A l’anterior Pàgina Roja (veure l’especial Grècia a la web) expliquem la fallida de l’estratègia de Syriza, que vol mantenir-se a tot preu en l’euro i, alhora, renegociar el deute. Els imperialismes europeus, dirigits per Alemanya, exigeixen a Tsipras que apliqui de forma completa els plans de la troika: més IVA; privatitzacions; més retallades a les pensions, contrareforma laboral i pagament incondicional del deute. El govern grec ha de triar entre el seu compromís de trencar amb el Memoràndum o seguir pagant el deute.
En triar la segona opció les “mesures d’emergència” que va anunciar en guanyar les eleccions queden delmades (els mil milions promesos han minvat a 200…). Mentrestant, la burgesia grega treu els seus euros del país (la fugida de capitals arriba al 15% del PIB, 27 mil milions d’euros) i el BCE colla la rosca deixant el govern sense euros per pagar les pensions i els sous.
El poble grec mai va veure els diners dels préstecs que ara se li exigeixen, perquè van anar a parar als bancs. Són els bancs que ens deuen els diners. No Grècia, el deute de la qual ha de ser cancel·lat. El poble grec necessita de la solidaritat de la classe treballadora i els pobles europeus.
En escriure aquestes línies començava el judici a la banda feixista/criminal Aurora Daurada. En la seva obertura s’han organitzat manifestacions i protestes: el sindicat de funcionaris va convocar una vaga de tres hores i els professors, mariners i metal·lúrgics van realitzar aturades. Les comunitats d’immigrants i els estudiants es van concentrar davant els jutjats.
Aquestes protestes són un pas important per aconseguir la unitat dels treballadors grecs contra l’amenaça feixista. Una unitat que ha de seguir per lluitar per la immediata suspensió del pagament del deute i la ruptura amb el Memoràndum.