transició per l’organització i mobilització dels treballadors i els estudiants, i van patir la feroç repressió desencadenada pel règim contra aquests sectors. Volem retre homenatge a dos militants que foren assassinats pel seu compromís: Germán el 1978 i Yolanda el 1980.

    Germán Rodríguez, militant de LCR, tenia 27 anys quan va ser assassinat d’un tret al front el segon dia de la festa de Sant Fermí de 1978, a mans de la Policia. Aquell dia, com a resposta davant un procés d’amnistia en curs molt parcial i limitat, un grup de persones va desplegar una pancarta a la plaça de toros, al que la Policia va respondre amb material antiavalots i foc real. Els enfrontaments es van estendre per tota la ciutat, van durar fins a la matinada i se saldaren amb onze ferits de bala i 150 amb diferents lesions. A Germán li van disparar aproximadament una hora després d’iniciar-se l’enfrontament a la plaça i, encara que el van traslladar a l’hospital, no li van poder salvar la vida.

    Yolanda González, bilbaïna de 19 anys, estudiava i treballava a Madrid. Militava al PST i era dirigent del moviment estudiantil, pel que es va convertir en objectiu (com tants altres lluitadors) de la violència de grups feixistes, emparats per l’Estat, que pretenien sembrar el terror i acabar amb la mobilització de la generació de joves que s’havia enfrontat al franquisme. L’assassinat de Yolanda especialment genera ràbia per dos motius: per la brutalitat del crim, ja que la van segrestar, la van torturar i finalment l’assassinaren a trets en un descampat als afores de Madrid, i per la impunitat dels seus autors (Hellín Moro, de Fuerza Nueva, i altres membres d’aquest partit i de la Policia i la Guàrdia Civil), que van seguir gaudint del favor de les Forces de Seguretat i Institucions de l’Estat.

    Avui seguim recordant a Germán i Yolanda, exigint justícia pels crims dels quals foren víctimes. Sens dubte, el nostre millor homenatge és continuar la lluita per la qual van donar les seves vides, la lluita per la revolució i el socialisme, per la classe treballadora i la joventut, pels drets de la dona, dels oprimits i de les nacionalitats. I per la construcció d’un partit revolucionari i d’una Internacional que pugui tirar endavant aquesta lluita.

    Exit mobile version