Des de l’ofensiva Palestina contra Israel, liderada, però no exclusivament conformada per Hamàs, el passat 7 d’octubre, els mitjans de comunicació, governs i institucions de tot el món, no han trigat a mostrar la seva cara més hipòcrita i posar-se del costat de l’opressor, l’estat d’Israel, mostrant-los com les veritables víctimes d’aquest conflicte. No han trigat a mostrar banderes d’Israel i, fins i tot, la UE va declarar que retiraria l’ajuda humanitària a Palestina. Una cosa que ha provocat el caos i han hagut de tirar cap enrere, perquè més d’un Estat membre es va mostrar contrari.
Per: Corriente Roja
I és que la lluita del poble palestí és una lluita que ha aixecat la solidaritat en moltes parts del món. Fins i tot alguns ho van usar com a reclam electoral. En 2015 Pedro Sánchez va afirmar que reconeixeria l’Estat palestí quan fos president del govern. 5 anys després de la seva investidura (2018) el president del govern i el PSOE estan lluny del que deien en 2015.
Ara, assistim a una nova massacre a Gaza per part d’Israel i aquest govern “progressista” en funcions igual que la resta dels governs imperialistes, condemna els “greu atacs terroristes contra Israel” tancant files en suport a Netanyahu i al seu Govern ultradretà. Mentre el seu partit, el PSOE. llança un “missatge de concòrdia, de convivència, de pau, de rebuig a la guerra”, i fa “una crida a Israel i les autoritats de Gaza perquè cessin els atacs”.
Per a aprofundir sobre el conflicte i seguir la conjuntura sota una anàlisi marxista, us convidem a seguir l’Especial Palestina de la LIT-Qi.
Cal dir les coses pel seu nom!
No hi ha dos bàndols en guerra. És una fal·làcia equiparar al colonitzador i opressor Israel amb l’oprimit poble palestí, sotmès a colonització, apartheid, neteja ètnica i genocidi.
Com diu la declaració del sindicat co.bas: “Israel no és un país, és un enclavament militar.” Els israelians no són “ciutadans d’un país”, sinó colons ocupants d’una terra robada. Els qui avui els “ataquen” surten de la major presó del món a l’aire lliure, la Franja de Gaza, un territori de 41 quilòmetres de llarg i 10 quilòmetres d’ample situat entre Israel, Egipte i la Mar Mediterrània, en el qual “viuen” –si a això se li pot cridar viure- al voltant de 2,3 milions de persones, una de les densitats de població més altes del món.
El règim colonial israelià es va fundar i es manté a través de crims de guerra i crims de lesa humanitat. La violència israeliana ha assassinat a 2.287 nenes i nens palestins des de l’any 2000. Només enguany, i abans del 7 d’octubre, Israel ja havia assassinat a 270 palestins, entre ells 65 nens.
Una vegada més, són els Estats els qui, en la defensa d’uns determinats interessos, posseeixen el monopoli de la violència. Són els governs còmplices els qui, corejant la propaganda ideològica sionista, decideixen qui són o no, terroristes. Si algú estrenyés el teu coll amb les seves mans durant anys fins al punt d’estar en risc constant de morir ofegat, no faries el que fos per a deslliurar-te d’ell i salvar la teva vida?
Per una Palestina única, democràtica i laica!
Israel ha vingut incomplint impunement durant anys totes les resolucions de l’ONU i el dret internacional, amb el suport explícit dels EUA, i el silenci còmplice dels governs de la UE i tota la comunitat internacional. Ara mobilitza a 300.000 reservistes i el seu ministre de Defensa d’Israel, Yoav Gallant, ha ordenat que s’imposi un «complet setge» sobre la Franja de Gaza a la qual deixa sense aliments, aigua i electricitat perquè segons diu, “estem lluitem amb animals humans i actuarem de la mateixa manera.” Amb això anuncien un vessament de sang a una escala que no es veia des de 1948.
Amb aquest panorama, SUMAR i part de la “esquerra institucional”, treure a relluir la creació de dos Estats com a solució al conflicte. És la mateixa concepció amb què l’ONU va crear Israel, en 1948, legalitzant la usurpació de la majoria del territori palestí, i que avui continua sent defensada per molts dirigents internacionals, part important de l’esquerra mundial i per l’ANP (Autoritat Nacional Palestina) i el seu principal corrent polític (Al Fatah).
Des de fa dècades, la LIT-Qi venim explicant perquè els “dos estats” no representen cap solució viable per al poble palestí.
L’única “pau justa, duradora i sostenible” com la que reclama la senyora Yolanda Díaz perquè el poble palestí pugui viure amb dignitat, passa per la destrucció de l’Estat d’Israel substituint-lo per una Palestina única, democràtica i laica. Una Palestina sense murs ni camps de concentració, a la qual puguin retornar els milions de refugiats expulsats de la seva terra, i recuperin els seus plens drets els milions que van romandre i avui són oprimits. Un país en el puguin romandre els jueus que estiguin disposats a conviure en pau i amb igualtat. Una proposta que va ser abandonada per l’OLP però que és reivindicada per milers de joves activistes palestins a tot el món.
Per la unitat de la classe obrera contra el règim d’apartheid d’Israel!
En aquests dies s’han succeït manifestacions en diferents llocs del món com Londres, Nova York, Buenos Aires o Madrid, en suport al poble palestí. Sense donar el menor suport polític a l’organització Hamàs, que té com a estratègia establir un règim burgès i teocràtic, des de Corrent Roig i la LIT donem suport a aquestes manifestacions i ens situem incondicionalment del costat del poble palestí en la seva lluita justa i heroica, contra la usurpació del seu territori per part de l’Estat feixista, racista i colonialista d’Israel.
Cridem a la classe obrera i la joventut a sumar-se a les mobilitzacions. El moviment obrer internacional ha de deixar clar que rebutgem les accions dels nostres governs per a fer costat a Israel en les seves interminables matances contra els palestins, des de fa anys. Hem de mobilitzar-nos en els nostres sindicats, barris o llocs d’estudi/treball per a exigir el boicot militar a Israel i mostrar que els i les treballadores de tot el món s’oposen al genocidi planificat de Gaza.
Exigim al govern espanyol la ruptura de tota relació i acords amb l’Estat colonial i assassí d’Israel! Exigim també que reconegui l’opressió històrica que ha sofert el poble palestí, així com l’apartheid al qual ha estat sotmès per part d’Israel.
Fos les tropes militars espanyoles desplegades a la frontera entre el Líban i Israel!
Visca la resistència Palestina!
Per una Palestina única, democràtica i laica!
